13
de maig
del
2018
El color groc s'ha convertit a Catalunya en el símbol de la llibertat dels presos polítics. Des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real, ja fa més de 200 dies, els llaços grocs i la simbologia d'aquest color ha omplert l'espai públic i ha estat protagonista en determinats esdeveniments, ja sigui esportius o culturals, i també en els diversos actes convocats pel moviment independentista.
El groc, però, també s'ha convertit en un objectiu polític per part de l'unionisme. Ja durant la campanya electoral del 21-D pràcticament es va prohibir aquest color, i des d'aleshores, els partits unionistes i determinats poders de l'Estat han intentat que aturar l'allau de símbols grocs per demanar la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Tot plegat ha donat lloc a situacions gracioses, sorprenents, insòlites i fins i tot ridícules. N'hem fet un recull de les 10 més destacades:
1. Les fonts grogues, prohibides
La Junta Electoral va prohibir a l'Ajuntament de Barcelona il·luminar fonts i edificis públics amb el color groc. Es tractava d'un recurs presentat pel PP contra una decisió aprovada amb els vots de Barcelona en Comú, PDECat i ERC per donar suport als presos. Els populars van argumentar que aquesta actuació representava una de les opcions que es presentava al 21-D i la Junta Electoral remarcava que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions "coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions". Així mateix, la resolució defensava que "il·luminar de groc les fonts no és una decisió per simple solidaritat", sinó "que s'emmarca en un problema més ampli entorn el qual giren les properes eleccions a la Generalitat". Alhora, apuntava, en relació als membres del Govern a la presó, que diversos partits feien èmfasi en "la seva posada en llibertat" ja que consideraven "que el seu ingrés a presó és per les seves idees polítiques i no per haver comès un delicte".
2. "Les papereres per la llibertat dels presos"
Va ser una relliscada que va provocar moltes bromes a les xarxes socials. Sonia Reina, regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, va carregar contra l'alcaldessa Ada Colau després de trobar-se diverses papereres de cartró de clor groc al carrer de Marina. Segons la regidora, aquestes papereres no tenien cap utilitat, "fracturaven" i "dividien". I fins i tot apuntava a un hipotètic delicte de malversació. Malauradament per la regidora espanyolista, les papereres ni tenien res a veure amb els presos polítics, només resseguien el recorregut d'una cursa que es disputava a la capital catalana. De la mateixa manera, el groc no tenia cap altre significat que assenyalar que eren papereres per reciclar el plàstic.
3. El demolidor argument ecologista
Seguint amb Ciutadans, però aquest cop al Parlament. La diputada Sonia Sierra va criticar la setmana passada que les forces independentistes facin servir l'espai públic com un escenari de propaganda polític i per reforçar la seva tesi va assegurar que els llaços grocs impliquen molta "contaminació". La diputada de la formació taronja va dir també que "els carrers no són de ningú, són de tots" i que, per tant, no es poden anar penjant "triangles verds" o "llaços grocs" perquè, a més, és un fet que va en contra del principi de no contaminar. L'afirmació va arrencar aplaudiments i riures de la bancada independentista. Podeu recuperar el moment a partir del minut 1 del següent vídeo:
El groc, però, també s'ha convertit en un objectiu polític per part de l'unionisme. Ja durant la campanya electoral del 21-D pràcticament es va prohibir aquest color, i des d'aleshores, els partits unionistes i determinats poders de l'Estat han intentat que aturar l'allau de símbols grocs per demanar la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Tot plegat ha donat lloc a situacions gracioses, sorprenents, insòlites i fins i tot ridícules. N'hem fet un recull de les 10 més destacades:
1. Les fonts grogues, prohibides
La Junta Electoral va prohibir a l'Ajuntament de Barcelona il·luminar fonts i edificis públics amb el color groc. Es tractava d'un recurs presentat pel PP contra una decisió aprovada amb els vots de Barcelona en Comú, PDECat i ERC per donar suport als presos. Els populars van argumentar que aquesta actuació representava una de les opcions que es presentava al 21-D i la Junta Electoral remarcava que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions "coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions". Així mateix, la resolució defensava que "il·luminar de groc les fonts no és una decisió per simple solidaritat", sinó "que s'emmarca en un problema més ampli entorn el qual giren les properes eleccions a la Generalitat". Alhora, apuntava, en relació als membres del Govern a la presó, que diversos partits feien èmfasi en "la seva posada en llibertat" ja que consideraven "que el seu ingrés a presó és per les seves idees polítiques i no per haver comès un delicte".
2. "Les papereres per la llibertat dels presos"
Va ser una relliscada que va provocar moltes bromes a les xarxes socials. Sonia Reina, regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, va carregar contra l'alcaldessa Ada Colau després de trobar-se diverses papereres de cartró de clor groc al carrer de Marina. Segons la regidora, aquestes papereres no tenien cap utilitat, "fracturaven" i "dividien". I fins i tot apuntava a un hipotètic delicte de malversació. Malauradament per la regidora espanyolista, les papereres ni tenien res a veure amb els presos polítics, només resseguien el recorregut d'una cursa que es disputava a la capital catalana. De la mateixa manera, el groc no tenia cap altre significat que assenyalar que eren papereres per reciclar el plàstic.
3. El demolidor argument ecologista
Seguint amb Ciutadans, però aquest cop al Parlament. La diputada Sonia Sierra va criticar la setmana passada que les forces independentistes facin servir l'espai públic com un escenari de propaganda polític i per reforçar la seva tesi va assegurar que els llaços grocs impliquen molta "contaminació". La diputada de la formació taronja va dir també que "els carrers no són de ningú, són de tots" i que, per tant, no es poden anar penjant "triangles verds" o "llaços grocs" perquè, a més, és un fet que va en contra del principi de no contaminar. L'afirmació va arrencar aplaudiments i riures de la bancada independentista. Podeu recuperar el moment a partir del minut 1 del següent vídeo: