05
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:13h
L'escola de restauració de béns mobles de la Generalitat ha tornat al Museu d'Història de Cerdanyola una moneda púnica de bronze encunyada a Eivissa i trobada al Poblar Iber de Ca n'Oliver. Un cop netejada, ara és ben identificable. Es tracta d'una peça localitzada durant la campanya duta a terme l'any 2015.
L'illa d'Eivissa va ser un lloc clau en el comerç cartaginès al mediterrani occidental, ja que ocupava una posició de privilegi a les rutes marítimes en aquesta zona i encunya moneda ja des del segle IV aC. En aquest cas però, es tracta d'una peça encunyada ja sota domini romà de l'illa i que correspon a un "semis", la meitat d'un "as". Vist avui, seria la relació existent entre un euro i 50 cèntims.
Des del punt de vista iconogràfic, a l'anvers hi podem veure la figura del Déu Bes vestit amb una falda curta. En el braç dret aixecat hi té un martell i en l'altre una serp. Al cap hi porta un guariment de plomes. Al costat esquerre són visibles dues lletres aleph i zain (AZ).
Al revers, més mal conservat, hi ha la llegenda en llengua púnica Ybshm (Ebusim) i a sota el numeral "HH" (10/20/20) que correspon a 50. Aquestes monedes es van encunyar entre el 125 i el 75 aC i van estar circulant fins ben entrat el segle I aC.
Bes -o Bisu- era un nan molt lleig que protegia contra els esperits i la mala sort. El seu culte era molt important a Eivissa. De fet hi ha qui relaciona aquesta divinitat amb l'origen del nom de l'illa, que significaria "l'illa de Bes".
Aquesta moneda cal afegir-la al conjunt de les ja localitzades al Poblat de Ca n'Oliver, que si bé no són molt abundants, mostren de manera clara les connexions econòmiques d'aquest assentament tant en l'àmbit regional com supraregional. Al jaciment han aparegut monedes de llocs tan distants com per exemple Iltirta (Lleida) Kese (Tarragona), Empúries, Roma o Cartago (Tunis).
L'illa d'Eivissa va ser un lloc clau en el comerç cartaginès al mediterrani occidental, ja que ocupava una posició de privilegi a les rutes marítimes en aquesta zona i encunya moneda ja des del segle IV aC. En aquest cas però, es tracta d'una peça encunyada ja sota domini romà de l'illa i que correspon a un "semis", la meitat d'un "as". Vist avui, seria la relació existent entre un euro i 50 cèntims.
Des del punt de vista iconogràfic, a l'anvers hi podem veure la figura del Déu Bes vestit amb una falda curta. En el braç dret aixecat hi té un martell i en l'altre una serp. Al cap hi porta un guariment de plomes. Al costat esquerre són visibles dues lletres aleph i zain (AZ).
Al revers, més mal conservat, hi ha la llegenda en llengua púnica Ybshm (Ebusim) i a sota el numeral "HH" (10/20/20) que correspon a 50. Aquestes monedes es van encunyar entre el 125 i el 75 aC i van estar circulant fins ben entrat el segle I aC.
Bes -o Bisu- era un nan molt lleig que protegia contra els esperits i la mala sort. El seu culte era molt important a Eivissa. De fet hi ha qui relaciona aquesta divinitat amb l'origen del nom de l'illa, que significaria "l'illa de Bes".
Aquesta moneda cal afegir-la al conjunt de les ja localitzades al Poblat de Ca n'Oliver, que si bé no són molt abundants, mostren de manera clara les connexions econòmiques d'aquest assentament tant en l'àmbit regional com supraregional. Al jaciment han aparegut monedes de llocs tan distants com per exemple Iltirta (Lleida) Kese (Tarragona), Empúries, Roma o Cartago (Tunis).