entrevista

Lourdes Ciuró: «Em sento preparada per liderar el govern de Sabadell»

La candidata de Junts per Sabadell referma la seva experiència política per posar-se al capdavant de l'executiu local | Aposta per un reforç del vincle entre consistori i entitats per impulsar la ciutat

per Albert Hernàndez / Albert Segura, Sabadell, 8 de juny de 2018 a les 07:00 |
Lourdes Ciuró, alcaldable de Junts per Sabadell | Juanma Peláez
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lourdes Ciuró (Reus, 1971) torna a Sabadell i ho fa per ser alcaldessa. Després de ser regidora en el mandat de 2007 a 2011 per Convergència i Unió, va deixar la ciutat per concórrer a les llistes del Congrés dels Diputats, on va sortir elegida diputada. Des de llavors ha fet feina a Madrid, però amb un ull posat a Sabadell. Aquest cop, i després que Carles Rossinyol va decidir no tornar-se a presentar com a cap de llista a unes eleccions municipals, Ciuró va presentar credencials en un procés per designar la candidata a l'alcaldia on es va imposar a l'actual regidora Sílvia Renom. Ara es prepara per configurar programa i llista. N'ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.  

- El partit va fer la feina amb molt de temps de marge designant-la candidata.


- Era important tenir designada tan aviat com fos possible, hi ha molta feina per fer, la marca de Junts per Sabadell s’havia d’explicar bé, de la millor manera possible. És una aposta que fem per a la ciutat, perquè Junts per Sabadell ve de Junts per Catalunya, i ens cal un revulsiu per poder aixecar el cap, fugint d’arquitectures estretes de partit, perquè els partits tenen un funcionament, unes ideologies i unes dinàmiques profundes que han de nodrir el que és Junts per Sabadell. Però a la vegada busquem gent que s’identifiqui en el sabadellenquisme.

- La identitat és primordial, doncs.

- Sí, perquè a la ciutat, des del darrer govern del PSC fins l’actual, no té un projecte, no brilla com ho hauria de fer. Per això ens cal una candidatura transversal, que doni veu a totes les persones que creuen que cal una aposta per la ciutat. No podem esperar al 2023 perquè això sigui una realitat, i per això Junts per Sabadell va més enllà dels estàndards i vol ser una candidatura dels sabadellencs i dels inconformistes.

- No s’ha fet bé la feina aquests darrers quatre anys?


- La ciutat té el govern que ha escollit, la ciutadania mai s’equivoca quan vota. Nosaltres estem escoltant molta gent i la percepció és que no s’ha anat endavant, que la ciutat està pitjor que fa quatre anys. Mirem de sortir de la tenebra que portem arrossegant des de finals de l’era PSC. El “govern de transformació” no ha transformat i no volem seguir immòbils.

- Com defineix el programa de ciutat?

- El definim en dues parts, una personal: jo he fet el pas de voler liderar el govern de la ciutat, i em sento preparada des de la meva estada a Madrid, molt intensa, hi he après molt, no sóc la que va sortir al 2011 de Sabadell, torno per donar el millor de mi a la ciutat. Hi ha un plus afegit d’experiència i vivències polítiques per aportar a la ciutat. També pensem que hi ha d’haver un Ajuntament que sigui cooperador a la ciutat, dels agents, perquè Sabadell és una ciutat molt viva, que batega, si s’escolta el discurs propi, només falta que l’Ajuntament sigui un soci per tirar les propostes endavant, participatiu de la iniciativa privada, que ajudi les entitats culturals. Som una ciutat amb actius, amb talent, però el que falta és posar en valor el talent i no s’hi aposta.
 

Lourdes Ciuró durant la visita a Nacióabadell. Foto: Juanma Peláez


- En tots els àmbits?

- En l’esport, per exemple, som capdavanters en equipaments, tenim grans clubs esportius i èxits. Les noies del waterpolo han passejat el nom de la ciutat pel món i sembla que no les reconeixem. En cultura, tenim els Amics de l’Òpera o l’Orquestra Simfònica del Vallès, una autèntica orquestra nacional que fa concerts per tot Catalunya, i qui menys la viu és la ciutat. Són valors que s’han d’apuntalar, fent que l’Ajuntament sigui facilitadors, no entorpidor.

- I de portes en fora?

- La ciutat ha de ser capaç de captar inversió, està ben situada al Vallès Occidental, en un eix econòmic de Catalunya, de l’Estat i del sud d’Europa. És un punt atractiu de captar inversió, en ve a Catalunya, però no a Sabadell. Les inversions augmenten però Sabadell no és candidata a rebre’n, i aquí estem ben comunicats, tenim polígons que volen acollir empreses i oportunitats laborals. Jo no vull trobar que els joves diguin que volen marxar de Sabadell ¡ a viure a fora, la ciutat ha de ser atractiva per quedar-s’hi.

"Sabadell ha de tenir una oferta d'oci nocturn de qualitat i no de borratxera"

- Això com es pot aconseguir?

- El teixit associatiu ha de tenir alè de l’Ajuntament donant-li suport, que no penalitzi la iniciativa privada, que qui té una idea la pugui fer, i que les associacions de veïns, culturals, esportives o econòmiques, trobin en l’Ajuntament un company necessari de viatge.

- Pel que fa a l’oci nocturn, la Zona Hermètica està pràcticament desapareguda, quina és la seva aposta?

- Hem de fer que el jovent no agafi el cotxe per marxar a un altre municipi, l’oferta l’hem de tenir aquí. La Zona Hermètica ja es va desmantellar, s’han tancat locals a partir dels acords presos en l’època Bustos, i ara no tindria sentit reviscolar-ho, perquè la ciutat va aprovar posar-hi punt i final. Però sí que cal buscar que hi hagi una oferta d’oci, i hi estem treballant amb el sector, ha de ser de qualitat, no de borratxera. El mateix ha de passar amb l’oferta cultural, de restauració o de cinemes, hem d’endreçar aquest espai i que abraci no només la Zona Hermètica.

- En matèria d’infraestructures, hi ha deures pendents en matèria ferroviària i viària.

- Un capteniment és fer l’estació a Can Llong, però també al Taulí n’és necessària una, perquè hi cal una accessibilitat fàcil. L’hem de dibuixar, projectar i que sigui una realitat. A Can Llong, hi tenim un barri amb 10.000 habitants, i si estigués ben connectat amb plaça d’Espanya, donaria resposta a una necessitat de molts veïns.

- I trauria cotxes de la Gran Via.

- Sí, aquesta és una estructura arquitectònica que existeix des dels anys 70, i cal superar-la traient el trànsit que no és sabadellenc, que passa, amb mercaderies per altres municipis. La connexió amb Castellar a través de la B-124 passa per enllaçar amb la Ronda Oest, és natural i pacificaria la Gran Via. Aquí ens hi hem de posar seriosos. Mani qui mani a la Generalitat. Sabadell no té unes rondes, i això ens perjudica molt, perquè una Ronda Est passaria més enllà del Ripoll, per Torre-romeu i amb connexió directa a la C-58, tancaria el sistema de rondes.

- I el Quart Cinturó?

- Estem a favor del traçat que va presentar la conselleria de Territori i Sostenibilitat als ajuntaments de Sabadell i Terrassa, seria el model pel qual apostaríem. És un model de consens que descongestionaria, però cal que no sigui una trencadissa pel territori.
 

Ciuró marca les línies vermelles per a futurs pactes Foto: Juanma Peláez


- Reprenent el fil del transport públic, a la comarca hi ha una creixent demanda per canviar zones tarifàries a Sant Cugat, Terrassa, Ripollet...
 
- Hem de buscar les formes perquè siguem usuaris intensius del transport públic. És el model de ciutat que necessitem i el model de país cap a on ens hem de dirigir. Els canvis de zona de poblacions del Vallès són necessaris i també són possibles. Falta voluntat política, per tant, s’han d’arrenglerar els actors. No es tracta ser més que ningú sinó de tenir el transport públic a l’abast de tothom. També s’ha d’actuar en aquest àmbit a nivell intern de Sabadell, s’ha de repensar. Tenim estructures viàries i ferroviàries que conviuen sense haver fet un reflexió després de la inversió en infraestructures ferroviàries.
 
- Com per exemple.
 
- Els circuits d’autobusos, perquè hi hagi intercanviadors fàcils amb estacions de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). D’aquesta manera, ens estalviariem trajectes amb vehicle privat. Hem d’habilitar aparcaments fàcils, dissuasius per entrar al centre. Això vol dir un planejament a molts anys vista, amb una aposta per la sostenibilitat i que el cotxe sigui l’última opció. Per això, cal un lloc per deixar-los a prop i permeti que el centre continuï sent dinàmic. Si els conductors han de caminar més de deu minuts per anar a buscar el vehicle, el centre no serà dinàmic. 
 
- El projecte presentat per descongestionar de vehicles el centre, és un primer pas?
 
- La planificació del centre no pot anar desvinculada de quina mobilitat volem amb bicicleta i autobusos i quina connectivitat amb aparcaments i transport ferroviari. Per exemple, ara es destinaran 15,5 milions d’euros  per arranjar carrers. Si es destinem aquests diners a tapar forats i no es fa pensant en què forma part d’un projecte, perquè hi pugui passar la bici o sigui per a vianants. En definitiva, que s’habiliti per alguna cosa. Si no és així, fem un flac favor a l’economia. La premissa que el centre quedi escleròtic, perquè no hi ha trànsit rodat i no hi hagi accessibilitat posa en risc que no vingui gent de la comarca. Es poden fer àrees de confort, que no passen dels 100 metres i aquesta és la distància que pot haver entre el centre de vianants i comercial i el lloc on s’ha deixat el vehicle. A Terrassa, per exemple, ho tenen sota la plaça Vella. Això passa per tenir un projecte de ciutat.

"Som un referent del model veïnal"
 
- Precisament, sobre el model de ciutat, l’alcalde, Maties Serracant, va parlar-hi en una ponència a la Cambra de Sabadell i va aixecar polseguera política. Però, quin és el que més li escau a Sabadell? 
 
- Tenim un actiu: els nostres barris. Si una ciutat té sentit que sigui referent del model veïnal, aquesta és Sabadell. Som una ciutat feta amb el creixement de la indústria, amb persones vingudes d’arreu de Catalunya, de la resta de l’Estat i de fora de les fronteres, que ha esdevingut una ciutat molt plural i diversa. Els barris s’han fet amb anys d'un moviment veïnal potent. El nostre model dona oportunitats del que ja tenim i hi ha la voluntat de portar el mostrari, com feien els viatjants tèxtils, per captar inversió i no estar estancats per una qüestió ideològica que paralitza la ciutat.

- L'habitatge serà un altre cavall de batalla electoral. A la ciutat hi ha més de 7.000 pisos buits, un 80% en mans de petits propietaris. Com s'aconsegueix alliberar-los?
 
- Primer, la política d’habitatge la de fer l’administració pública. I segon, s’ha de fomentar el lloguer públic, per a nosaltres és prioritari més que la venda, i tenim una eina molt bona que és Vimusa. Però s’ha de posar al dia. Ha de ser una empresa al servei de la dotació habitacional de la gent de Sabadell i pot fer més, però se l’ha d’ajudar. També volem que circuli l’habitatge que està tancat, sigui privat o públic. En aquest sentit, a Barcelona existeix el conveni amb la Fundació Hàbitat3, fet amb l’alcalde Trias i que ha continuat aquest mandat. Una iniciativa que busca habitatge per posar-ho a disposició de la gent, hi ha tres potes: ajuntament, privat i associació. És una bona manera de moure pisos i amb una garantia, quan s’acaba el contracte, tornarà al seu legítim propietari. A més, pot servir per ajudar a regular els preus, perquè la mensualitat és baixa. Aquest model es pot replicar a Sabadell, però s’han trobat amb la porta tancada.  

"La nostra línia vermella per negociar una investidura serà la democràcia, els drets i les llibertats individuals"

- Valora l'opció de les sancions?
 
- Es pot implementar al model que deia de Barcelona. Els bancs han de saber que tenen un deute amb la societat de Sabadell. Si tenen habitatges tancats ha de revertir en benefici de la ciutadania. Tenim molt nínxols de mercat on anar a buscar habitatge: el públic, el privat i el dels bancs.   

- En el cas que no pugui obtenir una majoria, amb quines forces negociarà un futur govern municipal?
 
- Nosaltres estem preparats per pactar amb tothom que defensi la democràcia, els drets i les llibertats individuals. Aquesta és la nostra línia vermella. Avui en dia, malauradament, hi ha forces que no defensen la democràcia i persegueixen les llibertats individuals.
 
- Ara per ara, quines considera que no ho fan?
 
- Fins ara n’hi havien tres. Tothom es pot reinventar. Ara hem donat una oportunitat als socialistes si es posen del cantó de la democràcia. Sempre dic que el PSC va ser l’arquitecte d’aquest país, un actor fonamental en la construcció de Catalunya, amb la immersió lingüística, la defensa de la cohesió social, la marca de Catalunya un sol poble i sembla que ho oblidin. Sembla que ha cridat més aquells que volen trencar Catalunya, amb discursos censurables. Espero que el PSC no s’hi afegeixi.
 
- Quina opinió li mereix el canvi al govern espanyol. Va donar suport a la moció de censura.
 
- No som optimistes. Hem votat no a Rajoy. Ho dúiem en el punt número u del programa electoral i aquesta ha estat l’oportunitat. Però ho vam fer amb les ganes d’equivocar-nos, perquè un espanyol d’esquerres no sigui igual que un de dretes. Tant de bo ens equivoquem, però vam dir que no a Rajoy sabent que un espanyol d’esquerres és igual que un de dretes.

 

Participació