04
de maig
del
2018
El Ministeri d'Educació ha recollit informació per presumptes casos "d'adoctrinament polític", "assetjament a alumnes" o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés independentista. Així consta en tres requeriments enviats pel ministeri al Departament d'Ensenyament en els últims mesos.
En aquests documents es recullen queixes de pares per fer, per exemple, "xerrades d'independentisme radical", o per permetre que alumenes anessin a manifestacions en horari lectiu. Fonts de la Conselleria han assegurat han rebut un total de cinc requeriments i que no han obert cap expedient a cap professor.
En aquests documents es recullen queixes de pares per fer, per exemple, "xerrades d'independentisme radical", o per permetre que alumenes anessin a manifestacions en horari lectiu. Fonts de la Conselleria han assegurat han rebut un total de cinc requeriments i que no han obert cap expedient a cap professor.
En els tres textos, el Ministeri demana al Departament d'Ensenyament que procedeixi a "restaurar els drets conculcats" i "depuri responsabilitats". En un dels requeriments, el Ministeri d'Educació recull les "incidències rebudes" per part de pares d'alumnes per "adoctrinament polític a menors" en un total de 24 centres educatius. D'aquests, 19 estan situats a la demarcació de Barcelona, 2 a la de Girona, 2 a la de Tarragona i 1 a Lleida.
Fabricar urnes de paper i ensenyar a tots els nens a votar sí"
Entre els casos que es relaten, el Ministeri recull queixes de pares per fer "xerrades d'independentisme radical", "aprofitar un acte infantil per protestar per l'empresonament dels Jordis" o "la mobilització d'alumnes menors per participar en jornades de protesta política". En un altre cas, una mare denuncia que una mostra va explicar als alumnes que "Espanya roba a Catalunya" o que va "fabricar urnes de paper i va ensenyar a tots els nens a votar sí".
El Ministeri també recull que una professora va afirmar que "aquells que parlen castellà són uns mal educats", o que una altra va parlar d'uns "policies dolents" que "van pegar i disparar pilotes de goma contra la gent només perquè volien votar i els deixaven". Altres casos recollits denuncien "vagues polítiques", presències d'estelades en un acte al pati, un acte d'una AMPA en què es parla de "nens castigats per parlar castellà a l'aula", que en un centre "es rep els alumnes amb el cant dels Segadors", o que una escola va portar a una alumna "a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment".
Alguns pares també es queixen del contingut dels deures que "obliguen" a fer als seus fills, o que en un institut van obligar dos alumnes a "assistir a un minut de silenci" amb motiu de l'empresonament dels Jordis. Segons es recull en els requeriments, alguns pares demanen l'anonimat per tal que els seus fills no siguin "assenyalats".
El Ministeri també afegeix que en diversos centres educatius s'exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític i que "es permet a l'alumnat menor d'edat a fer tasques i activitats relacionades amb la independència de Catalunya".
Assetjament escolar
Al requeriment del 5 d’octubre del 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia els han denunciat "casos d'assetjament escolar" que tenien com a víctimes "els seus fills i filles menors d'edat" i que suposadament havien tingut lloc a centres d’educació catalans. També incorporava denúncies de ciutadans "a títol individual" que relataven "el tracte que estan rebent a Catalunya pel seu no suport a la promulgació d’idees independentistes".
Segons l'escrit del Ministeri, aquestes denúncies van començar el 21 de setembre després del registre de la conselleria d'Economia, i es van "incrementar exponencialment" després del referèndum de l'1-O. El departament d’Íñigo Méndez de Vigo assegura que aquests alumnes són "víctimes d'assetjament escolar" per part "tan dels seus companys com pel professorat del centre".
Fabricar urnes de paper i ensenyar a tots els nens a votar sí"
Entre els casos que es relaten, el Ministeri recull queixes de pares per fer "xerrades d'independentisme radical", "aprofitar un acte infantil per protestar per l'empresonament dels Jordis" o "la mobilització d'alumnes menors per participar en jornades de protesta política". En un altre cas, una mare denuncia que una mostra va explicar als alumnes que "Espanya roba a Catalunya" o que va "fabricar urnes de paper i va ensenyar a tots els nens a votar sí".
El Ministeri també recull que una professora va afirmar que "aquells que parlen castellà són uns mal educats", o que una altra va parlar d'uns "policies dolents" que "van pegar i disparar pilotes de goma contra la gent només perquè volien votar i els deixaven". Altres casos recollits denuncien "vagues polítiques", presències d'estelades en un acte al pati, un acte d'una AMPA en què es parla de "nens castigats per parlar castellà a l'aula", que en un centre "es rep els alumnes amb el cant dels Segadors", o que una escola va portar a una alumna "a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment".
Alguns pares també es queixen del contingut dels deures que "obliguen" a fer als seus fills, o que en un institut van obligar dos alumnes a "assistir a un minut de silenci" amb motiu de l'empresonament dels Jordis. Segons es recull en els requeriments, alguns pares demanen l'anonimat per tal que els seus fills no siguin "assenyalats".
El Ministeri també afegeix que en diversos centres educatius s'exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític i que "es permet a l'alumnat menor d'edat a fer tasques i activitats relacionades amb la independència de Catalunya".
Assetjament escolar
Al requeriment del 5 d’octubre del 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia els han denunciat "casos d'assetjament escolar" que tenien com a víctimes "els seus fills i filles menors d'edat" i que suposadament havien tingut lloc a centres d’educació catalans. També incorporava denúncies de ciutadans "a títol individual" que relataven "el tracte que estan rebent a Catalunya pel seu no suport a la promulgació d’idees independentistes".
Segons l'escrit del Ministeri, aquestes denúncies van començar el 21 de setembre després del registre de la conselleria d'Economia, i es van "incrementar exponencialment" després del referèndum de l'1-O. El departament d’Íñigo Méndez de Vigo assegura que aquests alumnes són "víctimes d'assetjament escolar" per part "tan dels seus companys com pel professorat del centre".