31
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
20:57h
En la mesura que s'acosten eleccions, és habitual que els polítics que aspiren a mantenir-se al govern o, si s'escau governar, redoblin esforços i posturejos per explicar el bé que ho han fet i el bé que ho farien si governessin i la nostra ciutat no s'escapa d'això. En aquests casos, la prova del cotó posa a cadascú al seu lloc.
Sabadell és una ciutat de barris, on cada un té la seva història, la seva composició sociocultural, els seus problemes i reivindicacions. A Can Puiggener, i amb la crisi econòmica com a teló de fons, s'ha aposentat de manera especial l'exclusió social i la pobresa amb el plus de l'alt índex de emigració. Una combinació explosiva que ha afectat la integració, la cohesió i la convivència.
La degradació gradual del barri de Can Puiggener ve de lluny (i aclarim per als que es presenten com a salvadors, que no existeixen solucions màgiques), però si ens atenem als fets podem afirmar, que els diferents plans polítics i socials aplicats pels regidors de torn (de abans i d'ara) siguin per incompetència o per negligència, no han frenat aquesta degradació.
Tampoc diem que no es destinin recursos, sinó que, vist el que hi ha, és obligatori repensar les estratègies que estan duent a terme, realitzar les autocrítiques que corresponguin i, si escau, exigir les responsabilitats als responsables polítics d'una gestió de totes totes ineficient.
L'Associació de Veïns de Can Puiggener, amb més de 40 anys d'existència, ha anat plantejant al llarg de la seva vida, les reivindicacions més urgents i necessàries: asfaltat, clavegueres, enllumenat, transport públic, equipaments, etc. Avui els problemes i reivindicacions tenen com a eix central "Aconseguir una convivència i un barri digne".
En aquest sentit, des del coneixement del barri, l'associació va elaborar un dossier recollint els principals problemes, reivindicacions i propostes que hauria de servir de guió per elaborar un Pla Integral del Barri que ajudi a sortir d'aquesta situació. El dossier, que va ser lliurat a tots els grups municipals, no ha merescut la resposta ni de l'equip de govern, ni de l'oposició.
Pel que sembla els partits no acaben d'entendre que els moviments socials ni poden, ni han de ser seus corretges de transmissió. La seva tasca és una altra ben diferent i per tant, no és de rebut utilitzar les discrepàncies com subterfugi per no fer cas als que altruistament treballen en favor del barri i seus veïns / es llevat que pretenguin fomentar el clientelisme.
És el que deduïm a partir d'algunes de les iniciatives posades en marxa des de l'Ajuntament que responen més a la lògica típica del despotisme il·lustrat ( "per al poble i sense el poble") que als processos de democràcia participativa i que condueix a situacions tan absurdes com el aparcar sine die un projecte per a Can Puiggener (A-Porta) presentat al regidor Sr. Gabriel Fernández, per la Confederació de Federacions Veïnals de Catalunya, consensuat amb l'associació de veïns del barri i la FAVS, per arxivar-i suplantar per un altre "similar però diferent" que ens hem assabentat per la premsa. Benvinguda qualsevol actuació que ajudi a atenuar situacions extremes, però insistim que no és el camí per reconduir la situació de Can Puiggener i menys per fomentar pràctiques participatives.
No acceptem ser considerats mers convidats de pedra. No som el melic de res però formem part del barri, treballem i el coneixem probablement millor que els regidors que solen ser aus de pas. Davant la manca de voluntat política per elaborar un Pla Integral del Barri, que consensuï un diagnòstic, un pla d'intervenció multidisciplinari superador de les actuacions reactives i sectorials i un calendari d'intervencions per seguir la seva implementació, caldrà recórrer a la creació de comissions operatives i amb competències i no les típiques comissions estèrils que solen crear i que acaben morint per simple inacció, per per abordar problemes concrets, però el que menys necessita Can Puiggener són posturejos i titulars de premsa del polític de torn.
Sabadell és una ciutat de barris, on cada un té la seva història, la seva composició sociocultural, els seus problemes i reivindicacions. A Can Puiggener, i amb la crisi econòmica com a teló de fons, s'ha aposentat de manera especial l'exclusió social i la pobresa amb el plus de l'alt índex de emigració. Una combinació explosiva que ha afectat la integració, la cohesió i la convivència.
La degradació gradual del barri de Can Puiggener ve de lluny (i aclarim per als que es presenten com a salvadors, que no existeixen solucions màgiques), però si ens atenem als fets podem afirmar, que els diferents plans polítics i socials aplicats pels regidors de torn (de abans i d'ara) siguin per incompetència o per negligència, no han frenat aquesta degradació.
Tampoc diem que no es destinin recursos, sinó que, vist el que hi ha, és obligatori repensar les estratègies que estan duent a terme, realitzar les autocrítiques que corresponguin i, si escau, exigir les responsabilitats als responsables polítics d'una gestió de totes totes ineficient.
L'Associació de Veïns de Can Puiggener, amb més de 40 anys d'existència, ha anat plantejant al llarg de la seva vida, les reivindicacions més urgents i necessàries: asfaltat, clavegueres, enllumenat, transport públic, equipaments, etc. Avui els problemes i reivindicacions tenen com a eix central "Aconseguir una convivència i un barri digne".
En aquest sentit, des del coneixement del barri, l'associació va elaborar un dossier recollint els principals problemes, reivindicacions i propostes que hauria de servir de guió per elaborar un Pla Integral del Barri que ajudi a sortir d'aquesta situació. El dossier, que va ser lliurat a tots els grups municipals, no ha merescut la resposta ni de l'equip de govern, ni de l'oposició.
Pel que sembla els partits no acaben d'entendre que els moviments socials ni poden, ni han de ser seus corretges de transmissió. La seva tasca és una altra ben diferent i per tant, no és de rebut utilitzar les discrepàncies com subterfugi per no fer cas als que altruistament treballen en favor del barri i seus veïns / es llevat que pretenguin fomentar el clientelisme.
És el que deduïm a partir d'algunes de les iniciatives posades en marxa des de l'Ajuntament que responen més a la lògica típica del despotisme il·lustrat ( "per al poble i sense el poble") que als processos de democràcia participativa i que condueix a situacions tan absurdes com el aparcar sine die un projecte per a Can Puiggener (A-Porta) presentat al regidor Sr. Gabriel Fernández, per la Confederació de Federacions Veïnals de Catalunya, consensuat amb l'associació de veïns del barri i la FAVS, per arxivar-i suplantar per un altre "similar però diferent" que ens hem assabentat per la premsa. Benvinguda qualsevol actuació que ajudi a atenuar situacions extremes, però insistim que no és el camí per reconduir la situació de Can Puiggener i menys per fomentar pràctiques participatives.
No acceptem ser considerats mers convidats de pedra. No som el melic de res però formem part del barri, treballem i el coneixem probablement millor que els regidors que solen ser aus de pas. Davant la manca de voluntat política per elaborar un Pla Integral del Barri, que consensuï un diagnòstic, un pla d'intervenció multidisciplinari superador de les actuacions reactives i sectorials i un calendari d'intervencions per seguir la seva implementació, caldrà recórrer a la creació de comissions operatives i amb competències i no les típiques comissions estèrils que solen crear i que acaben morint per simple inacció, per per abordar problemes concrets, però el que menys necessita Can Puiggener són posturejos i titulars de premsa del polític de torn.