30
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
0:16h
Ca l'Enredus té la llavor en els pressupostos participatius d'enguany i tot i que la seva coordinadora, Alba Barbé (Sabadell, 1985), confessa que "no es dota d'un gran pressupost", lloa la iniciativa pel fet de fer-se "polítiques de gènere" i el caràcter "independent". Barbé vol que el respecte per al col·lectiu LGTBI+ comenci des de les escoles, però també apunta als mitjans de comunicació i al seu llenguatge.
- En la definició dels pressupostos participatius es presenta Ca l’Enredus com un “servei complementari” a l’Ajuntament de Sabadell.
- No som un servei d’acompanyament a l’Ajuntament, sí de creació de teixit associatiu i de sinèrgies comunitàries a la ciutat. Ca l’Enredus neix sustentada en tres potes, per intentar donar empenta a l’administració pública amb la mirada a la diversitat sexual i de gènere, en tots els departaments, i també introduir aquesta mirada en l’àmbit de la cultura i l’educació. En aquest sentit, estem treballant en un projecte que volem presentar en els nous pressupostos participatius, de xarxes d’escola per la igualtat i no discriminació.
- I les altres dues potes del projecte?
- Fer Actua Vallès més transversal, que ja compta històricament amb projectes com ara el de la dona en l’àmbit del treball sexual, la promoció sexual, Housing First... és a dir, iniciatives del cobriment de necessitats bàsiques. I la tercera pota, sobre la qual s’ha de posar més èmfasi: creació de teixit associatiu a la ciutat. Intentar descentralitzar de Barcelona, que sembla que totes aquestes lluites han d’anar cap a una gran metròpoli.
- I què es pot fer per evitar-ho?
- Per exemple, de cara al 9 i 10 de novembre, amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i el Teler Cooperatiu hem organitzat, al Casal Pere Quart, una trobada que durà per títol Trans laboral. Trobada per l’ocupació i la intermediació laboral de persones trans que treballarà sobre tres eixos: polítiques laborals a les administracions, bones pràctiques a les entitats i empreses i la creació de taules entre empreses i entitats perquè hi hagin ofertes per a persones trans, així com formació en cooperativisme.
- Sobre el projecte de les escoles, serà una cosa estesa pels barris de la ciutat?
- És la nostra idea, però malauradament no sempre s’aconsegueix. Ara, sí que és cert que són escoles del centre les que més demanda n’han fet. A partir d’aquí, volem créixer cap a d’altres punts. Ja tenim Ca n’Oriac i les Termes. La idea és seguir el model de Cardedeu Coeduca, que ho porta Fil a l’agulla, i el model de Barcelona, a través de diverses entitats.
- Per tant, un projecte a llarg termini.
- La idea és fer la prova pilot i que es puguin sumar les escoles en qualsevol moment del projecte durant dos anys. I a llarg termini sí que seria un projecte de municipi coeducador, amb, per una banda, formació d’equip directiu, docent i alumnat i, per l’altra, creació i promoció de grups pilots de pares i mares, així com monitors, vinculats a l’àmbit educatiu.
.jpg)
- Hi ha acompanyament a les famílies del col·lectiu LGTBI, perquè són un altre actor important en aquest engranatge.
- Dins la gran diversitat humana i, per tant, hi ha diferents enfocaments pedagògics i maneres d’acompanyament, que sovint són un contrasentit entre elles. Però sí que fem acompanyament a les famílies, perquè són el motor pedagògic principal.
- Hi ha una idea preestrablerta que és dificil donar el pas per la reacció de la família.
- Depèn de l’edat. En el fons les criatures el primer coneixement, en l’àmbit sexual, el comparteixen amb la família. El que passa que pot ser a través d’elements subtils i aquí entra la mirada transversal de les famílies. Per exemple, els agrada posar-se sobrenoms, posar-se calces en lloc de calçotets... També t’haig de dir que no vol dir sigui així, no tots els que tenen aquestes comportaments acabin sent persones trans. Al cap i a la fi experimenten i això potser es consolida i de vegades passa amb dos anys o als 29.
- És allò que es diu "són coses de nens, no en facis cas".
- Hi ha tres conceptes, que són importants tenir diferenciats: una cosa és la identitat de gènere, la orientació sexual i del desig i l’expressió de gènere. Aquest últim és més nou i presenta nous reptes i respostes. No és més que la forma de representació del teu cos i el teu gènere en els espais i temps que habites. A Catalunya, hi ha una legislació prou pionera, perquè al Codi Penal, per exemple, només es recullen els dos primers i hi ha persones que queden excloses. Per exemple, de delictes d'odi, perquè ni són homosexuals ni trans.
- Què la fa que a Catalunya sigui pionera?
- El concepte expressió de gènere es va introduir al costat d’identitat i orientació sexual. És a dir, el dret el té el propi cos i no la identitat o el sentiment. És un pas molt important i ja veurem si segueix a nivell estatal, perquè s’està tramitant la nova normativa al Congrés.
- Els delictes de discriminació per LGTBIfòbia, entre 2016 i 2017, han crescut un 57%. Això té moltes lectures, més valentia a denunciar, increment de l'homofòbia...
- Hi ha diversos factors i segurament me’n deixaré molts. I ho remarco, me'n deixaré molts. A nivell social, està més consolidada la mirada del que és una situació de discriminació i s’està fent un treball important des de mitjans de comunicació i això planteja l’opció de denunciar. Després es presentarà o no, però el simple fet de plantejar-la ja és bo. També s’han ampliat la tipificació de delictes. I que surtin aquestes estadístiques és bo perquè poden donar un empenta a generar polítiques públiques i canviar legislacions.
- Un informe de Mèdia.cat indica que les informacions sobre LGTBI, en un 57% dels casos fan referència a homes i gais. Hi ha distincions dins el mateix col·lectiu?
- Per una banda, hi ha un component de gènere en la definició de la denúncia i en relació als esdeveniments culturals. Això va relacionat amb una dinàmica de mercat, perquè el lobby gai s’ha instal·lat com ara el Gay Eixample, a Barcelona. I aquest moviment ha enfortit el lobby i ha fet pressió a mitjans de comunicació. D’altra banda, en l'imaginari el concepte homosexual es lliga a un home, no es pensa en una dona lesbiana. Per això, en una guia de recomanacions a mitjans de comunicació que ha fet el CAC diu que és important no parlar d’homosexualitat sinó de gai o lesbiana. D’aquesta manera, no s’invisibilitza cap col·lectiu. Utilitzar correctament les paraules com, per exemple, no dir hermafrodita, que no ens hem quedat els 50 o 60, i poder parlar de persones intersexuals.
- I la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, constituïda el 2016, quin paper juga en aquestes reivindicacions?
- Té dificultats sobretot legals i fiscals per exercir pressió sobre l’administració, perquè com no està legalment constituïda. Això la priva de fer força com a xarxa de municipis i està fent un treball enfocat, bàsicament, en la violència dins de les parelles i sobre polítiques laborals. Precisament, està previst que participin en aquest esdeveniment de novembre a Sabadell.
- Per acabar, és Sabadell una ciutat intolerant o homòfoba?
- A Sabadell hi ha tanta intolerància com a qualsevol lloc de Catalunya. Es parla molt del binomi ciutat i zona rural. Té molts matisos. A Sabadell fer centre i perifèria, té molts matisos. Al poble gitano, per exemple, hi ha dones lesbianes, amb el suport del secretariat, i d’altres que no. L'homofobia i la transfobia té un component transversal entre classes socials. Sí, n’hi ha, per això existim.
- En la definició dels pressupostos participatius es presenta Ca l’Enredus com un “servei complementari” a l’Ajuntament de Sabadell.
- No som un servei d’acompanyament a l’Ajuntament, sí de creació de teixit associatiu i de sinèrgies comunitàries a la ciutat. Ca l’Enredus neix sustentada en tres potes, per intentar donar empenta a l’administració pública amb la mirada a la diversitat sexual i de gènere, en tots els departaments, i també introduir aquesta mirada en l’àmbit de la cultura i l’educació. En aquest sentit, estem treballant en un projecte que volem presentar en els nous pressupostos participatius, de xarxes d’escola per la igualtat i no discriminació.
- I les altres dues potes del projecte?
- Fer Actua Vallès més transversal, que ja compta històricament amb projectes com ara el de la dona en l’àmbit del treball sexual, la promoció sexual, Housing First... és a dir, iniciatives del cobriment de necessitats bàsiques. I la tercera pota, sobre la qual s’ha de posar més èmfasi: creació de teixit associatiu a la ciutat. Intentar descentralitzar de Barcelona, que sembla que totes aquestes lluites han d’anar cap a una gran metròpoli.
- I què es pot fer per evitar-ho?
- Per exemple, de cara al 9 i 10 de novembre, amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i el Teler Cooperatiu hem organitzat, al Casal Pere Quart, una trobada que durà per títol Trans laboral. Trobada per l’ocupació i la intermediació laboral de persones trans que treballarà sobre tres eixos: polítiques laborals a les administracions, bones pràctiques a les entitats i empreses i la creació de taules entre empreses i entitats perquè hi hagin ofertes per a persones trans, així com formació en cooperativisme.
- Sobre el projecte de les escoles, serà una cosa estesa pels barris de la ciutat?
- És la nostra idea, però malauradament no sempre s’aconsegueix. Ara, sí que és cert que són escoles del centre les que més demanda n’han fet. A partir d’aquí, volem créixer cap a d’altres punts. Ja tenim Ca n’Oriac i les Termes. La idea és seguir el model de Cardedeu Coeduca, que ho porta Fil a l’agulla, i el model de Barcelona, a través de diverses entitats.
- Per tant, un projecte a llarg termini.
- La idea és fer la prova pilot i que es puguin sumar les escoles en qualsevol moment del projecte durant dos anys. I a llarg termini sí que seria un projecte de municipi coeducador, amb, per una banda, formació d’equip directiu, docent i alumnat i, per l’altra, creació i promoció de grups pilots de pares i mares, així com monitors, vinculats a l’àmbit educatiu.
Alba Barbé durant les jornades de persecució, organitzades enguany al Casal Pere Quart Foto: Javier González
- Hi ha acompanyament a les famílies del col·lectiu LGTBI, perquè són un altre actor important en aquest engranatge.
- Dins la gran diversitat humana i, per tant, hi ha diferents enfocaments pedagògics i maneres d’acompanyament, que sovint són un contrasentit entre elles. Però sí que fem acompanyament a les famílies, perquè són el motor pedagògic principal.
- Hi ha una idea preestrablerta que és dificil donar el pas per la reacció de la família.
- Depèn de l’edat. En el fons les criatures el primer coneixement, en l’àmbit sexual, el comparteixen amb la família. El que passa que pot ser a través d’elements subtils i aquí entra la mirada transversal de les famílies. Per exemple, els agrada posar-se sobrenoms, posar-se calces en lloc de calçotets... També t’haig de dir que no vol dir sigui així, no tots els que tenen aquestes comportaments acabin sent persones trans. Al cap i a la fi experimenten i això potser es consolida i de vegades passa amb dos anys o als 29.
- És allò que es diu "són coses de nens, no en facis cas".
- Hi ha tres conceptes, que són importants tenir diferenciats: una cosa és la identitat de gènere, la orientació sexual i del desig i l’expressió de gènere. Aquest últim és més nou i presenta nous reptes i respostes. No és més que la forma de representació del teu cos i el teu gènere en els espais i temps que habites. A Catalunya, hi ha una legislació prou pionera, perquè al Codi Penal, per exemple, només es recullen els dos primers i hi ha persones que queden excloses. Per exemple, de delictes d'odi, perquè ni són homosexuals ni trans.
- Què la fa que a Catalunya sigui pionera?
- El concepte expressió de gènere es va introduir al costat d’identitat i orientació sexual. És a dir, el dret el té el propi cos i no la identitat o el sentiment. És un pas molt important i ja veurem si segueix a nivell estatal, perquè s’està tramitant la nova normativa al Congrés.
- Els delictes de discriminació per LGTBIfòbia, entre 2016 i 2017, han crescut un 57%. Això té moltes lectures, més valentia a denunciar, increment de l'homofòbia...
- Hi ha diversos factors i segurament me’n deixaré molts. I ho remarco, me'n deixaré molts. A nivell social, està més consolidada la mirada del que és una situació de discriminació i s’està fent un treball important des de mitjans de comunicació i això planteja l’opció de denunciar. Després es presentarà o no, però el simple fet de plantejar-la ja és bo. També s’han ampliat la tipificació de delictes. I que surtin aquestes estadístiques és bo perquè poden donar un empenta a generar polítiques públiques i canviar legislacions.
"A Sabadell hi ha tanta intolerància com a qualsevol lloc de Catalunya"
- Un informe de Mèdia.cat indica que les informacions sobre LGTBI, en un 57% dels casos fan referència a homes i gais. Hi ha distincions dins el mateix col·lectiu?
- Per una banda, hi ha un component de gènere en la definició de la denúncia i en relació als esdeveniments culturals. Això va relacionat amb una dinàmica de mercat, perquè el lobby gai s’ha instal·lat com ara el Gay Eixample, a Barcelona. I aquest moviment ha enfortit el lobby i ha fet pressió a mitjans de comunicació. D’altra banda, en l'imaginari el concepte homosexual es lliga a un home, no es pensa en una dona lesbiana. Per això, en una guia de recomanacions a mitjans de comunicació que ha fet el CAC diu que és important no parlar d’homosexualitat sinó de gai o lesbiana. D’aquesta manera, no s’invisibilitza cap col·lectiu. Utilitzar correctament les paraules com, per exemple, no dir hermafrodita, que no ens hem quedat els 50 o 60, i poder parlar de persones intersexuals.
- I la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya, constituïda el 2016, quin paper juga en aquestes reivindicacions?
- Té dificultats sobretot legals i fiscals per exercir pressió sobre l’administració, perquè com no està legalment constituïda. Això la priva de fer força com a xarxa de municipis i està fent un treball enfocat, bàsicament, en la violència dins de les parelles i sobre polítiques laborals. Precisament, està previst que participin en aquest esdeveniment de novembre a Sabadell.
- Per acabar, és Sabadell una ciutat intolerant o homòfoba?
- A Sabadell hi ha tanta intolerància com a qualsevol lloc de Catalunya. Es parla molt del binomi ciutat i zona rural. Té molts matisos. A Sabadell fer centre i perifèria, té molts matisos. Al poble gitano, per exemple, hi ha dones lesbianes, amb el suport del secretariat, i d’altres que no. L'homofobia i la transfobia té un component transversal entre classes socials. Sí, n’hi ha, per això existim.