La castellarenca Elisenda Alamany es perfila per dirigir els comuns amb Domènech

El sabadellenc Xavier Domènech no liderarà sol Catalunya en Comú. I sembla que la seva companya de viatge serà una vallesana, d'adopció, això si. En els pròxims mesos, el partit activarà els mecanismes per passar a ser comandat per una bicefàlia que, per compromís en els seus nous estatuts, haurà d'estar formada per una dona i un home, tal com va avançar NacióDigital.

Ja hi ha una dirigent que es perfila clarament per assumir aquesta responsabilitat com a coordinadora general: la portaveu dels comuns, l'exregidora de Castellar del Vallès Elisenda Alamany, nascuda a L'Hospitalet de Llobregat. La seva trajectòria com a independent procedent del municipalisme i el lideratge parlamentari forjat en els darrers mesos són els seus dos grans avals per agafar les regnes del partit dels comuns, colze a colze, amb Domènech.

Catalunya en Comú preveu que la renovació de càrrecs s'afronti abans de les vacances d'estiu i que ho faci respectant el compromís de tenir òrgans de decisió i de representació totalment paritaris, d'acord amb els estatuts aprovats a l'assemblea organitzativa del 22 d'abril. El partit convocarà primàries per escollir la nova direcció, a les quals es podran presentar candidatures amb llistes tancades. Segons ha pogut saber aquest diari, la intenció de Domènech és encapçalar la candidatura seguit d'Alamany, perquè el tàndem que formen al Parlament -ja va anar de número dos a les eleccions del 21-D- s'acabi traslladant també a la cúpula del partit.

La portaveu dels comuns, que a hores d'ara és la coordinadora de comunicació del partit, és un dels rostres que s'han fet un lloc en primera línia, fins ara representada per Domènech i Ada Colau. La formació preveu que, a partir de la renovació de càrrecs i de cara a les municipals del 2019, altres dirigents de perfil independent de l'entorn de Domènech i d'origen territorial guanyin pes públic.

Clau en el segell del nou grup parlamentari

Difícilment Alamany, que ara és coordinadora de comunicació del partit, pot tenir rival, malgrat que el fet que es declari obertament independentista fa que el seu lideratge sigui vist amb cert recel per un sector de la confluència. En tan sols quatre mesos, s'ha consolidat com a veu dels comuns al Parlament i, juntament amb Domènech, ha aconseguit el que eren dos dels primers grans reptes del partit: ser visibles amb només vuit diputats i marcar un perfil allunyat de la línia de Catalunya Sí que es Pot la passada legislatura.

Els comuns han traçat sinergies amb l'independentisme sumant esforços en el front antirepressiu; s'han desmarcat de qualsevol intent de sumar-los al bloc constitucionalista; i han donat l'esquena a l'estratègia legalista que van abanderar Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Tot plegat, en combinació amb la crítica a l'estratègia dels partits independentistes i al fet que fins ara no s'hagi produït una investidura efectiva.

El tàndem Domènech-Alamany ha estat clau perquè el nou grup parlamentari tingués aquesta identitat, una aposta no exempta de contestació interna. El sector federalista del partit, amoïnat perquè consideren que es flirteja massa amb el "processisme" i convençut que cal defensar obertament tesis federals, ha aconseguit arrencar a l'actual direcció el compromís de celebrar un debat per obrir el meló sobre el posicionament nacional quan tot just fa un any del naixement de Catalunya en Comú. Amb tot, només amb una assemblea es podria modificar l'ideari aprovat en la seva fundació, una possibilitat que no preveu la cúpula del partit.
 
Metòdica i forjada en el municipalisme

Que Domènech li encarregués a Alamany presentar la conferència del 3 de novembre del 2016 a l'Ateneu Barcelonès, en la qual com a arquitecte del nou espai va explicar quins serien els fonaments del futur partit, no era una casualitat. Buscava, de fet, incentivar-la a fer el salt a la política nacional. Fins aleshores, Alamany, filòloga i professora de secundària de 34 anys, s'havia arromangat en moviments socials -Plataforma Antifeixista- primer i en la política municipal de Castellar del Vallès després, on va ser regidora fins l'any passat. De fet, va impulsar l'agrupació d'electors L'Altraveu per Castellar el 2007 i la candidatura Decidim Castellar en els comicis del 2015, experiències en les quals va teixir complicitats amb la politòloga Gemma Ubasart, que va ser la primera líder que va tenir Podem Catalunya. Durant sis anys va donar "íntegrament" el seu sou polític a projectes socials del municipi.

Qui la coneix d'a prop la defineix com a una persona metòdica i incansable. Té molt assumida la responsabilitat que suposa intervenir al Parlament i els mitjans de comunicació. "Jo necessito sempre buscar dades, tenir tota la informació", explicava en plena campanya electoral del 21-D, quan es passava hores i hores capbussada en argumentaris i assajant els mítings i les entrevistes als mitjans de comunicació.

Una implicació que parteix de l'experiència vital

Quan se li pregunta el per què de la seva implicació en política a escala nacional, motiu pel qual ha deixat temporalment la docència, Alamany sempre parteix de la seva experiència vital. La mateixa que la de molts altres joves que, malgrat haver cursat estudis universitaris, van haver de fer les maletes en plena crisi per buscar-se la vida fora del país. En el seu cas, a la Xina. "La nostra trajectòria ha estat marcada per polítiques de dretes, i això ha creat un pòsit. El nou partit dona un significat col·lectiu a la nostra experiència vital", assegurava en el llibre El part dels comuns. Relat del naixement de Catalunya en Comú (Edicions Saldonar).

Representar aquesta generació com a "antítesi" del que ha suposat l'anomenada "hegemonia convergent" és el que assegura que l'ha motivada a fer el salt de Castellar al Parlament. També la confiança en el projecte de Domènech, a qui va conèixer quan encara exercia de professor a la UAB i amb qui, si el calendari no ho torpedina, compartirà el lideratge de Catalunya en Comú abans de l'agost. Tot plegat, mesos abans d'afrontar les municipals del 2019 que, amb Barcelona al capdavant, serà el gran examen per a la maduresa del projecte dels comuns.