18
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
14:25h
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat la darrera dirigent dels nou empresonats en comparèixer aquesta setmana davant del Tribunal Suprem. L'expresidenta del Parlament ha defensat davant del jutge Pablo Llarena que va respectar "en tot moment" el reglament de la cambra catalana i també s'ha queixat perquè considera que el seu empresonament és "injust", una denúncia que també ha fet la consellera destituïda Dolors Bassa.
Segons fonts presents a la declaració, Forcadell ha subratllat que la seva funció com a presidenta era tramitar iniciatives presentades "en temps i forma". Ha recordat que com a presidenta de la cambra catalana "no té cap poder", que tampoc té "ni vot de qualitat ni l'ha fet servir" i que els vots dels diputats estan "protegits per la garantia de la inviolabilitat".
També ha assegurat que en cap cas -i contradient el que sosté el jutge- va animar a la violència i ha assegurat que renunciaria als seus ideals polítics si per aconseguir-los calgués recórrer a actes violents. A més, ha retret al jutge que l'empresonés preventivament el 23 de març perquè havia acatat totes les mesures imposades pel Suprem (com presentar-se totes les setmanes a signar al jutjat) i que, com Bassa i Marta Rovira, va renunciar a l'acta de diputada just abans de ser enviada a presó.
Menys contundent en la crítica
La declaració de l'expresidenta del Parlament ha durat mitja hora i és la darrera d'aquesta setmana. Forcadell no ha estat tan contundent en la crítica al jutge i s'ha centrat, bàsicament, en defensar-se de les acusacions que Llarena ha plasmat en diverses interlocutòries. Llarena processa Forcadell per rebel·lió i destaca a la resolució el seu "paper medul·lar" al procés des dels seus orígens. A més, l'acusava d'haver permès aprovar les lleis per a celebrar el referèndum i declarar la independència i, per tant, de posar la institució al servei "del resultat violent" de l'1-O i la proclamació de la república.
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha respost només a la seva lletrada, Olga Arderiu, que ha repassat els fets que incriminen Forcadell a la interlocutòria de processament. Durant la seva declaració, ha assegurat que en tot moment es va respectar el reglament del Parlament, que està fet de manera "garantista per tal que el president no tingui cap poder".
Un Parlament on "es pugui parlar de tot"
Forcadell ha assegurat que l'únic filtre que marca el reglament per admetre les propostes dels grups és "formal" i, per tant, sempre que estiguin presentades "en temps i forma" es poden tramitar. En aquest sentit, ha dit que ni la presidenta ni la Mesa poden evitar un debat si la iniciativa s'ha presentat d'acord a la llei i que no han estat ni preses ni a iniciativa de la mesa ni de la presidenta ja que el Parlament "no té iniciativa parlamentària" com a tal, sinó que la tenen els grups o el Govern.
L'expresidenta de la cambra catalana ha defensat el reglament i ha dit que està organitzat així perquè "es pugui parlar de tot" i que la Mesa no pugui exercir cap tipus de "censura" i per garantir "l'autonomia parlamentària".
També ha defensat que des del 1989 existeixen declaracions i resolucions del Parlament que afirmen o es refereixen a la sobirania de Catalunya i la legitimitat per exercir el dret a l'autodeterminació i que la majoria no havien estat recorregudes i, per tant, estan vigents.
Segons fonts presents a la declaració, Forcadell ha subratllat que la seva funció com a presidenta era tramitar iniciatives presentades "en temps i forma". Ha recordat que com a presidenta de la cambra catalana "no té cap poder", que tampoc té "ni vot de qualitat ni l'ha fet servir" i que els vots dels diputats estan "protegits per la garantia de la inviolabilitat".
També ha assegurat que en cap cas -i contradient el que sosté el jutge- va animar a la violència i ha assegurat que renunciaria als seus ideals polítics si per aconseguir-los calgués recórrer a actes violents. A més, ha retret al jutge que l'empresonés preventivament el 23 de març perquè havia acatat totes les mesures imposades pel Suprem (com presentar-se totes les setmanes a signar al jutjat) i que, com Bassa i Marta Rovira, va renunciar a l'acta de diputada just abans de ser enviada a presó.
Menys contundent en la crítica
La declaració de l'expresidenta del Parlament ha durat mitja hora i és la darrera d'aquesta setmana. Forcadell no ha estat tan contundent en la crítica al jutge i s'ha centrat, bàsicament, en defensar-se de les acusacions que Llarena ha plasmat en diverses interlocutòries. Llarena processa Forcadell per rebel·lió i destaca a la resolució el seu "paper medul·lar" al procés des dels seus orígens. A més, l'acusava d'haver permès aprovar les lleis per a celebrar el referèndum i declarar la independència i, per tant, de posar la institució al servei "del resultat violent" de l'1-O i la proclamació de la república.
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha respost només a la seva lletrada, Olga Arderiu, que ha repassat els fets que incriminen Forcadell a la interlocutòria de processament. Durant la seva declaració, ha assegurat que en tot moment es va respectar el reglament del Parlament, que està fet de manera "garantista per tal que el president no tingui cap poder".
Un Parlament on "es pugui parlar de tot"
Forcadell ha assegurat que l'únic filtre que marca el reglament per admetre les propostes dels grups és "formal" i, per tant, sempre que estiguin presentades "en temps i forma" es poden tramitar. En aquest sentit, ha dit que ni la presidenta ni la Mesa poden evitar un debat si la iniciativa s'ha presentat d'acord a la llei i que no han estat ni preses ni a iniciativa de la mesa ni de la presidenta ja que el Parlament "no té iniciativa parlamentària" com a tal, sinó que la tenen els grups o el Govern.
L'expresidenta de la cambra catalana ha defensat el reglament i ha dit que està organitzat així perquè "es pugui parlar de tot" i que la Mesa no pugui exercir cap tipus de "censura" i per garantir "l'autonomia parlamentària".
També ha defensat que des del 1989 existeixen declaracions i resolucions del Parlament que afirmen o es refereixen a la sobirania de Catalunya i la legitimitat per exercir el dret a l'autodeterminació i que la majoria no havien estat recorregudes i, per tant, estan vigents.