04
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
14:17h
Si hi ha una carretera controvertida al Vallès, aquesta és sense dubte una no que no existeix: el Quart Cinturó. Bé, sí que existeix, però no en la projecció que havia de tenir inicialment. Avui dia, només el tram Terrassa - Viladecavalls trepitjà sòl vallesà, si bé segueix el pols entre els defensors i els detractors d'unir Terrassa i Granollers, via Sabadell, a través d'una carretera que faciliti la connexió entre les tres capitals vallesanes, facilitant, així, el transport de mercaderies, de passatgers i evitant la sempre col·lapsada AP-7 (i de retruc, la C-58). En parlem de tot plegat amb Joan Carles Sallas, vicepresident de l'entitat ecologista Adenc, contrària al projecte.
- En quin punt ens trobem del projecte del Quart Cinturó?
- Arrel de la crisi econòmica del període 2008-2015 ha estat aturat a nivell de pressupostos del govern de Madrid, no era una prioritat el Quart Cinturó i no era una prioritat Catalunya. Els acords polítics per fer una connexió al Papiol entre la B-30/AP7 i la A-2 que havien de resoldre el peatge de Martorell i la veritable continuació de la N-2 a Catalunya estan parats per interessos que no cal dir, però que tothom sap de les concessionàries.
- N'hi ha un tram de fet, però.
- Sí. Mentrestant el tram del Quart Cinturó Abrera-Terrassa que comunica el corredor de la N-2 (AP-2) i el corredor del Vallès Terrassa-Sabadell ha estat parat durant tot aquest temps també per manca de partida real en el "Presupuesto del Estado" durant 8 anys.
- Així no hi ha hagut moviments econòmics en els últims anys?
- En aquests darrers 8 anys el ministeri no ha fet cap inversió en transport públic i ferrocarril al Vallès excepte algun ascensor i reforma en algunes estacions existents de Rodalies.
Al 2010 la Generalitat de Catalunya va tramitar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona-PTMB amb tres alternatives de traçat i amb un model viari de menys impacte territorial anomenat Ronda del Vallès. Les entitats Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) i ADENC vàrem fer al·legacions demanant que la competència d'aquest projecte fos de la Generalitat de Catalunya, i que en un futur la vialitat necessària fos d'interès comarcal-metropolità i no una via internacional.
- I com heu actuat?
- La CCQC i ADENC varen descobrir que l'Informe d'Avaluació Ambiental del Quart Cinturó, Orbital 40 entre Terrassa i Granollers, havia caducat, i així ho vàrem fer saber perquè no tramitessin un projecte amb caducitat que podia comportar frau en fons europeus i frau administratiu en la seva tramitació.
Ara han passat més de tres anys, i ara tornen a tramitar aquest Estudi Informatiu d'Avaluació Ambiental del Quart Cinturó, condició prèvia per encarregar el Projecte Executiu de traçat del Quart Cinturó o Via Orbital.
- Terrassa sembla molt interessada, però els municipis de l’entorn de Sabadell no tant. Pot prosperar?
- El municipi de Terrassa té empantanegat diversos indrets a l'entorn del municipi amb obres deixades a mitges i ja amb l'impacte ambiental d'obra produït. Terrassa sempre ha defensat la connexió amb el Baix Llobregat, i nosaltres, les entitats CCQC, dèiem pel pas natural d'El Papiol i l'eix prelitoral B-30, i ells diuen per Abrera per la muntanya. Terrassa, amb el Projecte de l'Anella Verda, ha posat en dubte que hagi d'omplir el seu terme municipal d'autovies que l'envoltin, i el projecte Betzuca - Grípia, posa en dubte un dels projectes principals del Pla General del 2000, la seva ronda Est.
Actualment tenen ja molta obra feta del seu tram urbà de quart cinturó que no poden rendibilitzar perquè no connecta amb res. En realitat els municipis actualment estan més preocupats internament per la recuperació de la crisis econòmica, que per infraestructures que s'ha demostrat que no són la garantia d'un creixement econòmic i social real. En 25 anys ningú pot dir que per culpa del Quart Cinturó no s'ha aconseguit el desenvolupament urbà que necessitàvem. - Com va néixer el moviment CCQC i quin ha estat el seu pes específic?
- El naixement de la CCQC és bàsicament el Protocol del Rodal de la Ciutat de Sabadell quan el 1990 es va voler actualitzar el Pla Comarcal de Sabadell de l'època del Samaranch, això és quasi preconstitucional perquè es va aprovar el 1978, abans dels ajuntaments democràtics hi preveia el Quart Cinturó i la Via Interpolar Nord. Sabadell en l'època Farrés-Calvet va voler pactar un traçat d'aquestes vies i va crear el Protocol del Rodal, en el qual varen participar la Unió de Pagesos la UES i l'ADENC, i poc després si va afegir la FAV.
Amb l'aprovació del Pla de 1993 encara vigent les entitats varen organitzar una plataforma que es va estendre a tot el Vallès, amb entitats com Salvem el Vallès i altres del Vallès Oriental i Occidental, pel fet que el Projecte passava per llocs emblemàtics com la Torre Marimon a Caldes o les planes de Les Franqueses i Marata, o per les serres de Sentmenat.
La CCQC s'ha anat reunint i fent un seguiment del Projecte des de l'època del ministre Borrell, i això fa molt temps. Aquesta trajectòria de temps i continuïtat ens hauria de donar lloc a un reconeixement institucional, que ara només hem pogut plantejar vers la política. L'actual alcalde de Sabadell Maties Serracant havia sigut un dels coordinadors de la Campanya contra el Quart Cinturó-CCQC.
- Com veieu el futur del rodal de Sabadell i de l’entorn per on es preveia que passés la carretera?
- El Rodal de Sabadell o l'anella Verda de Terrassa són la metàfora del país que volem, si no reconeixem en el Vallès els "tres pins fan una serra, quatre pins un bosc espès" de les Corrandes d'Exili de Pere Quart, ens haurem carregat el nostre model de país, i hauríem convertit la conurbació de Barcelona en una "megaconcentració" de població com és actualment Madrid respecte d'Espanya. El vallès de viles i ciutats és el que concentra activitat al sud en l'eix de la B-30 i respecte la coexistència d'habitatge i medi natural a la seva plana superior amb excepcions històriques com Castellar del Vallès i el Pla de la Bruguera.
La plana vallesana superior té un interès en connexions biològiques i ambientals molt important en el corredor prelitoral de la cubeta del Vallès respecte temes de vegetació, d'avifauna i de contaminació de l'aire. El Rodal de Sabadell hauria de formar part del projecte de Vies Verdes del Vallès que uneixen la serralada litoral i la Serralada Prelitoral, i té una funció productiva agrícola, ambiental, de lleure i qualitat de vida de les ciutats i viles del Vallès.
- Quines alternatives hi hauria a la construcció de la carretera? Seria viable ampliar l’AP-7?
- Actualment hi ha diversos projectes de millora de la connectivitat paralitzats que les administracions no afronten i que serien una millora significativa pels vehicles rodats, com ho són el tram del Papiol entre la B-30 i la AP2 per estalviar el peatge de Martorell cap a l'eix interior de Lleida, i el reclamat per Terrassa com a tram entre la AP-2 i C-58 Abrera-Terrassa per les "estribacions" del massís de Sant Llorenç, que té dificultats orogràfiques importants des dels 95 metres de cota del Llobregat a Abrera fins la cota de Terrassa de més de 350 metres en uns pocs 10 quilòmetres de connexió.
- I millorar la xarxa ferroviària?
- Pel que fa a Projectes de Transport Públic hi ha un gran oblit del Vallès excepte la perllongació dels FGC a Sabadell i Terrassa, l'Estat no fa cap nova inversió de xarxa de Rodalies ni de noves estacions en la xarxa actual al Vallès, més que garantir el funcionament actual. Seguim estant totalment desconnectats entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i això minva molt la competitivitat de la regió en els col·lectius més vulnerables de les seves ciutats (estudiants, estudiants en practiques laborals, primers contractes laborals, persones sense vehicle amb contractes rasants, etc...), patim els minifundismes dels municipis del Vallès alhora de millorar el servei de tota la ciutadania, estem en un cadascú va per ell, pendents d'un "Pla de Mobilitat Global del Vallès" que la GENCAT havia de redactar i finalitzar, i estem pendents d'aquest pla i del suport de la GENCAT a les nostres posicions, en contra d'una via internacional o orbital.
- Darrerament heu denunciat que l'Estat us ha deixat de banda
- Hem comparegut a l'expedient administratiu de nou perquè després dos dècades i mitja de seguiment, 25 anys són 25 anys, el "Gobierno del Estado" encara no ens té en compte en la llista d'entitats que ha comunicat el tràmit d'Informe Ambiental, aquest és un greu problema de l'Estat espanyol, la incomprensió de reconèixer plataformes en el territori que reclamen el dret legítim a condicionar els projectes ambientals com reconeix la Unió Europea, estem en un buit de legitimitat ciutadana continuada, no som ningú per a ells, i ni tan sols els podem interpel·lar perquè no venen mai al territori.
- En quin punt ens trobem del projecte del Quart Cinturó?
- Arrel de la crisi econòmica del període 2008-2015 ha estat aturat a nivell de pressupostos del govern de Madrid, no era una prioritat el Quart Cinturó i no era una prioritat Catalunya. Els acords polítics per fer una connexió al Papiol entre la B-30/AP7 i la A-2 que havien de resoldre el peatge de Martorell i la veritable continuació de la N-2 a Catalunya estan parats per interessos que no cal dir, però que tothom sap de les concessionàries.
- N'hi ha un tram de fet, però.
- Sí. Mentrestant el tram del Quart Cinturó Abrera-Terrassa que comunica el corredor de la N-2 (AP-2) i el corredor del Vallès Terrassa-Sabadell ha estat parat durant tot aquest temps també per manca de partida real en el "Presupuesto del Estado" durant 8 anys.
- Així no hi ha hagut moviments econòmics en els últims anys?
- En aquests darrers 8 anys el ministeri no ha fet cap inversió en transport públic i ferrocarril al Vallès excepte algun ascensor i reforma en algunes estacions existents de Rodalies.
Al 2010 la Generalitat de Catalunya va tramitar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona-PTMB amb tres alternatives de traçat i amb un model viari de menys impacte territorial anomenat Ronda del Vallès. Les entitats Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) i ADENC vàrem fer al·legacions demanant que la competència d'aquest projecte fos de la Generalitat de Catalunya, i que en un futur la vialitat necessària fos d'interès comarcal-metropolità i no una via internacional.
- I com heu actuat?
- La CCQC i ADENC varen descobrir que l'Informe d'Avaluació Ambiental del Quart Cinturó, Orbital 40 entre Terrassa i Granollers, havia caducat, i així ho vàrem fer saber perquè no tramitessin un projecte amb caducitat que podia comportar frau en fons europeus i frau administratiu en la seva tramitació.
En 25 anys ningú pot dir que per culpa del Quart Cinturó no s'ha aconseguit el desenvolupament urbà que necessitàvem
Ara han passat més de tres anys, i ara tornen a tramitar aquest Estudi Informatiu d'Avaluació Ambiental del Quart Cinturó, condició prèvia per encarregar el Projecte Executiu de traçat del Quart Cinturó o Via Orbital.
- Terrassa sembla molt interessada, però els municipis de l’entorn de Sabadell no tant. Pot prosperar?
- El municipi de Terrassa té empantanegat diversos indrets a l'entorn del municipi amb obres deixades a mitges i ja amb l'impacte ambiental d'obra produït. Terrassa sempre ha defensat la connexió amb el Baix Llobregat, i nosaltres, les entitats CCQC, dèiem pel pas natural d'El Papiol i l'eix prelitoral B-30, i ells diuen per Abrera per la muntanya. Terrassa, amb el Projecte de l'Anella Verda, ha posat en dubte que hagi d'omplir el seu terme municipal d'autovies que l'envoltin, i el projecte Betzuca - Grípia, posa en dubte un dels projectes principals del Pla General del 2000, la seva ronda Est.
Actualment tenen ja molta obra feta del seu tram urbà de quart cinturó que no poden rendibilitzar perquè no connecta amb res. En realitat els municipis actualment estan més preocupats internament per la recuperació de la crisis econòmica, que per infraestructures que s'ha demostrat que no són la garantia d'un creixement econòmic i social real. En 25 anys ningú pot dir que per culpa del Quart Cinturó no s'ha aconseguit el desenvolupament urbà que necessitàvem.
- El naixement de la CCQC és bàsicament el Protocol del Rodal de la Ciutat de Sabadell quan el 1990 es va voler actualitzar el Pla Comarcal de Sabadell de l'època del Samaranch, això és quasi preconstitucional perquè es va aprovar el 1978, abans dels ajuntaments democràtics hi preveia el Quart Cinturó i la Via Interpolar Nord. Sabadell en l'època Farrés-Calvet va voler pactar un traçat d'aquestes vies i va crear el Protocol del Rodal, en el qual varen participar la Unió de Pagesos la UES i l'ADENC, i poc després si va afegir la FAV.
Amb l'aprovació del Pla de 1993 encara vigent les entitats varen organitzar una plataforma que es va estendre a tot el Vallès, amb entitats com Salvem el Vallès i altres del Vallès Oriental i Occidental, pel fet que el Projecte passava per llocs emblemàtics com la Torre Marimon a Caldes o les planes de Les Franqueses i Marata, o per les serres de Sentmenat.
La CCQC s'ha anat reunint i fent un seguiment del Projecte des de l'època del ministre Borrell, i això fa molt temps. Aquesta trajectòria de temps i continuïtat ens hauria de donar lloc a un reconeixement institucional, que ara només hem pogut plantejar vers la política. L'actual alcalde de Sabadell Maties Serracant havia sigut un dels coordinadors de la Campanya contra el Quart Cinturó-CCQC.
- Com veieu el futur del rodal de Sabadell i de l’entorn per on es preveia que passés la carretera?
- El Rodal de Sabadell o l'anella Verda de Terrassa són la metàfora del país que volem, si no reconeixem en el Vallès els "tres pins fan una serra, quatre pins un bosc espès" de les Corrandes d'Exili de Pere Quart, ens haurem carregat el nostre model de país, i hauríem convertit la conurbació de Barcelona en una "megaconcentració" de població com és actualment Madrid respecte d'Espanya. El vallès de viles i ciutats és el que concentra activitat al sud en l'eix de la B-30 i respecte la coexistència d'habitatge i medi natural a la seva plana superior amb excepcions històriques com Castellar del Vallès i el Pla de la Bruguera.
Perl que fa a Projectes de Transport Públic hi ha un gran oblit del Vallès excepte la perllongació dels FGC a Sabadell i Terrassa, l'Estat no fa cap nova inversió de xarxa de Rodalies ni de noves estacions en la xarxa actual al Vallès
La plana vallesana superior té un interès en connexions biològiques i ambientals molt important en el corredor prelitoral de la cubeta del Vallès respecte temes de vegetació, d'avifauna i de contaminació de l'aire. El Rodal de Sabadell hauria de formar part del projecte de Vies Verdes del Vallès que uneixen la serralada litoral i la Serralada Prelitoral, i té una funció productiva agrícola, ambiental, de lleure i qualitat de vida de les ciutats i viles del Vallès.
- Quines alternatives hi hauria a la construcció de la carretera? Seria viable ampliar l’AP-7?
- Actualment hi ha diversos projectes de millora de la connectivitat paralitzats que les administracions no afronten i que serien una millora significativa pels vehicles rodats, com ho són el tram del Papiol entre la B-30 i la AP2 per estalviar el peatge de Martorell cap a l'eix interior de Lleida, i el reclamat per Terrassa com a tram entre la AP-2 i C-58 Abrera-Terrassa per les "estribacions" del massís de Sant Llorenç, que té dificultats orogràfiques importants des dels 95 metres de cota del Llobregat a Abrera fins la cota de Terrassa de més de 350 metres en uns pocs 10 quilòmetres de connexió.
- I millorar la xarxa ferroviària?
- Pel que fa a Projectes de Transport Públic hi ha un gran oblit del Vallès excepte la perllongació dels FGC a Sabadell i Terrassa, l'Estat no fa cap nova inversió de xarxa de Rodalies ni de noves estacions en la xarxa actual al Vallès, més que garantir el funcionament actual. Seguim estant totalment desconnectats entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i això minva molt la competitivitat de la regió en els col·lectius més vulnerables de les seves ciutats (estudiants, estudiants en practiques laborals, primers contractes laborals, persones sense vehicle amb contractes rasants, etc...), patim els minifundismes dels municipis del Vallès alhora de millorar el servei de tota la ciutadania, estem en un cadascú va per ell, pendents d'un "Pla de Mobilitat Global del Vallès" que la GENCAT havia de redactar i finalitzar, i estem pendents d'aquest pla i del suport de la GENCAT a les nostres posicions, en contra d'una via internacional o orbital.
- Darrerament heu denunciat que l'Estat us ha deixat de banda
- Hem comparegut a l'expedient administratiu de nou perquè després dos dècades i mitja de seguiment, 25 anys són 25 anys, el "Gobierno del Estado" encara no ens té en compte en la llista d'entitats que ha comunicat el tràmit d'Informe Ambiental, aquest és un greu problema de l'Estat espanyol, la incomprensió de reconèixer plataformes en el territori que reclamen el dret legítim a condicionar els projectes ambientals com reconeix la Unió Europea, estem en un buit de legitimitat ciutadana continuada, no som ningú per a ells, i ni tan sols els podem interpel·lar perquè no venen mai al territori.