Jordi Cuixart: «Ens vam desgastar amb batusses estèrils i vull pensar que hem après la lliçó»

Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) fa més de nou mesos que està empresonat. En aquesta entrevista a NacióDigital –la primera feta des del trasllat a Lledoners i la segona que concedeix des de la presó-, el president d'Òmnium anima el sobiranisme a treballar unit coneixent la seva diversitat, mostra poca confiança en el govern de Pedro Sánchez i subratlla l'oportunitat que atorgarà el judici als dirigents independentistes per propagar la causa catalana. En les respostes escrites per a aquest diari, Cuixart subratlla que mai ha deixat de demanar diàleg i no es mostra resignat. Al contrari, transmet determinació.

- Vostè i Jordi Sànchez són els dirigents independentistes que fa més temps que són a la presó. Però les persones que el visiten destaquen la seva fortalesa i compromís. Com està?

- Molt serè i tranquil. Amb l'empresonament, l'Estat ens ha convertit en símbols de la repressió i de tota la gent que en pateix a major o menor escala les conseqüències. Tinc el convenciment que tenim el deure moral de representar-los, i ser la veu de tots aquells que de manera individual i col·lectivament pateixen la deriva autoritària de l'Estat.

- Com és la nova rutina a la presó de Lledoners?

- Molt similar a la de Soto del Real. Llegir, escriure, activitats, esport i meditació. Conviure amb la resta d'interns i trobar el plaer de la vida en cada petit detall. Fa molts mesos que vaig decidir viure el captiveri amb total felicitat, que no vol dir en cap cas resignació, ni renúncia a la lluita per la llibertat, també la nostra.

"Fa molts mesos que vaig decidir viure el captiveri amb total felicitat, que no vol dir en cap cas resignació, ni renúncia a la lluita per la llibertat"

- Va ser correcte el tracte en el trasllat des de Soto del Real?

- El mateix que per a tots els presos. Hi ha molts procediments del sistema penitenciari que demanen d'una profunda reflexió. Tinc moltes ganes d'afrontar-ho amb serenor i donar el meu punt de vista. En tot cas, deixem ben clar que el tracte va ser correcte.

- Se senten més acompanyats amb les mostres de suport dels darrers dies?

- Des del primer dia que vam entrar a la presó, el suport que hem rebut ha estat excepcional. Sempre he dit que ningú té dret a dubtar de la gent. La gent no ha fallat mai i no ho farà ara. És la nostra estructura d'estat, farem bé de tenir-ho present a tota hora.

- Com valora el paper del govern espanyol en el trasllat dels dirigents independentistes a Catalunya? Els presidents Torra i Torrent van afirmar que el seu acostament no era "cap gest polític".

- És que no és un gest polític, és complir amb la llei. Sobre si el govern de Sánchez ha tingut alguna cosa a veure amb el fet que justament ara s'hagi activat el trasllat… els ho hauran de demanar a ells. Tinc clar que és una qüestió de drets i vull agrair una vegada més a tots els qui s'han deixat la pell perquè avui siguem a Catalunya, també en nom de totes les famílies dels presos.  

"La desafecció amb l'Estat ha crescut perquè no té cap projecte de futur"

- A l’assemblea general d’Òmnium del 16 de juny, els socis van ratificar el seu lideratge de forma massiva. I vostè va enviar un missatge al sobiranisme: va instar-lo a abanderar l'"oferta de diàleg permanent" amb l'Estat, un diàleg "sense demanar renúncies a ningú". La funció de les entitats ara ha de ser fer possible la República per la via del diàleg?

- Parlem per Òmnium, que aposta per la República i treballa per promoure els valors republicans, amb la cultura al centre. D'altra banda, Òmnium mai ha deixat de demanar diàleg a tothom. Treballem pel restabliment de la democràcia, els drets i les llibertats, requisits per a qualsevol oferta sincera de diàleg. Un referèndum és un diàleg amb les urnes. I construïm República enfortint el sentiment de pertinença col·lectiva, compartint-ho amb tothom.
 
- Vostè sempre ha buscat complicitats amb qui es troba a la perifèria del sobiranisme. I Òmnium no ha deixat de mantenir contactes amb comuns i el PSC. És possible superar el llindar del 50% de suports a l'estat propi?

- Nosaltres estem convençuts que sí. Després del que va passar l'1 d'octubre a Catalunya, de la repressió política, però del que ha passat també al conjunt de l'Estat en els darrers anys, la desafecció amb l'Estat ha crescut perquè no té cap projecte de futur. Aquest és el punt de partida. Per arribar a un estat propi que compti amb un ampli suport social cal un projecte que generi il·lusió, seguretat i que sigui garantia de cohesió social: aquesta és la República que volem. El que també sabem segur és que hi ha un 80% dels catalans que vol un referèndum. Pel que fa a la referència a comuns i PSC, Òmnium té l'obligació de parlar amb tothom. Si no fos així, negligiríem del nostre paper transversal. Els comuns són una part importantíssima del sobiranisme i del conjunt del catalanisme.  

"Els comuns són una part importantíssima del sobiranisme i del conjunt del catalanisme"

- L'independentisme ha ajornat -com a mínim temporalment- la via unilateral. Li sembla una estratègia encertada?

- La via unilateral és la conseqüència de l'absència de diàleg. L'Estat fa anys que aplica la via unilateral contra la voluntat democràtica catalana. Mai renunciaré a cap via democràtica i pacífica per construir la República.

- Quin missatge li ha transmès al president Torra quan ha pogut comunicar-s'hi?

- Ell va ser qui, en el seu moment, em va animar a presidir Òmnium perquè deia que jo tenia el perfil d'un home pont. Aquest és el paper que crec també ha de fer ell com a president ara: liderar un projecte que va més enllà de les sigles d'un partit polític en un context de repressió. Per això li he fet arribar un missatge de confiança i determinació. Tenim una relació molt sincera, i un gran respecte institucional i personal.  

"L'Estat fa anys que aplica la via unilateral contra la voluntat democràtica catalana"

- Com ha afirmat el president Torra, caldria una altra votació com la de l'1 d'octubre per fer efectiva la República?

- A nosaltres no ens fan por les urnes. Si hi ha un altre referèndum, allà hi serem perquè, malgrat els 18 cops de porta, sabem que la via escocesa facilita el reconeixement internacional i la resolució d'un conflicte polític. Però cal enfortir el reconeixement de la legitimitat del resultat dins de la ciutadania. És fonamental.

- La CUP ha acusat JxCat i ERC d'haver tornat a l'autonomisme pel fet d'acatar els vetos de l'Estat, per exemple, quan es va confeccionar el Govern. Veu unitat en l'independentisme?

- La crida que sempre hem fet i farem des d'Òmnium és que hi hagi unitat per damunt de tot. Amb el 155 a sobre, els presos polítics, els exiliats… el sobiranisme es va desgastar amb batusses estèrils. Ara vull pensar que hem après la lliçó perquè el que ens estem jugant és viure en llibertat i el futur dels nostres fills. Des d'Òmnium estarem atents i, com sempre, treballarem per bastir ponts. Insisteixo: partit ve de part, nosaltres som de tots.

- Li genera confiança el govern de Pedro Sánchez?

- El govern del PSOE és el mateix que, des de l'oposició, va plegar-se al PP i li va donar carta blanca per aplicar el 155 a Catalunya, suspendre les institucions catalanes i s'ha negat a reconèixer que som presos polítics. Per tant, de confiança, poca. El que espero és que el projecte de Sánchez per a Catalunya vagi d'alguna cosa més que el projecte de confrontació civil que proposava el govern del PP amb el suport de Cs i la connivència dels mateixos socialistes. Ningú podrà mai renunciar al dret d'autodeterminació en nom del poble de Catalunya, com tampoc podem obviar que el diàleg és imprescindible per a qualsevol acord.

"Ningú podrà mai renunciar al dret d’autodeterminació en nom del poble de Catalunya, com tampoc podem obviar que el diàleg és imprescindible per a qualsevol acord

- El vot de les forces independentistes a la moció de censura contra Mariano Rajoy ha estat la millor decisió dels darrers mesos?

- No som un partit polític i ens equivocaríem de funció si entrem al regat curt. No ens fiquem amb què decideix cada partit. És una obvietat que la legislatura de Mariano Rajoy estava marcada per la corrupció, pels atacs a la democràcia i a les llibertats. La xacra de la corrupció ens afecta a tots. Dit això, diàleg, negociació i acords, aquesta és la tasca dels polítics i, personalment, entenc que demana temps, generositat i sentit d'estat.
 
- Té la sensació que la nova fiscal general de l'Estat està vetllant prou pels seus drets?

- El que és evident és que la nostra situació d'injusta presó preventiva no ha canviat en les darreres setmanes. És cert que ens han traslladat a una presó catalana, però això és el que marca la llei que s'han estat saltant. Som víctimes d'una cacera de bruixes emparada, fins ara, per la Fiscalia. Això no ha canviat i la nova fiscal general de l'Estat té l'obligació de vetllar pels nostres drets. Entre d'altres coses, segons els tractats internacionals que ha subscrit Espanya tinc dret a un judici just, s'ha de garantir també el dret a defensa o el dels infants a estar a prop dels pares. També la independència judicial és un principi consagrat per aquests tractats.

"Som víctimes d’una cacera de bruixes amparada, fins ara, per la Fiscalia"

- Defensa que cal apartar el procediment judicial de qualsevol prioritat de la negociació. Però la presó no és una motxilla molt pesada per poder negociar?

- És evident tot el que implica personalment estar a la presó; no només per a nosaltres, sinó també per a la nostra família i entorn. Nosaltres no hauríem d'haver entrat mai a la presó per qüestions evidents. No hem comès cap delicte, com la justícia europea acredita. Tenint clar aquest punt, el que jo defenso és que no podem ser moneda de canvi i, per tant, no som objecte de negociació. Sempre he defensat que cal treure el procediment judicial de qualsevol prioritat de la negociació. El que sigui bo per a Catalunya i la resolució del conflicte, ho serà per als pesos. A l'inrevés no tinc la certesa que podríem dir el mateix, sinó tot el contrari. No em resigno a la presó, tampoc voldria sortir-ne a qualsevol preu. Només es farà justícia amb l'absolució. Treballem per això.

- Més enllà de la situació processal, què n'espera del judici? Tem el mateix biaix que ha detectat en les interlocutòries?

- És un judici polític i, per tant, així és com l'estem preparant. Un litigi estratègic on l'estat espanyol haurà de passar comptes pels seus atacs als drets fonamentals i la democràcia.

- Entén que el judici pot servir d'altaveu a la causa que defensa?

- Sí. El judici ha de ser un altaveu internacional. És un fet sense precedents a Europa i en les democràcies del segle XXI el processament que s'ha iniciat contra els drets fonamentals a l'estat espanyol. El judici serà una oportunitat internacional per denunciar-ho. Forma part de la transició nacional, no en tinc cap dubte.

"El judici ha de ser un altaveu internacional"

- Quina reflexió fa dels revessos judicials que ha patit el jutge Llarena a l'estranger?

- La justícia alemanya i belga estan deixant en evidència una part molt important del sistema judicial espanyol. El que veiem és que els estats amb un sistema judicial independent, lluny de la influència política del govern d'Espanya, no compren el relat judicial de Llarena i, de facto, li diuen que no té carta blanca i que no hi ha cap motiu per mantenir-nos empresonats.  

- A Catalunya s'ha obert un debat sobre la presència de la simbologia al carrer, sintetitzada en els llaços grocs. Què n'opina?

- És un símbol d'empatia i denúncia davant una situació d'injustícia. Tant de bo ja no siguin necessaris. No nega absolutament res, si bé sempre cal entendre les raons de l'altre, explicar bé i serenament la solidaritat i, sobretot, permetre que tothom es pugui expressar mentre no s'inciti a l'odi.