Tombes de Can Robert, descoberta de camí a La Mola

En la drecera que porta al camí de Can Pobla s'hi troba una necròpolis del període de transició entre l'època romana i la medieval, entre els segles VII i IX | Els enterraments es troben en fileres equidistants i amb una mateixa orientació ponent-llevant

per Joan Manel Oller, 22 de març de 2015 a les 09:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Necròpolis de Can Robert, en la drecera cap a Can Pobla i La Mola Foto: Joan Manel Oller


Una de les pujades més clàssiques a La Mola passa per Can Robert, al terme municipal de Matadepera. L'ocupació de la zona es documenta des de la prehistòria, si bé en destaquen els assentaments d'època romana i medieval. Bona part dels excursionistes desestima el camí ample per pujar cap a Can Pobla i cap a les variants que porten al monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. L'opció és una drecera que surt just després de l'antiga masia de Can Robert. 


I mentre es puja es descobreixen unes tanques de fusta. Marquen un cementiri. Paga la pena fer una petita aturada i recordar el passat del massís. La necròpolis de Can Robert correspon al període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX després de Crist. L'existència del jaciment es coneix des de 1923, quan es van trobar cinc sepultures, dues de les quals van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt amb altres membres del Centre Excursionista de Terrassa. L'octubre de 1929 s'excavaven les tres restants. 

Amb posterioritat (als anys 1982 i 2010) es van fer altres treballs amplis de documentació i d'excavació gràcies als quals s'han pogut aprendre més coses de dues tombes, que permeten confirmar la cronologia de la necròpolis. 


En una zona aïllada 

Aquest jaciment és un petit cementiri que es troba en una zona aïllada, lluny de cap església o zona sagrada, encara que podria estar relacionat amb un mas proper. Se'n coneixen set tombes, i la disposició i distribució que presenten permet intuir una disposició espacial preconcebuda. Els enterraments es troben en fileres equidistants i amb una mateixa orientació ponent-llevant. Són tombes del tipus cista, realitzades amb pedres de procedència local que formen la caixa. 

Cal destacar la diferent orientació respecte a les altres de dues sepultures d'entremig. L'indret escollit per enterrar forma part dels rituals de la mort. Saber-ne els detalls ajuda a comprendre la mentalitat de la societat d'aquell moment. El caràcter isolat de la necròpolis ja li atorga certa singularitat. De fet, no va ser fins a mig segle X que es generalitza l'enterrament de morts familiars als cementiris parroquials. 
 

Panell explicatiu del Parc Natural Foto: Joan Manel Oller


Disposició dels esquelets

Un altre aspecte a considerar és la col·locació de les tombes i l'orientació de l'esquelet. Els enterraments es disposen amb els peus a l'est i el cap vers l'oest, segons el lloc on es pon el sol al llarg de l'any. Això explicaria la lleugera variació d'un parell de tombes.
 L'eix està relacionat, simbòlicament, amb el cicle de la vida, com el sol, que neix a llevant i mor a ponent, però també amb la fe cristiana que el dia de resurrecció, els difunts miren la casa de Déu, a Jerusalem. 

La disposició de l'esquelet dins la tomba és, en general, estirat de cara enlaire. A la necròpolis de Can Robert no s'hi ha detectat cap tipus d'aixovar funerari. Això respon als costums cristians procedents de la reforma carolíngia, la qual, a diferència de la tradició cristiana visigòtica, preconitza que el repòs de l'ànima no sigui interferit per cap record del món dels vius. 

 

Participació