28
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
11:11h
Ciutats fosques a ple dia per la contaminació, gel desfent-se a l’Antàrtida o illes de plàstic surant en mig d’algun oceà, són imatges que en els darrers anys s’han intensificat per llançar a la ment dels ciutadans la necessitat de posar fre a l’excés de generació de residus i la conseqüent emissió de gasos contaminants. En aquest context, moltes són les persones que aposten per posar un gra de sorra reciclant a casa, reduint el consum i fins i tot reutilitzant materials que de primeres anirien a les escombraries, però també hi ha qui fa una passa més. És el cas de l’Andrew Swiller, un nord-americà de Minessota instal·lat a Sabadell que juntament amb la seva dona, Cristina Brossa, han creat una línia de roba feta totalment amb materials reciclats, sota el nom de Future Humans. N’ha parlat a NacióSabadell.
- Parla un català molt correcte!
- Gràcies! La meva dona i jo ens vam conèixer al 2010 Croàcia en un viatge de motxilla. La cosa va anar bé i ens vam anar a viure junts a Califòrnia, a San Francisco. Al poc temps, al 2012, vam decidir instal·lar-nos primer a Barcelona, i després a Sabadell. El català l’he après a través d’ella i dels amics, i de fet em diuen a vegades si sóc mallorquí, per l’accent!.
- Ben curiós! També ho és la seva roba.
- Sí, l’any passat vam rebre finançament per fer projectes i necessitàvem estímuls nous, un projecte diferent. Com a consumidors sempre intentem adquirir productes ecològics, però amb la roba trobàvem que no hi havia cap marca que reunís certes condicions: que fos sostenible, una proposta diferent, vinculada amb la innovació, feta amb dignitat humana. Alguna cosa que et fes sentir orgullós de dur-la, vaja, però que a més la poguéssim pagar.
- Sol ser car un producte d’aquest tipus.
- Molt. La Stella McCartney va llançar una línia, fa coses molt xules, però una camisa et costa 400 euros. Vam veure que hi havia una necessitat de crear roba per al dia a dia, basat en tots aquells valors, però assumible per a la butxaca.
- I ho van trobar?
- Si, a través de pensar la manera. Nosaltres no fabriquem lluny, ho fem a Mataró, on contractem uns tallers locals, tots de dones que s’han organitzat per treballar en cooperativa perquè no trobaven feina en altres llocs. Així, també es potencia una cosa en positiu. Fabriquem quantitats petites i treballem amb dos laboratoris que desenvolupen materials a partir de xarxes de pesca reciclada, o cotó reciclat, ampolles de plàstic després de consumir el seu contingut, suro reciclat… tot d’alta qualitat, i amb processos de fabricació que generen els mínims residus possibles.
- No surt molt car tot el procés de desenvolupament?
- És un procés necessari per fer aquestes peces, però són preus que no permeten una producció massiva, tot té un preu que les grans cadenes no volen pagar. Nosaltres optem per treballar sense intermediaris i vendre directament el producte, això abarateix el preu del producte, amb camises que costen entre 60 i 65 euros, o jaquetes que no passen dels 150 euros.
- I com fan la distribució?
- Tenim una botiga a Barcelona on venem directament, però també a través d’internet. Tot és a escala catalana, però volem començar a obrir-nos al món i ho farem amb Berlín, on hi ha interès per aquest tipus de producte.
- Parla un català molt correcte!
- Gràcies! La meva dona i jo ens vam conèixer al 2010 Croàcia en un viatge de motxilla. La cosa va anar bé i ens vam anar a viure junts a Califòrnia, a San Francisco. Al poc temps, al 2012, vam decidir instal·lar-nos primer a Barcelona, i després a Sabadell. El català l’he après a través d’ella i dels amics, i de fet em diuen a vegades si sóc mallorquí, per l’accent!.
- Ben curiós! També ho és la seva roba.
- Sí, l’any passat vam rebre finançament per fer projectes i necessitàvem estímuls nous, un projecte diferent. Com a consumidors sempre intentem adquirir productes ecològics, però amb la roba trobàvem que no hi havia cap marca que reunís certes condicions: que fos sostenible, una proposta diferent, vinculada amb la innovació, feta amb dignitat humana. Alguna cosa que et fes sentir orgullós de dur-la, vaja, però que a més la poguéssim pagar.
- Sol ser car un producte d’aquest tipus.
- Molt. La Stella McCartney va llançar una línia, fa coses molt xules, però una camisa et costa 400 euros. Vam veure que hi havia una necessitat de crear roba per al dia a dia, basat en tots aquells valors, però assumible per a la butxaca.
Detall d'una etiqueta de la firma. Foto: Cedida
- I ho van trobar?
- Si, a través de pensar la manera. Nosaltres no fabriquem lluny, ho fem a Mataró, on contractem uns tallers locals, tots de dones que s’han organitzat per treballar en cooperativa perquè no trobaven feina en altres llocs. Així, també es potencia una cosa en positiu. Fabriquem quantitats petites i treballem amb dos laboratoris que desenvolupen materials a partir de xarxes de pesca reciclada, o cotó reciclat, ampolles de plàstic després de consumir el seu contingut, suro reciclat… tot d’alta qualitat, i amb processos de fabricació que generen els mínims residus possibles.
- No surt molt car tot el procés de desenvolupament?
- És un procés necessari per fer aquestes peces, però són preus que no permeten una producció massiva, tot té un preu que les grans cadenes no volen pagar. Nosaltres optem per treballar sense intermediaris i vendre directament el producte, això abarateix el preu del producte, amb camises que costen entre 60 i 65 euros, o jaquetes que no passen dels 150 euros.
- I com fan la distribució?
- Tenim una botiga a Barcelona on venem directament, però també a través d’internet. Tot és a escala catalana, però volem començar a obrir-nos al món i ho farem amb Berlín, on hi ha interès per aquest tipus de producte.