22
de març
del
2018
Actualitzat
a les
10:22h
L'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) ha interposat una demanda col·lectiva contra Banc Sabadell per la comercialització d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH. La demanda, que compta amb els serveis jurídics del Col·lectiu Ronda, és la primera d'aquesta naturalesa que s'ha presentat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) admetés a tràmit al febrer passat la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat d'Instrucció número 38 de Barcelona sobre la transparència d'un tipus d'interès oficial com és l'IRPH.
El bufet d'advocats subratlla que els jutjats espanyols "segueixen sent l'escenari de la batalla legal" plantejada pels gairebé 1,5 milions de titulars d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH. En aquest sentit, Asufin ha interposat una demanda col·lectiva contra Banc Sabadell per la comercialització d'unes hipoteques que les entitats financeres van oferir als seus clients presentant l'IRPH com un índex més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions que el més habitual Euríbor, un argument, apunta el Col·lectiu Ronda, "que es va demostrar fals i ocultava el fet evident que la referenciació a l'IRPH resultava profundament lesiu" per als interessos dels clients, ja que l'índex actuava de forma anàloga a l'Euribor quan aquest s'apreciava però, per contra, no reflectia els successius descensos que en els últims anys han situat el principal índex de referència pel càlcul d'interessos en préstecs hipotecaris en nivells històricament baixos i, fins i tot, negatius.
A més d'encarir indegudament el càlcul d'interessos sense que els clients rebessin la informació suficient que els hagués permès preveure aquest escenari, la demanda interposada contra Banc Sabadell recorda que el 2013 les autoritats europees van obligar el govern espanyol a derogar els antics IRPH-Caixes i IRPH-Bancs en constatar que es tractava d'índexs susceptibles de manipulació per part de les mateixes entitats i que la seva comercialització es va realitzar amb evident falta de transparència.
L'únic índex que es va mantenir en vigor va ser l'anomenat IRPH-Entitats que els bancs van imposar "de forma unilateral i sense negociació prèvia" als préstecs referenciats a qualsevol dels índexs derogats, "contravenint un principi elemental del dret: la rotunda prohibició de modificar substancialment qualsevol element rellevant d'un contracte privat sense acord entre les parts".
Per a Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda responsable de la direcció jurídica de la demanda contra Banc Sabadell i anteriorment contra entitats com BBVA, Bankia o Caixabank, la decisió del TJUE d'admetre a tràmit la qüestió elevada pel jutjat barceloní ha de suposar un motiu d'esperança per als afectats per l'IRPH. "No van ser les autoritats espanyoles sinó les europees les que en el seu moment van obligar a derogar els antics IRPH-Bancs i IRPH-Caixes perquè consideraven que el seu funcionament no garantia els drets dels usuaris espanyols", explica Serrano, que afegeix que ja són "molt nombrosos" els casos en què el TJUE s'ha pronunciat sobre la manca de transparència i les irregularitats de les entitats financeres espanyoles a l'hora d'informar sobre les característiques i el risc de pèrdues que podien comportar els productes que han ofert a seus clients.
En aquest sentit, Serrano diu que cal esperar que "com ja va passar amb la clàusula terra o amb les hipoteques multidivisa, sigui el TJUE qui actuï per garantir els drets de gairebé un milió i mig de famílies que porten anys pagant injustament quantitats abusives".
Per la seva banda, la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, s'ha mostrat convençuda "de la legitimitat i adequació legal de la demanda interposada" contra Banc Sabadell i d'una "imminent" intervenció del TJUE en defensa dels usuaris espanyols de banca.
El bufet d'advocats subratlla que els jutjats espanyols "segueixen sent l'escenari de la batalla legal" plantejada pels gairebé 1,5 milions de titulars d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH. En aquest sentit, Asufin ha interposat una demanda col·lectiva contra Banc Sabadell per la comercialització d'unes hipoteques que les entitats financeres van oferir als seus clients presentant l'IRPH com un índex més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions que el més habitual Euríbor, un argument, apunta el Col·lectiu Ronda, "que es va demostrar fals i ocultava el fet evident que la referenciació a l'IRPH resultava profundament lesiu" per als interessos dels clients, ja que l'índex actuava de forma anàloga a l'Euribor quan aquest s'apreciava però, per contra, no reflectia els successius descensos que en els últims anys han situat el principal índex de referència pel càlcul d'interessos en préstecs hipotecaris en nivells històricament baixos i, fins i tot, negatius.
A més d'encarir indegudament el càlcul d'interessos sense que els clients rebessin la informació suficient que els hagués permès preveure aquest escenari, la demanda interposada contra Banc Sabadell recorda que el 2013 les autoritats europees van obligar el govern espanyol a derogar els antics IRPH-Caixes i IRPH-Bancs en constatar que es tractava d'índexs susceptibles de manipulació per part de les mateixes entitats i que la seva comercialització es va realitzar amb evident falta de transparència.
L'únic índex que es va mantenir en vigor va ser l'anomenat IRPH-Entitats que els bancs van imposar "de forma unilateral i sense negociació prèvia" als préstecs referenciats a qualsevol dels índexs derogats, "contravenint un principi elemental del dret: la rotunda prohibició de modificar substancialment qualsevol element rellevant d'un contracte privat sense acord entre les parts".
Per a Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda responsable de la direcció jurídica de la demanda contra Banc Sabadell i anteriorment contra entitats com BBVA, Bankia o Caixabank, la decisió del TJUE d'admetre a tràmit la qüestió elevada pel jutjat barceloní ha de suposar un motiu d'esperança per als afectats per l'IRPH. "No van ser les autoritats espanyoles sinó les europees les que en el seu moment van obligar a derogar els antics IRPH-Bancs i IRPH-Caixes perquè consideraven que el seu funcionament no garantia els drets dels usuaris espanyols", explica Serrano, que afegeix que ja són "molt nombrosos" els casos en què el TJUE s'ha pronunciat sobre la manca de transparència i les irregularitats de les entitats financeres espanyoles a l'hora d'informar sobre les característiques i el risc de pèrdues que podien comportar els productes que han ofert a seus clients.
En aquest sentit, Serrano diu que cal esperar que "com ja va passar amb la clàusula terra o amb les hipoteques multidivisa, sigui el TJUE qui actuï per garantir els drets de gairebé un milió i mig de famílies que porten anys pagant injustament quantitats abusives".
Per la seva banda, la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, s'ha mostrat convençuda "de la legitimitat i adequació legal de la demanda interposada" contra Banc Sabadell i d'una "imminent" intervenció del TJUE en defensa dels usuaris espanyols de banca.