20
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
15:26h
El ministeri espanyol de l'Interior ha interposat un recurs contra la decisió de l'Ajuntament de Sabadell d'apropiar-se amb l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de la ciutat. Es tracta d'una decisió que part de l'oposició va advertir que passaria, tot i que el govern municipal assegura tenir proves fefaents que confirmen la propietat de l'edifici.
En un comunicat, l'Ajuntament apunta que el ministeri ha presentat aquest recurs davant l'acord establert en el ple municipal del 22 de febrer d'aquest mateix any, en què es va aprovar tirar endavant amb el reconeixement de la titularitat municipal. Va ser possible gràcies als vots de les formacions que configuren el govern municipal (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) i del grup municipal de CiU. En contra hi van votar el PSC, i s'hi va abstenir Ciutadans, PP i els dos regidors no adscrits, Lluís Monge i Carles Bosch.
Ara, ministeri ha recorregut els acords de ple en relació amb la nul·litat del protocol i del conveni de la caserna de la Guàrdia Civil. "Tot i això, la interposició d’aquest recurs no atura el procés que des de l’Ajuntament s’ha iniciat amb aquest tema, ja que es tracta d’un procés habitual en els procediments jurídic-administratius", assenyala el govern municipal en un comunicat.
La caserna
Es tracta d'un espai de 7.500 metres quadrats que la Guàrdia Civil ha utilitzat durant anys com a caserna a la ciutat. L’any 1998, l’exalcalde Antoni Farrés va inscriure l’edifici al Registre de la Propietat en favor de l’Ajuntament de Sabadell, permetent-ne l’ús a la Guàrdia Civil. Es tracta d’un edifici que es va construir l’any 1911, precisament per incrementar la presència dels agents a la ciutat, tot amb capital municipal i de particulars.
Els agents s’hi van estar fins l’any 1998, quan van abandonar l’edifici, i Farrés va fer oficial la titularitat de l’edific, de manera que, segons l'executiu local, la caserna sempre ha estat propietat municipal. A l’any 2006, però, Ajuntament i Estat van arribar a un acord de cessió. El 2 d’agost l'exalcalde Manuel Bustos i el llavors ministre, Alfredo Pérez Rubalcaba, van fer un acte a la mateixa caserna per rubricar un protocol en què s’establia la cessió de la caserna de l’Estat a la ciutat. A canvi, Sabadell havia d’abonar a Madrid una suma de 3 milions d’euros i cedir un espai de 5.000 metres quadrats.
Al febrer, el ple va fer oficial el dictamen que va donar pas als processos per estudiar els usos que s’hi podran dur a terme, entre els quals es plantegen possibilitats com habilitar edificis per a joves o cedir espais per a entitats. L’Estat, però, ha decidit recórrer la decisió, però tot i això, el govern local està decidit a impulsar la readequació per recuperar la caserna per a la ciutat.
En un comunicat, l'Ajuntament apunta que el ministeri ha presentat aquest recurs davant l'acord establert en el ple municipal del 22 de febrer d'aquest mateix any, en què es va aprovar tirar endavant amb el reconeixement de la titularitat municipal. Va ser possible gràcies als vots de les formacions que configuren el govern municipal (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) i del grup municipal de CiU. En contra hi van votar el PSC, i s'hi va abstenir Ciutadans, PP i els dos regidors no adscrits, Lluís Monge i Carles Bosch.
Ara, ministeri ha recorregut els acords de ple en relació amb la nul·litat del protocol i del conveni de la caserna de la Guàrdia Civil. "Tot i això, la interposició d’aquest recurs no atura el procés que des de l’Ajuntament s’ha iniciat amb aquest tema, ja que es tracta d’un procés habitual en els procediments jurídic-administratius", assenyala el govern municipal en un comunicat.
La caserna
Es tracta d'un espai de 7.500 metres quadrats que la Guàrdia Civil ha utilitzat durant anys com a caserna a la ciutat. L’any 1998, l’exalcalde Antoni Farrés va inscriure l’edifici al Registre de la Propietat en favor de l’Ajuntament de Sabadell, permetent-ne l’ús a la Guàrdia Civil. Es tracta d’un edifici que es va construir l’any 1911, precisament per incrementar la presència dels agents a la ciutat, tot amb capital municipal i de particulars.
Els agents s’hi van estar fins l’any 1998, quan van abandonar l’edifici, i Farrés va fer oficial la titularitat de l’edific, de manera que, segons l'executiu local, la caserna sempre ha estat propietat municipal. A l’any 2006, però, Ajuntament i Estat van arribar a un acord de cessió. El 2 d’agost l'exalcalde Manuel Bustos i el llavors ministre, Alfredo Pérez Rubalcaba, van fer un acte a la mateixa caserna per rubricar un protocol en què s’establia la cessió de la caserna de l’Estat a la ciutat. A canvi, Sabadell havia d’abonar a Madrid una suma de 3 milions d’euros i cedir un espai de 5.000 metres quadrats.
Al febrer, el ple va fer oficial el dictamen que va donar pas als processos per estudiar els usos que s’hi podran dur a terme, entre els quals es plantegen possibilitats com habilitar edificis per a joves o cedir espais per a entitats. L’Estat, però, ha decidit recórrer la decisió, però tot i això, el govern local està decidit a impulsar la readequació per recuperar la caserna per a la ciutat.