21
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:24h
L'Audiència de Navarra ha decretat llibertat provisional per als cinc membres de "la Manada", que van ser condemnats per aquest tribunal a nou anys de presó per abusar sexualment d'una jove durant les festes dels Sanfermines del 2016, segons ha avançat El Confidencial. L'excarceració de José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo serà de forma gairebé immediata i hauran de pagar 6.000 euros.
La petició va ser presentada per la defensa dels cinc condemnats durant la vista que es va realitzar a principis d'aquesta setmana. La compareixença va comptar amb la presència dels tres membres de "la Manada" que es van desplaçar a la sala des de la presó de Pamplona, mentre que els altres dos van seguir la vista per videoconferència.
La decisió l'han pres els tres magistrats de la secció segona de l'Audiència, que van conformar el tribunal que va dictar la primera sentència. Es tracta de Francisco Cobo, Raquel Fernandina y Ricardo González. Aquest últim va emetre un polèmic vot particular, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes, ja que l'abús havia estat consentit.
Ara el tribunal els deixa en llibertat, quan s'està a punt de complir el termini de dos anys que s'estipula per revisar la presó provisional i, per aquest moment, la mesura privativa de llibertat s'ha tornat a debatre. La legalitat espanyola permet mantenir la presó preventiva fins a la meitat de la condemna que, en aquest cas, serien quatre anys i mig.
Ni reiteració, ni risc de fuga
L'advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra, va afirmar que seria "ajustat a dret" la seva posada en llibertat condicional, ja que encara hi havia pendent un recurs al Tribunal Suprem i, a més, no existia risc de fuga, ni hi havia "fonaments" per pensar que hi haurà reiteració delictiva. Els membres de "la Manada" es troben en presó provisional des del passat 7 de juliol, només unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual.
La consideració del delicte va ser un dels aspectes que més polèmica va generar, ja que hi havia un dels tres magistrats del tribunal que va emetre un vot particular -defensava la seva absolució dels joves-. Per altra banda, l'atac va ser vist per a bona part de la societat com una clara violació múltiple, per la qual es demanava la condemna per agressió sexual. D'aquesta manera, s'entenia que la decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra era tova i enviava un missatge que certs moviments socials i feministes no van obvia: si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.
La petició va ser presentada per la defensa dels cinc condemnats durant la vista que es va realitzar a principis d'aquesta setmana. La compareixença va comptar amb la presència dels tres membres de "la Manada" que es van desplaçar a la sala des de la presó de Pamplona, mentre que els altres dos van seguir la vista per videoconferència.
La decisió l'han pres els tres magistrats de la secció segona de l'Audiència, que van conformar el tribunal que va dictar la primera sentència. Es tracta de Francisco Cobo, Raquel Fernandina y Ricardo González. Aquest últim va emetre un polèmic vot particular, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes, ja que l'abús havia estat consentit.
Ara el tribunal els deixa en llibertat, quan s'està a punt de complir el termini de dos anys que s'estipula per revisar la presó provisional i, per aquest moment, la mesura privativa de llibertat s'ha tornat a debatre. La legalitat espanyola permet mantenir la presó preventiva fins a la meitat de la condemna que, en aquest cas, serien quatre anys i mig.
Ni reiteració, ni risc de fuga
L'advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra, va afirmar que seria "ajustat a dret" la seva posada en llibertat condicional, ja que encara hi havia pendent un recurs al Tribunal Suprem i, a més, no existia risc de fuga, ni hi havia "fonaments" per pensar que hi haurà reiteració delictiva. Els membres de "la Manada" es troben en presó provisional des del passat 7 de juliol, només unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual.
La consideració del delicte va ser un dels aspectes que més polèmica va generar, ja que hi havia un dels tres magistrats del tribunal que va emetre un vot particular -defensava la seva absolució dels joves-. Per altra banda, l'atac va ser vist per a bona part de la societat com una clara violació múltiple, per la qual es demanava la condemna per agressió sexual. D'aquesta manera, s'entenia que la decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra era tova i enviava un missatge que certs moviments socials i feministes no van obvia: si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.