05
de març
del
2018
Roger Torrent, després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris, ha decidit proposar formalment Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aquest moviment arriba després que dijous passat Carles Puigdemont decidís fer un pas al costat per desbloquejar la legislatura.
El president del Parlament encara no ha fet pública la data del debat d'investidura. Sànchez compta amb el suport del seu grup i d'ERC, que ja tenen treballat un preacord, però encara no compta amb el vist-i-plau de la CUP.
A l'espera de la CUP
JxCat farà arribar una nova proposta a la CUP per a la "construcció de la República", segons ha indicat la portaveu del seu grup parlamentari, Elsa Artadi, després de reunir-se amb el president de la cambra, Roger Torrent, davant del qual ha oficialitzat la candidatura de Jordi Sànchez per aspirar a la Generalitat. Aquesta nova proposta en clau republicana es consensuarà amb ERC i s'enviarà "demà o dimecres" als anticapitalistes, que de moment no fan costat a Sànchez.
La directora de campanya de Puigdemont ha avançat que l'advocat de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Pina, demanarà al jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, que el deixi sortir de Soto del Real per sotmetre's a la investidura. Les especificitats d'aquest debat, marcat pels tempos decisoris de la CUP i per la decisió de Llarena, fan que Artadi li hagi demanat a Torrent que la investidura no se celebri de manera immediata, per tal de poder solucionar les qüestions pendents.
La dirigent nacionalista ha assegurat que Sànchez té els "drets intactes": "No hi ha cap camí pel qual el sistema judicial pugui afectar la seva investidura", ha destacat.
Preacord global
El rebuig de la CUP a la proposta de JxCat i ERC expressat dissabte no ha frenat els contactes entre les dues formacions majoritàries del bloc republicà. L'anunci de l'entesa l'ha fet la secretària general d'ERC, Marta Rovira, després de reunir-se amb Torrent, quan ha asseverat que l'entesa ha estat possible perquè "s'ha parlat de tot i s'ha negociat de tot allò que ERC creia que havia d'estar embastat". Artadi ha confirmat el preacord i ha indicat que se signarà aviat.
En base a aquest preacord, segons ha apuntat, els republicans donaran suport a Jordi Sànchez en la investidura, amb la "clara finalitat de posar fi a l'article 155, a aquest Govern de 4 diputats". "La nostra prioritat és acabar amb el 155 i recuperar les institucions democràtiques", ha etzibat, per bé que ha matisat que l'únic partit amb què s'ha arribat a aquest preacord és JxCat i que esperen sumar-hi la CUP aviat, motiu pel qual per ara no es preveu obrir negociacions amb els "comuns".
"Treballarem incansablement perquè hi hagi un acord", ha asseverat, deixant clar que intentaran convèncer els anticapitalistes de la bondat del pacte, i s'ha mostrat optimista: "Estem a la recta final i seguirem negociant amb la resta de grups republicans". Així, espera que la investidura es faci efectiva "tan aviat com sigui possible" i ha apuntat que el que es faci "mentrestant és validar la dictadura del 155". Per això, ha avançat que els propers dies el que faran serà "intensificar tots els esforços i posar la millor de les voluntats per arribar a aquest acord".
Entesa en tots els àmbits
Segons expliquen fonts dels republicans, les dues principals formacions independentistes haurien llimat els últims serrells i haurien tancat aquest cap de setmana un preacord global que inclou tant l'aval dels republicans a la investidura de Jordi Sànchez, com el format de doble Govern -amb l'Espai Lliure de Brussel·les i l'executiu interior-, el pla de govern -amb el procés constituent com una de les peces centrals- i l'estructura del consell executiu -amb un repartiment del 50% de les conselleries i les àrees de Sanitat i Ensenyament per a ERC, que liderarà bona part de la despesa pública social i disposarà també d'una vicepresidència política-. Segons ha apuntat Rovira, aspira a donar a conèixer durant aquesta setmana els detalls de l'acord, el qual encara no s'ha firmat.
"Això està pràcticament tancat", refermen fonts de l'equip negociador de JxCat, que en bona mesura està pendent de les aprovacions que arribin de Brussel·les, on resideix Carles Puigdemont. El president a l'exili espera la resolució definitiva de les converses per posar en marxa l'Assemblea de Representants i el Consell de la República, al capdavant del qual aspira a dissenyar el procés constituent.
A l'espera de la majoria
La gran incògnita és com aconseguiran els diputats necessaris per tirar endavant la investidura i impulsar tot allò pactat. Malgrat tot, fonts de JxCat i ERC confirmen que la sintonia entre les dues candidatures ja és plena. Torrent, si no hi ha novetats inesperades, anunciarà aquest mateix dimarts la data del debat d'investidura, previsiblement per la setmana que ve. La tria de Sànchez depèn no només de la CUP, que de moment no s'hi avé, sinó també del Tribunal Suprem, que li ha de permetre -o no- sortir de la presó per ser escollit.
En tot cas, la direcció republicana atribueix el rebuig de la CUP a l'oposició dels anticapitalistes a investir Sànchez -que no agrada gens a la formació- o a algun dirigent del PDECat com Jordi Turull. Així, no veu massa marge per negociar, considera que ella ja ha renunciat prou i rebutja tornar a la casella de sortida, motiu pel qual insta JxCat a llimar les diferències amb aquesta candidatura, a explorar una abstenció dels "comuns" o a que renunciïn a l'acta Puigdemont i Toni Comín per assolir la majoria simple necessària en segona volta.
Tot i això, també temen que la llista del president pressioni perquè, tal com apunta la CUP, Torrent faciliti la delegació de vot d'aquests electes exiliats, en contra del criteri dels lletrats de la cambra i un gest susceptible de ser impugnat. Sobre aquesta opció, però, Rovira que reclama que qualsevol opció que es prengui ha de donar lloc a un "govern efectiu des del primer moment", cosa que dubta que ocorri amb aquesta fórmula. En tot cas, no creu que el fet de tenir un president pres sigui una dificultat per conformar un executiu globalment.
Disseny del Govern
En els primers compassos de la negociació, davant del bloqueig de la investidura, la candidatura de Puigdemont i els republicans es van dedicar a dissenyar el futur executiu, que comptarà amb 14 conselleries i una vicepresidència política per a ERC. L'augment d'una conselleria sorgirà de la partició d'un departament actual, mentre que el número dos de l'executiu tindrà, previsiblement, alguna cartera associada i competències destacades. Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva repetiran en l'executiu, que incorporarà persones com Elsa Artadi, Ester Capella, Marc Solsona i altres novetats.
Un dels temors existents en el PDECat, que aquest diumenge va reunir el consell nacional, és perdre "poder real" en el futur executiu. És per això que Neus Munté i Marta Pascal, màximes dirigents del partit, van fer intervencions davant dels quadres del partit en les quals va recordar com d'important era el pes pressupostari dels departaments i la necessitat de disposar d'àmbit en els quals "explicar" les idees del projecte del PDECat. Especialment es referien a la conselleria d'Ensenyament, per a la qual hi havia seleccionat el nom de Lluís Font, diputat de JxCat.
El president del Parlament encara no ha fet pública la data del debat d'investidura. Sànchez compta amb el suport del seu grup i d'ERC, que ja tenen treballat un preacord, però encara no compta amb el vist-i-plau de la CUP.
A l'espera de la CUP
JxCat farà arribar una nova proposta a la CUP per a la "construcció de la República", segons ha indicat la portaveu del seu grup parlamentari, Elsa Artadi, després de reunir-se amb el president de la cambra, Roger Torrent, davant del qual ha oficialitzat la candidatura de Jordi Sànchez per aspirar a la Generalitat. Aquesta nova proposta en clau republicana es consensuarà amb ERC i s'enviarà "demà o dimecres" als anticapitalistes, que de moment no fan costat a Sànchez.
La directora de campanya de Puigdemont ha avançat que l'advocat de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Pina, demanarà al jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, que el deixi sortir de Soto del Real per sotmetre's a la investidura. Les especificitats d'aquest debat, marcat pels tempos decisoris de la CUP i per la decisió de Llarena, fan que Artadi li hagi demanat a Torrent que la investidura no se celebri de manera immediata, per tal de poder solucionar les qüestions pendents.
La dirigent nacionalista ha assegurat que Sànchez té els "drets intactes": "No hi ha cap camí pel qual el sistema judicial pugui afectar la seva investidura", ha destacat.
Preacord global
El rebuig de la CUP a la proposta de JxCat i ERC expressat dissabte no ha frenat els contactes entre les dues formacions majoritàries del bloc republicà. L'anunci de l'entesa l'ha fet la secretària general d'ERC, Marta Rovira, després de reunir-se amb Torrent, quan ha asseverat que l'entesa ha estat possible perquè "s'ha parlat de tot i s'ha negociat de tot allò que ERC creia que havia d'estar embastat". Artadi ha confirmat el preacord i ha indicat que se signarà aviat.
En base a aquest preacord, segons ha apuntat, els republicans donaran suport a Jordi Sànchez en la investidura, amb la "clara finalitat de posar fi a l'article 155, a aquest Govern de 4 diputats". "La nostra prioritat és acabar amb el 155 i recuperar les institucions democràtiques", ha etzibat, per bé que ha matisat que l'únic partit amb què s'ha arribat a aquest preacord és JxCat i que esperen sumar-hi la CUP aviat, motiu pel qual per ara no es preveu obrir negociacions amb els "comuns".
"Treballarem incansablement perquè hi hagi un acord", ha asseverat, deixant clar que intentaran convèncer els anticapitalistes de la bondat del pacte, i s'ha mostrat optimista: "Estem a la recta final i seguirem negociant amb la resta de grups republicans". Així, espera que la investidura es faci efectiva "tan aviat com sigui possible" i ha apuntat que el que es faci "mentrestant és validar la dictadura del 155". Per això, ha avançat que els propers dies el que faran serà "intensificar tots els esforços i posar la millor de les voluntats per arribar a aquest acord".
Entesa en tots els àmbits
Segons expliquen fonts dels republicans, les dues principals formacions independentistes haurien llimat els últims serrells i haurien tancat aquest cap de setmana un preacord global que inclou tant l'aval dels republicans a la investidura de Jordi Sànchez, com el format de doble Govern -amb l'Espai Lliure de Brussel·les i l'executiu interior-, el pla de govern -amb el procés constituent com una de les peces centrals- i l'estructura del consell executiu -amb un repartiment del 50% de les conselleries i les àrees de Sanitat i Ensenyament per a ERC, que liderarà bona part de la despesa pública social i disposarà també d'una vicepresidència política-. Segons ha apuntat Rovira, aspira a donar a conèixer durant aquesta setmana els detalls de l'acord, el qual encara no s'ha firmat.
"Això està pràcticament tancat", refermen fonts de l'equip negociador de JxCat, que en bona mesura està pendent de les aprovacions que arribin de Brussel·les, on resideix Carles Puigdemont. El president a l'exili espera la resolució definitiva de les converses per posar en marxa l'Assemblea de Representants i el Consell de la República, al capdavant del qual aspira a dissenyar el procés constituent.
A l'espera de la majoria
La gran incògnita és com aconseguiran els diputats necessaris per tirar endavant la investidura i impulsar tot allò pactat. Malgrat tot, fonts de JxCat i ERC confirmen que la sintonia entre les dues candidatures ja és plena. Torrent, si no hi ha novetats inesperades, anunciarà aquest mateix dimarts la data del debat d'investidura, previsiblement per la setmana que ve. La tria de Sànchez depèn no només de la CUP, que de moment no s'hi avé, sinó també del Tribunal Suprem, que li ha de permetre -o no- sortir de la presó per ser escollit.
En tot cas, la direcció republicana atribueix el rebuig de la CUP a l'oposició dels anticapitalistes a investir Sànchez -que no agrada gens a la formació- o a algun dirigent del PDECat com Jordi Turull. Així, no veu massa marge per negociar, considera que ella ja ha renunciat prou i rebutja tornar a la casella de sortida, motiu pel qual insta JxCat a llimar les diferències amb aquesta candidatura, a explorar una abstenció dels "comuns" o a que renunciïn a l'acta Puigdemont i Toni Comín per assolir la majoria simple necessària en segona volta.
Marta Rovira i Raül Romeva s'han reunit amb Roger Torrent Foto: ERC
Tot i això, també temen que la llista del president pressioni perquè, tal com apunta la CUP, Torrent faciliti la delegació de vot d'aquests electes exiliats, en contra del criteri dels lletrats de la cambra i un gest susceptible de ser impugnat. Sobre aquesta opció, però, Rovira que reclama que qualsevol opció que es prengui ha de donar lloc a un "govern efectiu des del primer moment", cosa que dubta que ocorri amb aquesta fórmula. En tot cas, no creu que el fet de tenir un president pres sigui una dificultat per conformar un executiu globalment.
Disseny del Govern
En els primers compassos de la negociació, davant del bloqueig de la investidura, la candidatura de Puigdemont i els republicans es van dedicar a dissenyar el futur executiu, que comptarà amb 14 conselleries i una vicepresidència política per a ERC. L'augment d'una conselleria sorgirà de la partició d'un departament actual, mentre que el número dos de l'executiu tindrà, previsiblement, alguna cartera associada i competències destacades. Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva repetiran en l'executiu, que incorporarà persones com Elsa Artadi, Ester Capella, Marc Solsona i altres novetats.
Un dels temors existents en el PDECat, que aquest diumenge va reunir el consell nacional, és perdre "poder real" en el futur executiu. És per això que Neus Munté i Marta Pascal, màximes dirigents del partit, van fer intervencions davant dels quadres del partit en les quals va recordar com d'important era el pes pressupostari dels departaments i la necessitat de disposar d'àmbit en els quals "explicar" les idees del projecte del PDECat. Especialment es referien a la conselleria d'Ensenyament, per a la qual hi havia seleccionat el nom de Lluís Font, diputat de JxCat.