04
de maig
del
2018
Actualitzat
el
07
de maig
a les
11:54h
L’alcaldable del PDECat a Sabadell i actual diputada al Congrés dels Diputats, Lourdes Ciuró, defensa la modificació de llei d’enjudiciament civil per facilitar el retorn dels habitatges ocupats als seus legítims propietaris. En una entrevista a NacióSabadell, Ciuró assegura que no es tracta d’una reforma que faciliti el “desnonament exprés”, com s’ha dit, sinó d’una llei antiocupacions per quan algú s’instal·la a casa d’algú altre i sense permís.
“L’objectiu és protegir els petits propietaris, i no grans tenidors, com la Sareb, els fons voltors o entitats bancàries”, assenyala Ciuró. Així, recalca que les persones que no poden fer front a un lloguer o una hipoteca no es veuen afectats: “Estan protegits”.
Així, destaca que la llei encara ha de passar pel Senat, on es podran fer esmenes, però que es voten al Congrés dels Diputats: “Ni el PNB ni nosaltres votarem a favor d’augmentar la pressió contra les persones vulnerables”, afegeix.
De la mateixa manera manté que es tracta d’un sistema efectiu contra les màfies que operen a tot l’Estat, també a Sabadell, i assegura que no obliga a les administracions a denunciar els casos d’habitatges públics ocupats: “A Sabadell hi ha 95 habitatges públics ocupats, 10 de l’Ajuntament i 85 de l’Agència Catalana de l’Habitatge, si no volen denunciar, ningú els obligarà”, apunta.
El procediment
Si un propietari detecta que han ocupat el seu habitatge, cal que s’adreci al jutjat amb la documentació que l’acrediti com a titular de l’immoble. El jutge haurà de verificar-ho, i després comunicar a l’ocupant que s’ha iniciat el procediment.
A partir de llavors, disposa de cinc dies per acreditar la titularitat. Si no es presenta, es comunicarà a l’administració que hi ha un procediment obert perquè aquesta en tingui coneixement, i aporti informació sobre si hi ha algun tipus de protecció per vulnerabilitat. Si no és així, s’actuarà.
“Si l’ajuntament no actua i considera que algú ocupi sense ser vulnerable, no està fent bé la seva feina, a Vimusa hi va haver un cas d’un pis públic on s’hi plantava marihuana, aquests pisos no són per això, és per que els habiti gent que ho necessita”, apunta Ciuró. I afegeix: “Jo, com alcaldessa, voldré gestionar els habitatges públics, i no les màfies”.
En aquest sentit, considera que les paraules de l’Ajuntament de Sabadell contra la modificació de la llei es poden basar en la desinformació: “O no s’han llegit la llei, o consideren per ideologia que atempta contra el que ells defensen”, explica Ciuró.
“L’objectiu és protegir els petits propietaris, i no grans tenidors, com la Sareb, els fons voltors o entitats bancàries”, assenyala Ciuró. Així, recalca que les persones que no poden fer front a un lloguer o una hipoteca no es veuen afectats: “Estan protegits”.
Així, destaca que la llei encara ha de passar pel Senat, on es podran fer esmenes, però que es voten al Congrés dels Diputats: “Ni el PNB ni nosaltres votarem a favor d’augmentar la pressió contra les persones vulnerables”, afegeix.
De la mateixa manera manté que es tracta d’un sistema efectiu contra les màfies que operen a tot l’Estat, també a Sabadell, i assegura que no obliga a les administracions a denunciar els casos d’habitatges públics ocupats: “A Sabadell hi ha 95 habitatges públics ocupats, 10 de l’Ajuntament i 85 de l’Agència Catalana de l’Habitatge, si no volen denunciar, ningú els obligarà”, apunta.
El procediment
Si un propietari detecta que han ocupat el seu habitatge, cal que s’adreci al jutjat amb la documentació que l’acrediti com a titular de l’immoble. El jutge haurà de verificar-ho, i després comunicar a l’ocupant que s’ha iniciat el procediment.
A partir de llavors, disposa de cinc dies per acreditar la titularitat. Si no es presenta, es comunicarà a l’administració que hi ha un procediment obert perquè aquesta en tingui coneixement, i aporti informació sobre si hi ha algun tipus de protecció per vulnerabilitat. Si no és així, s’actuarà.
“Si l’ajuntament no actua i considera que algú ocupi sense ser vulnerable, no està fent bé la seva feina, a Vimusa hi va haver un cas d’un pis públic on s’hi plantava marihuana, aquests pisos no són per això, és per que els habiti gent que ho necessita”, apunta Ciuró. I afegeix: “Jo, com alcaldessa, voldré gestionar els habitatges públics, i no les màfies”.
En aquest sentit, considera que les paraules de l’Ajuntament de Sabadell contra la modificació de la llei es poden basar en la desinformació: “O no s’han llegit la llei, o consideren per ideologia que atempta contra el que ells defensen”, explica Ciuró.