procés català

El Suprem torna a denegar la llibertat de Forcadell i els consellers

La Fiscalia i les acusacions demanen que Turull, Rull, Romeva, Bassa i l'expresidenta del Parlament continuïn entre reixes, tal com va determinar el jutge Llarena

per Aida Morales, 17 de maig de 2018 a les 13:15 |
La furgoneta que trasllada Forcadell i Turull al Suprem | ACN
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit mantenir en presó provisional els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, després de la vista que es va fer la setmana passata, en què s'havia de debatre el recurs que aquests havien presentat. En aquest, els processats pretenien defensar -per boca dels seus lletrats- la seva posada en llibertat, que es va veure truncada per segona vegada el 23 de març del 2018, per ordre del magistrat del Suprem Pablo Llarena. 

La vista va començar dimecres 10 de maig a les 11.40 amb les defenses dels processats per rebel·lió, i amb la presència, només, de Forcadell i Turull. Pel que fa a la resta, havien demanat al tribunal que no haguessin de comparèixer. En aquesta, la Fiscalia i les acusacions van demanar continuar amb l'empresonament preventiu dels processaments, mentre que les seves defenses van sol·licitar la seva posada en llibertat. El jutge, però, ha tardat uns dies a informar sobre la decisió.


Els principals motius pels quals Llarena va demanar la presó provisional com a mesura cautelar en la causa general contra l'independentisme era evitar la reiteració delictiva, el risc de fuga i la destrucció de proves. El jutge ja va empresonar en primera instància els consellers i l'expresidenta, i posteriorment els va deixar en llibertat. Llarena va tardar pocs dies, però, en tornar-los a posar entre reixes, just el dia en què va anunciar el processament per rebel·lió als 13 líders independentistes. 

En l'interlocutòria de presó que s'ha revisat, indicava la gravetat dels delictes de rebel·lió pels quals se'ls processa, i els acusava de seguir el pla independentista iniciat el 2012 i que consta en el Llibre Blanc de la Transició Nacional elaborat durant l'última legislatura d'Artur Mas. A més a més, i sense perjudici que Bassa o Forcadell hagin renunciat a la seva acta de diputades, el jutge també destacava que tots havien "compartit la determinació d'arribar a la independència". 

Una decisió en la línia 

La denegació de la llibertat del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va ser la primera que la sala d'apel·lacions va tombar el 5 de gener. També ho va fer el passat 22 de març, en referència al conseller d'Interior, Joaquim Forn, i a l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. Respecte del primer, el tribunal fins i tot va desatendre la petició del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que havia intervingut per boca del ministeri públic a la vista, i havia demanat que es deixés sortir Forn de la presó per qüestions "humanitàries", a causa dels símptomes de tuberculina detectats al pres. 
 
Cap de les dues peticions va prosperar, i en tots els casos, la sala va acabar donant la raó a Llarena, que es mostra convençut que l'alliberament dels presos podria comportar una alteració de l'ordre establert, amb nombrosos "indicis" -ja no només "sospites"- de la seva implicació en els fets. La situació, però, no deixa de sobtar els penalistes, que veuen elements d'incoherència procedimental en l'actuació del jutge instructor.

 

Participació