Els guàrdies civils investigats per l'1-O declaren que es van «protegir» dels concentrats

Els agents que van carregar a Sant Carles de la Ràpita declaren per videoconferència i només responen les preguntes del seu advocat i de la jutgessa .contingutnaciodigital #columnanotigran .noticia h1 { font-size: 42px; line-height: 44px; }

Sofia Cabanes
14 de març del 2018
Actualitzat a les 16:19h
Els cinc guàrdies civils investigats per les càrregues policials durant la jornada de l’1-O a Sant Carles de la Ràpita han defensat aquest matí davant la jutgessa a Amposta la “proporcionalitat” de la seva actuació davant la “resistència activa” que van oferir els concentrats davant les portes del pavelló firal i que això els hauria obligat a “protegir” els membres de la policia judicial.

Els agents, els primers citats en qualitat d’investigats a Catalunya en la causa de l’1 d’octubre, han declarat davant el jutjat d’Instrucció número 4 d’Amposta per videoconferència des de Valdemoro (Madrid). De fet, tots cinc han facilitat com a adreça de notificacions la de l'Agrupación Rural de Seguridad (ARS) de Valdemoro. S’han acollit al seu dret a no contestar totes les preguntes i només han respost a les interpel·lacions de la seva defensa –que es trobava amb ells- i a les de la jutgessa que instrueix el cas.

“Han dit que quan van arribar es van trobar els manifestants en una situació de resistència activa i que ells van intentar protegir els membres de la policia judicial que intentaven complir amb el mandat del TSJC”, ha explicat a la sortida dels jutjats Josep Canício membre del grup dels quatre advocats de l’acusació que representen una seixantena de denunciants veïns de la Ràpita. Segons la versió d’aquests cinc agents investigats relatada per Canício, aquell 1 d’octubre “es va produir una situació difícil” i “han contestat que ells anaven en compliment d’unes ordres judicials i que van actuar utilitzant la major proporcionalitat possible, com si es protegissin d’alguna cosa”.

Malgrat la versió donada pels cinc guàrdia civils, els advocats que representen els ferits rapitencs s’han mostrat optimistes en l’evolució de la causa. “El que importa és que hi ha una realitat. Hi ha una sèrie de gravacions i imatges i això s’haurà de ponderar al final per qui hagi de jutjar”, ha manifestat Canício.
 

Advocats que representen als ferits rapitencs. Foto: Sofia Cabanes


En la mateixa línia, ha avançat que el nombre d’agents investigats per les càrregues policials a la Ràpita pot augmentar en les properes setmanes. Els citats aquest dimecres són els primers que alguns denunciants van poder identificar, però en les setmanes següents, gràcies a imatges i gravacions enregistrades “se n’han anat identificant molts més”. “En les denúncies que hem presentat indiquem aquells agents que han estat reconeguts i en base a això el jutjat els ha citat a declarar com a investigats, esperem que passe així amb els següents”, ha explicat l’advocat.
 
Els advocats que representen a la seixantena de ferits de la Ràpita que s’han personat en la causa han demanat a al jutgessa l’acumulació de la actuacions i la declaració de causa complexa a causa de l’alt nombre d’afectats i per tal que es puguin practicar més diligències de forma unificada. El que reclamen també és esbrinar el grau de responsabilitat dels superiors jeràrquics i comandaments respecte l’operatiu.  

Concentració silenciosa

A primera hora del matí una vintena de persones han acudit a la convocatòria del Comitè de Defensa de la República (CDR) de la Ràpita i s’han concentrat en silenci davant les portes dels jutjats per condemnar “per condemnar les agressions dutes a terme pels agents policials” malgrat “que no s’han personat de forma física com ho van fer aquell dia”. Els presents han mostrat cartells amb lemes com “la gent de la Ràpita no ho oblidarem mai”, “ni oblit ni perdó” o “no més violència”.
 

Una vintena de persones han acudit a la concentració silenciosa convocada pel CDR de la Ràpita. Foto: Sofia Cabanes


La Ràpita va ser una de les poblacions catalanes on les càrregues policials es van exercir més violentament i on es va registrar un nombre de ferits més alt a Catalunya. Un centenar de persones van ser ateses al CAP, una vuitantena de les quals van ser considerades ferides. L’Ajuntament va posar a partir d’aleshores a disposició dels afectats un servei jurídic, conformat per quatre advocats voluntaris, que s’està encarregant de portar davant la justícia les agressions.