Joan Calsina, escriptor: «Tot i ser una novel·la històrica, parlo molt del nostre present»

El novembre de 2015 imprimia el seu nom en la segona edició Beca a la Creació Literària Emili Teixidor, més enllà de la dotació econòmica -5.000 euros-, també comporta la publicació de l'obra de Columna Edicions, del Grup62. La ciutat de Déu de Joan Calsina (Sabadell, 1983) és una novel·la històrica, del segle XIII, que retrata el viatge d’un clergue. "Molt respectuós" amb la fotografia de l'època i no és l'únic premi que té per una creació literària. També va guanyar el Poesia Miquel Martí i Pol.  

- Què li motiva l'elecció d'aquest tema, especialment centrat en l'edat mitjana?
 
- El tema d'aquesta novel·la el vaig trobar l'any 2012, mentre feia un màster en edat mitjana a la UAB. Va ser aleshores quan vaig tenir coneixença del diari de viatge de Giovanni de Pian del Càrpine, un intrèpid frare franciscà que l'any 1245 va viatjar fins al cor de l'Imperi Mongol. Perquè, en efecte, Giovanni és un personatge del tot real. El seu diari, tot i que no era de caràcter literari, era enormement atractiu i evocador, i ja de seguida em vaig adonar que era una font d'inspiració idònia per fer-ne una novel·la.

- Quant de temps ha dedicat a la documentació?
 
- És molt difícil saber. Primer vaig cursar un màster sencer en què vaig fer investigació acadèmica sobre aquest tema i després, mentre escrivia la novel·la, vaig seguir recollint informació a mesura que avançava en el text. De totes maneres, és evident que he fet un gran esforç per documentar-me i que he mirat de ser al màxim de rigorós. Tanmateix, també cal tenir en compte que es tractava de fer literatura, no una recreació històrica, això sempre ho he tingut molt clar. Per tant, el primer que s'ha d'aconseguir és elaborar una història ben feta, ben escrita, ben travada i atractiva. Per més que es vulgui ser rigorós, de vegades s'ha de ser una mica, o bastant, traïdor.

"No hi ha prou premis per a escriptors inèdits"

- En un extracte del llibre, el protagonista diu que per tenir la coneixença del món exterior s'havia de recloure en un convent de germans franciscans.
 
- Giovanni explica que, de jove, es va integrar a l'orde dels franciscans per poder abandonar el seu poble. Una altra cosa és que al final de la seva vida, això sí, es trobi reclòs en un monestir. Però els motius d'aquesta reclusió no es poden explicar, són justament el misteri de la història, que el lector haurà de descobrir a mesura que avanci a través de les pàgines del llibre.

- Creu que avui dia seria possible que algú tingui aquesta devoció pel coneixement?
 
- No només és possible, sinó que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds. De fet, i encara que sembli mentida, és una novel·la molt autobiogràfica. Quan un escriu, sempre transmet al text la seva pròpia experiència i incerteses, i per bé, que sigui una novel·la històrica, La Ciutat de Déu parla molt del nostre temps, de la nostra època. La literatura sempre parla del present, i no només la literatura: la història també parla del present, perquè, en realitat, és una idea construïda des de l'ara i aquí. El passat no és mai una realitat objectiva.

- Guanya la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor. Un reconeixement per a escriptors inèdits, com valora l'existència d'aquests premis? És suficient? 
 
- És l'únic que hi ha d'aquestes característiques en tot l'àmbit català. És obvi que no n'hi ha prou, només amb un. Per a mi, ha estat d'una ajuda valuosíssima, m'ha permès dedicar tot un any de la meva vida, gairebé sencer, només a escriure. Això és un privilegi que mai podré agrair prou. I, d'altra banda, crec que aquesta dedicació també es nota en el text: és una novel·la molt treballada, feta amb molta cura, per bé que a la vegada també està escrita amb una tensió i una intensitat enorme.

Joan Calsina guanya la II Beca Emili Teixidor amb "La Ciutat de Déu" #becaemiliteixidor

— Columna (@columnaedicions) 23 de novembre de 2015

- També és guanyador d'un premi, el de Poesia Miquel Martí i Pol. Com és el canvi d'escriure poesia a novel·la, quins reptes li ha suposat?
 
- La poesia i la narrativa sempre, des de petit, han estat dos gèneres que m'han interessat molt. De fet, primer vaig començar a escriure la novel·la i el llibre de poemes, Entre tu i jo, nosaltres, entremig. En tot cas, no hi ha una diferència substancial entre una cosa i l'altra. Evidentment, cada gènere té les seves especificitats, però tot és escriure, que és el que m'apassiona. M'apassiona escriure poesia, narrativa i fins i tot gaudeixo moltíssim escrivint assaig. 

- Això vol dir que la tercera publicació serà un assaig? 

- Bé, actualment estic acabant d'escriure la meva tesi doctoral sobre l'obra poètica de Pere Rovira.

- Quines portes li han oberta aquest premi?
 
- No puc dir que el premi m'hagi obert directament cap projecte de futur concret. De vegades sembla que l'obtenció d'un premi t'hagi d'obrir de seguida les portes del reconeixement i l'atenció de la crítica, i no és en absolut així. La situació de la literatura, i de la cultura en general, no és bona, i això explica perquè les coses van com van en el món en què vivim. En tot cas, sí que és cert que el fet de guanyar dos premis de renom i publicar en una editorial important dóna un cert prestigi i, potser, acaba d'obrir algunes portes que, abans, encara estaven, si no tancades, sí ajustades. I també dóna una certa seguretat personal, és clar. T'ajuda a creure en les coses que fas, que no és poca cosa.

- Una curiositat, el títol és gairebé igual el de l'escriptor brasiler Paulo Lins, sobre el qual està basada la pel·lícula del mateix nom: Cidade de Deus.
 
- En realitat és encara molt més antic. És el títol de l'obra més important de Sant Agustí, un dels pares de l'Església, que va viure en els darrers temps de l'Imperi Romà, a cavall dels segles IV i V d.C.. El títol original del seu llibre és De Civitate Dei contra paganos, que vol dir La ciutat de Déu contra els pagans. Sempre s'ha conegut i s'ha traduït com La ciutat de Déu. El títol del meu llibre és un homenatge a Sant Agustí i, a la vegada, també serveix per reflectir una de les idees més importants del llibre. De fet, Giovanni és un personatge pres per una gran ambició, algú que sempre vol anar més enllà del que veu, del que coneix, de les terres que pot atènyer; és algú que sempre busca alguna mena d'ideal que, en realitat, no pot abastar. I aquest ideal, al llarg de la novel·la, el represento amb aquest nom, que esdevé un símbol de tot això i de moltes altres coses.