04
de juliol
del
2018
L’economia catalana creix a un ritme superior al del conjunt d’Espanya i de la zona euro. Així es desprèn de l'Informe territorial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona (podeu consultar l'informe íntegre aquí). La setzena edició del document confirma els bons resultats socioeconòmics a la demarcació de Barcelona en el 2017.
El Vallès Occidental no n'és una excepció i segons l'informe, l’ocupació de la població resident a la comarca ha augmentat un 3,3%, un creixement lleugerament inferior al de l’any anterior (3,7%), però una dècima més al de la demarcació (3,2%). D’aquesta manera l’any acaba amb 380.730 persones ocupades residents a la comarca, 12.230 més que l’any anterior.
Destaquen els increments d'ocupacionalitat de les dues capitals Terrassa (+3.332) i Sabadell (+2.959), així com també a Rubí (+1.169) seguida de Sant Cugat del Vallès (+713). Només hi ha dos municipis dels vint-i-tres que conformen el Vallès Occidnetal que registren valors negatius en relació a l'ocupació. Són Gallifa (–12,1%) i Rellinars (–0,3%). No obstant això, Ullastrell (72,7%) és el municipi amb la taxa d’ocupació més alta i Badia del Vallès (55,8%) té la taxa més baixa de la comarca.
Pel que fa a l'atur, el 2017 disminueix un 9% (–5.247), una reducció lleugerament superior a la de la demarcació (-8,5%). A final del 2017 hi ha 53.007 persones aturades registrades al Vallès Occidental (12,1%) que representen el 17,5% dels aturats de la demarcació.
La xifra d’aturats disminueix a tots els municipis excepte a Ullastrell (+7,8%) i Rellinars (+2,3%). Destaquen les reduccions a Vacarisses (-18,5%), Viladecavalls (-15,2%), Cerdanyola del Vallès (-13,1%) i Barberà del Vallès (-11,8%). Les taxes d’atur més elevades es donen a Badia del Vallès (19%), Rellinars (16,7%), Ripollet (13,9%) i Terrassa (13,8%). Les més baixes es donen a Matadepera (4,9%), Sant Cugat del Vallès (6,6%) i Sant Quirze del Vallès (7,4%).
Pel que fa al gruix empresarial, al Vallès Occidental hi ha registrades 26.932 empreses de les quals les que tenen més pes són les relacionades amb el sector serveis (73%). La indústria (17%) va seguida del sector de la construcció (10%) i amb menys pes, l'agricultura, que representa el 0,2% del total de la comarca. Per grans sectors, destaca l’increment de l’ocupació en la indústria, un 3,5% i els serveis de la tecnologia de la informació continuen creixent en el 2017, i ja han doblat el nombre de llocs de treball des del 2010.
Projectes estratègics
El treball també ha destacat deu projectes estratègics de la comarca. Per exemple, el que ha dut a terme l'Ajuntament de Terrassa, amb la iniciativa pionera de formació interna per impulsar la compra pública d'innovació. Així com el pla estratègic de l'economia social i solidària, amb la finalitat que aquest alternativa a l'economia dominant sigui coneguda i reconeguda, tant per la ciutadania como per les institucions.
També apareix en aquest document Sabadell, amb el programa municipal de foment de la indústria 4.0, dirigit a professionals i empreses interessades en les oportunitats d'aquest sector. Recull propostes del Consell Comarcal com la del salari mínim que pretén estendre al Vallès. Un sou de 15.000 euros bruts anuals -1.072 per mes en 14 pagues- per acabar amb la precarietat laboral.
Curiosament, amb l'organisme supramunicipal treballa el consistori sabadellenc, entre d'altres institucions, per impulsar l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental per fer arribar a la comarca altres formes d'activitat econòmica, més arrelada al territori i que genera ocupació de qualitat. La resta de projectes que detalla el text són: Vallès Circular, Xarxa d’innovació social del Vallès, Portal Polígons i empreses del Vallès Occidental, Simbiosi Industrial als PAE’s de Barberà del Vallès, Sabadell i Sant Quirze del Vallès i Singulars M45 a Santa Perpètua de Mogoda.
Precisament, d'aquest últim cas es fixa l'informe. Una iniciativa que reforça la confiança entre empreses i ajuntament. En aquest sentit, s'enumera un seguit de "projectes estrella" com la posada en marxa de la Terminal Intermodal de Mercaderies de l’Eix del Mediterrani a l’estació de La Llagosta. Permetria l’impuls del mode ferroviari en el transport de mercaderies i estaria al servei de les empreses industrials i del sector logístic de l’àmbit.
També el projecte Engega’t, una experiència de treball amb joves es desenvolupa a partir d’una intervenció dels professionals utilitzant les noves metodologies de coaching i gamificació. D'altres plans, Vehicle elèctric i mobilitat sostenible, Logis Ocupació i Suport a la indústria 4.0.
La situació a la resta de Catalunya
L’economia catalana ha registrat durant el 2017 un creixement del 3,4%, superior tant al de l’estat espanyol (3,1%) com al del conjunt dels països de la zona euro (2,3%). Aquest creixement del PIB a Catalunya ha permès superar per tercer any consecutiu el nivell del PIB de l’any 2007. Un dinamisme de l’activitat econòmica que s’ha vist reflectit al mercat laboral creant ocupació i reduint l’atur gràcies sobretot a la demanda interna que continua sent el motor econòmic català.
A la demarcació de Barcelona, a l’any 2017 el nombre de persones aturades es continua reduint i també se segueix creant ocupació, amb una intensitat menor que els anys anteriors. Tot i així, entre 2013 i 2017 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 34,7% (-160.905), l’ocupada registrada ha crescut un 13,8% (+277.522), i les empreses han augmentat en un 8,5% (+14.549).
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix en el 2017 per cinquè any consecutiu (-8,5%, -28.156), però de manera menys intensa que els dos anys precedents. Els aturats registrats se situen en 302.000 persones a desembre de 2017, el mínim des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat de l‘11,4%. La mateixa dada d’aturats, però estimada, segons l’EPA dona resultats encara més positius amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 17,3% (-71.200), i una taxa d’atur estimat del 12,2%.
L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2017, per cinquè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Baix Llobregat (-11,5%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Berguedà (-0,6%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 14,5%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,5%, seguida d’Osona (10,3%) i el Barcelonès (10,5%).
El Vallès Occidental no n'és una excepció i segons l'informe, l’ocupació de la població resident a la comarca ha augmentat un 3,3%, un creixement lleugerament inferior al de l’any anterior (3,7%), però una dècima més al de la demarcació (3,2%). D’aquesta manera l’any acaba amb 380.730 persones ocupades residents a la comarca, 12.230 més que l’any anterior.
Destaquen els increments d'ocupacionalitat de les dues capitals Terrassa (+3.332) i Sabadell (+2.959), així com també a Rubí (+1.169) seguida de Sant Cugat del Vallès (+713). Només hi ha dos municipis dels vint-i-tres que conformen el Vallès Occidnetal que registren valors negatius en relació a l'ocupació. Són Gallifa (–12,1%) i Rellinars (–0,3%). No obstant això, Ullastrell (72,7%) és el municipi amb la taxa d’ocupació més alta i Badia del Vallès (55,8%) té la taxa més baixa de la comarca.
Pel que fa a l'atur, el 2017 disminueix un 9% (–5.247), una reducció lleugerament superior a la de la demarcació (-8,5%). A final del 2017 hi ha 53.007 persones aturades registrades al Vallès Occidental (12,1%) que representen el 17,5% dels aturats de la demarcació.
La xifra d’aturats disminueix a tots els municipis excepte a Ullastrell (+7,8%) i Rellinars (+2,3%). Destaquen les reduccions a Vacarisses (-18,5%), Viladecavalls (-15,2%), Cerdanyola del Vallès (-13,1%) i Barberà del Vallès (-11,8%). Les taxes d’atur més elevades es donen a Badia del Vallès (19%), Rellinars (16,7%), Ripollet (13,9%) i Terrassa (13,8%). Les més baixes es donen a Matadepera (4,9%), Sant Cugat del Vallès (6,6%) i Sant Quirze del Vallès (7,4%).
Pel que fa al gruix empresarial, al Vallès Occidental hi ha registrades 26.932 empreses de les quals les que tenen més pes són les relacionades amb el sector serveis (73%). La indústria (17%) va seguida del sector de la construcció (10%) i amb menys pes, l'agricultura, que representa el 0,2% del total de la comarca. Per grans sectors, destaca l’increment de l’ocupació en la indústria, un 3,5% i els serveis de la tecnologia de la informació continuen creixent en el 2017, i ja han doblat el nombre de llocs de treball des del 2010.
Projectes estratègics
El treball també ha destacat deu projectes estratègics de la comarca. Per exemple, el que ha dut a terme l'Ajuntament de Terrassa, amb la iniciativa pionera de formació interna per impulsar la compra pública d'innovació. Així com el pla estratègic de l'economia social i solidària, amb la finalitat que aquest alternativa a l'economia dominant sigui coneguda i reconeguda, tant per la ciutadania como per les institucions.
També apareix en aquest document Sabadell, amb el programa municipal de foment de la indústria 4.0, dirigit a professionals i empreses interessades en les oportunitats d'aquest sector. Recull propostes del Consell Comarcal com la del salari mínim que pretén estendre al Vallès. Un sou de 15.000 euros bruts anuals -1.072 per mes en 14 pagues- per acabar amb la precarietat laboral.
Curiosament, amb l'organisme supramunicipal treballa el consistori sabadellenc, entre d'altres institucions, per impulsar l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental per fer arribar a la comarca altres formes d'activitat econòmica, més arrelada al territori i que genera ocupació de qualitat. La resta de projectes que detalla el text són: Vallès Circular, Xarxa d’innovació social del Vallès, Portal Polígons i empreses del Vallès Occidental, Simbiosi Industrial als PAE’s de Barberà del Vallès, Sabadell i Sant Quirze del Vallès i Singulars M45 a Santa Perpètua de Mogoda.
Precisament, d'aquest últim cas es fixa l'informe. Una iniciativa que reforça la confiança entre empreses i ajuntament. En aquest sentit, s'enumera un seguit de "projectes estrella" com la posada en marxa de la Terminal Intermodal de Mercaderies de l’Eix del Mediterrani a l’estació de La Llagosta. Permetria l’impuls del mode ferroviari en el transport de mercaderies i estaria al servei de les empreses industrials i del sector logístic de l’àmbit.
També el projecte Engega’t, una experiència de treball amb joves es desenvolupa a partir d’una intervenció dels professionals utilitzant les noves metodologies de coaching i gamificació. D'altres plans, Vehicle elèctric i mobilitat sostenible, Logis Ocupació i Suport a la indústria 4.0.
La situació a la resta de Catalunya
L’economia catalana ha registrat durant el 2017 un creixement del 3,4%, superior tant al de l’estat espanyol (3,1%) com al del conjunt dels països de la zona euro (2,3%). Aquest creixement del PIB a Catalunya ha permès superar per tercer any consecutiu el nivell del PIB de l’any 2007. Un dinamisme de l’activitat econòmica que s’ha vist reflectit al mercat laboral creant ocupació i reduint l’atur gràcies sobretot a la demanda interna que continua sent el motor econòmic català.
A la demarcació de Barcelona, a l’any 2017 el nombre de persones aturades es continua reduint i també se segueix creant ocupació, amb una intensitat menor que els anys anteriors. Tot i així, entre 2013 i 2017 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 34,7% (-160.905), l’ocupada registrada ha crescut un 13,8% (+277.522), i les empreses han augmentat en un 8,5% (+14.549).
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix en el 2017 per cinquè any consecutiu (-8,5%, -28.156), però de manera menys intensa que els dos anys precedents. Els aturats registrats se situen en 302.000 persones a desembre de 2017, el mínim des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat de l‘11,4%. La mateixa dada d’aturats, però estimada, segons l’EPA dona resultats encara més positius amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 17,3% (-71.200), i una taxa d’atur estimat del 12,2%.
L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2017, per cinquè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Baix Llobregat (-11,5%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Berguedà (-0,6%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 14,5%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,5%, seguida d’Osona (10,3%) i el Barcelonès (10,5%).