cas Maristes

Manuel Barbero: «El més terrible del cas Maristes és que no s'ha escoltat les víctimes»

El pare d'una de les víctimes del cas Maristes, Manuel Barbero, publica un llibre sobre l'experiència personal i del seu fill | Carrega contra la passivitat dels polítics, en especial del PDECat, quan tot va sortir a la llum

per Albert Hernàndez, Sabadell, 15 de març de 2018 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Manuel Barbero en la seva visita a Sabadell Foto: Albert Hernàndez


El febrer de 2016 va sortir a la llum un possible cas d'abusos sexuals a l'escola Maristes Sants-Les Corts. Un fet que va suposar destapar una presumpta trama de pederàstia i que té darrere un nom: Manuel Barbero. El pare d'una de les víctimes que des del minut 1 ha estat un corcó per "trobar respostes" i exigir "justícia", no només pel seu fill, per totes les víctimes.


Amb Sabadell hi té una relació especial, un sabadellenc, Félix Colomer, es va embarcar en una feina d'un any per elaborar el documental Shootball, que té com a particularitat l'aparició del pederasta confés, Joaquín Benítez, i les víctimes mostren el seu rostre. I aquest dijous presenta a la Llar del Llibre Un silenci a crits (editorial Comanegra), un títol que parla per si mateix.  

- Quan es posa davant un full en blanc i comença a escriure?
 
El llibre està fet des de l’estiu de 2016, poc després que sortís el cas Maristes. Li hem donat voltes, perquè no sóc escriptor, sóc un instal·lador de calderes. Té un llenguatge molt planer i explico les meves intimitats, fins a tal punt que relato dos abusos que vaig patir quan tenia cinc i onze anys. Ho havia d’explicar, tenia una necessitat. El llibre em va ajudar a vomitar tot el que tenia dins i és una demostració, de cara a les víctimes, que un se’n pot sortir. Ara, es necessita paciència, perquè els abusats culpem la família. Jo ho vaig fer  i el meu fill ho ha fet amb mi, pel simple fet de no saber veure el que estava passant.

 
- L’edició d’aquest llibre és una mena de pressió, perquè deixin de prescriure els delictes de pederàstia?
 
No, l’objectiu és que aquelles persones que siguin víctimes d’una agressió sexual denunciïn i no s’amaguin durant anys. Que ho facin, perquè hi ha un acompanyament, amb professionals, durant aquest procés. Ara mateix, no hi ha preparació per oferir aquest servei a les persones que vulguin denunciar. D’altra banda, no estaria malament que augmentessin els anys de prescripció i que s’equiparés de forma homogènia a tota la Unió Europea. Tot i que sóc conscient que la imprescriptibilitat no existirà mai a Espanya.
 
- Aquest acompanyament que reclama i la manca de preparació ho diu perquè, en el seu cas, li han recomanat: “Manuel, millor oblida-te’n?
 
Els advocats són els primers, que si no ho veuen clar, et diuen que no denunciïs, perquè serà un calvari per a la família i el nen. També els psicòlegs van en aquesta línia. Això és símptoma que alguna cosa no està funcionant bé. Hem de posar tots els mitjans per formar pares i alumnes perquè sàpiguen detectar quan hi ha un abús i així es posin tots els mecanismes en marxa. Hem estat capaços de donar la veu d’alarma, sensibilitzar i que els mitjans de comunicació se’n facin ressò, només cal que l’administració posi els recursos. Actualment no s’està fent res.
 
- Hi ha una llei dedicada als infants, aprovada el 2010.
 
Està desplegada en un 50%, no hi ha dotació econòmica. Cal més legislació, hi ha inactivitat política, més enllà de la conjuntura actual. Insisteixo, cal un procés d’acompanyament, cal un equip professional per donar suport a les persones que denuncien. He muntat una associació, Mans Petites, però encara no tenim un espai idoni ni la gent per dur a terme aquesta tasca, que, per altra banda, no em pertoca fer a mi.
 
- Parla de política en el llibre. De fet, de la hipocresia que hi ha en aquest món.
 
A mi em fascina la política i, un cop he conegut a fons aquest món, m’ha decebut. En els últims dos anys qui ha fet política he estat jo, movent-me per intentar canviar lleis, tot i no ser un polític. I no paro, segurament, en un mes assistiré al Congrés dels Diputats per parlar del cas Maristes. També tinc previst anar a la comissió de Drets Humans de l’ONU. Estic treballant amb una de les secretàries de Kofi Annan, que és catalana.    - També explica la passivitat que hi va haver amb Benítez des del centre.
 
Maristes va avisar Benítez en quatre ocasions: l’any 1986, a finals dels 90, el 2005 i el 2011, quan el van fer fora. Però el director que entra, al principi de curs d’aquell any, Xavier Giné, el protegeix i és el que es nega a donar informació els Mossos. Així que la història de Benítez està penedit i esperant la justícia, és mentira. Simplement, és una estratègia de cara al judici.
 
- Sigui com sigui, al banc dels acusats s’asseurà per ser jutjat només el que va ser professor de gimnàstica.
 
Tenim una Fiscalia i una justícia que, en el cas de Maristes, han tirat pilotes fora. El 2011, amb la primera denúncia, haurien d’haver continuat endavant, havent-se produït a més una clara obstrucció de la justícia per no donar informació requerida. I arrel de la meva denúncia en van sortir més i en comptes d’investigar si hi va haver algun delicte, més enllà de tocaments com ara encobriments, es van arxivar moltes. El que s’hauria d’haver fet és indagar i després comprovar si havia prescrit. Però sobretot escoltar les víctimes, perquè no s’ha fet. De fet, això ha estat el més terrible del cas Maristes.
 
- L’informe de Save the Children, Ulls que no volen veure, apunta que entre un 10 i un 20% de la població catalana ha estat víctima d’abusos durant la seva infància.
 
Conclou que hi ha un error del sistema, de les administracions en coordinació, que no hi ha mitjans necessaris i la reiterada victimització de les víctimes. És a dir, que declaren una vegada durant tot el procés i ja no ho fan més. Això, es compleix en un 33% dels judicis. És terrible que hi hagi els recursos i que no es facin servir.
 
- Ajuda que, per exemple, en el cas de Benítez Fiscalia demani 22 anys de presó.
 
El principi per reparar el dolor és reconèixer l’abús i encara que hi hagi indemnitzacions, els diners no omplen. Sí ho fa la justícia.

El pederasta de Maristes li ha pres la virginitat al meu fill
  
- El documental de Shootball, que tracta a fons el cas, una de les lectures que té és que Benítez i vostè són dues persones amb un passat molt similar i un desenllaç oposat.
 
Gairebé persones idèntiques. També és família nombrosa, té un germà bessó, maltractat i abusat de petit i el seu pare era alcohòlic, però Benítez s’ha dedicat a amagar el mal en aquell despatx, el despatx del terror i, en el meu cas, m’he dedicat a defensar els dret del meu fill i dels altres.
 
- També explica en el documental que volia matar Benítez i al final, manté una conversa telefònica amb ell.
 
Sí, el volia matar pel que li havia fet al meu fill. Però no era el camí i vaig reflexionar: “Si ho faig, aquest paio no el coneixeria ningú i tampoc el cas Maristes”. Aleshores, vaig pensar en la meva dona i el meu fill i vaig marxar del lloc, era ja a casa seva. El que necessitava i necessito són respostes, el per què i Maristes ho sap tot: el com, el quan, l’on... Però ni volien ni ara volen donar-me-les i l’altra persona que ho podia fer era el violador, el que li va prendre la virginitat al meu fill: Joaquín Benítez. Per això, vaig trucar-li i així va quedar enregistrat al documental del Félix Colomer. Però Benítez vol un pacte amb Fiscalia i acusació per poder parlar. 

 
- Quants correus electrònics ha rebut des de que el va activar per denunciar casos d’abusos?
 
Més de 68 persones, no només de Catalunya, també de Sevilla, Leganés, Pontevedra i Pamplona, un fet molt estès i no només de Maristes, també dels Jesuïtes i Salesians.
 
- Totes les denúncies són únicament d’escoles religioses?
 
No, també d’altres. Per exemple, hi ha un cas d’una noia de Catalunya que el seu pare va abusar d’ella. A més, era professor de gimnàstica i sabia que havia abusat d’algunes de les seves companyes. He fet indagacions i he comprovat que era cert, això hauria de fer-ho l’administració. No és la meva feina, és la d’un equip especialitzat.
 
- Quan va esclatar el cas Maristes l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que es personaria en la causa i també va parlar amb l’anterior consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz...
 
... Era tot mentida el que em deia a les reunions la consellera, perquè després, a través de Meritxell Borràs [aleshores consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge], que és amiga meva, coneixia la realitat i li haig d'agrair. Però vaig desistir de molestar-la, perquè considerava que potser s’estava extralimitant o li podia causar algun problema.
 
- Quan va ser l’última vegada que va contactar amb ella?
 
El juliol de 2016, perquè sabia que era un tema incòmode dins el Govern i hi havia divisió dins l’equip. ERC volia tirar-ho endavant, però quan arribava a la mesa del Govern, Neus Munté [aleshores consellera de Presidència], ho tombava. En el llibre relato un episodi viscut amb ella al Palau de la Generalitat. En una trobada, li vaig demanar tota l’empenta per desplegar la llei i donar tot el suport a les víctimes. I em va dir que qui havia de fer-ho era Fiscalia, és a dir, la mateixa que els estan atacant pel 9-N. Així que, és dolenta per a vosaltres i bona per a mi. Vaig sortir molt enfadat.
 
- Després de més de dos anys, ha notat pèrdua de suport institucional?
 
Tothom et dona cops a l’esquena al principi. Imagino que es pensaven que això es dissoldria, però en aquest sentit, s’ha d’agrair la feina de El Periódico de Catalunya investigant el cas. Però la problemàtica continua i sé que tinc la veritat del meu cantó. Em podia haver quedat a casa meva des del minut 1, sense fer patir la meva família, però hi ha molta gent que s’ha quedat sense resposta.

- Li ha valgut la pena?
 
Sí, perquè s’han canviat moltes coses. Tenim visibilitat i s’han fet coses, tot i que estigui demanant totes aquestes millores a les administracions.

Neus Munté, quan era consellera de Presidència, va tombar les intencions d'ERC de tirar endavant en el cas Maristes
   
- Maristes li ha contactat, li ha demanat perdó o l’ha pressionat perquè s’aturi?
 
Els hi vaig enviar un correu electrònic, el maig de 2016, perquè, com he dit, volia respostes. Em vaig trobar amb el director de Sants-Les Corts, Raimon Novell, i li vaig dir que demanessin perdó en privat i deixessin de fer l’hipòcrita. Deien que havien muntat un gabinet de crisi i en realitat no estaven atenent les possibles víctimes, estaven temptejant possibles víctimes per si volien denunciar. No ho van fer i estic complint els que els vaig dir: “Tindreu Manuel Barbero per estona”. I aquí estic i continuaré.
 
- El curs 2016-2017, el centre va perdre una quarantena d’alumnes i va suprimir una línia de P3...
 
... aquest curs també ha perdut alumnat. Però sap què? De cara al proper, el 2018-2019,  els han retornat tot el concert que tenien abans del cas Maristes.
 
- Quina opinió té dels delictes d’odi que està portant davant la justícia cantants, artistes...
 
... és detestable l’ús tendenciós de la justícia en funció de les necessitats polítiques. És increïble com es pot retorçar d’aquesta manera perquè s’empresoni una persona que fins ara podia fer una crítica, dins el seu dret de la llibertat d’expressió. En canvi, un pederasta confés, que ha violat a més de 27 nens, estigui en llibertat. És incomprensible.  

 

Participació