Les altres vinyetes censurades per «El Periódico» a Ferreres

En l'entrevista que NacióDigital publicarà aquest cap de setmana, el dibuixant explica algunes de les il·lustracions que no van passar el filtre de la direcció i fa una valoració sobre la llibertat de premsa

Una de les vinyetes de Ferreres censurada a «El Periódico»
Una de les vinyetes de Ferreres censurada a «El Periódico» | Adrià Costa
02 de març del 2018
Actualitzat a les 18:35h
Aquest cap de setmana, NacióDigital publicarà una entrevista al dibuixant Miquel Ferreres, que ha estat notícia pel seu acomiadament d'El Periódico. Ferreres va començar dijous una nova etapa professional al diari Ara. Malgrat que, segons que explica, la raó esgrimida per fer-lo fora del rotatiu va ser que es volia fer una reestructuració, el periodista gràfic ha assenyalat el component de censura ideològica que ha tingut la decisió del director, Enric Hernàndez.

Precisament, dimecres passat, el diari del grup Zeta va censurar la darrera vinyeta de Ferreres, que feia una al·lusió directa a l'article 155 com a motiu de la seva sortida del rotatiu. Però no ha estat aquesta l'única vinyeta que el diari li va rebutjar.

Un dels temes que s'han convertit en intocables ha estat la monarquia. Ho va comprovar el maig del 2013, quan la Corona acumulava els escàndols, des del cas Nóos a la cacera a Botsuana, i Ferreres va fer una vinyeta en què es veia la justícia suposadament caçada i ferida de mort per Joan Carles I, amb un Miquel Roca al costat. La direcció del diari la va vetar i el dibuixant va esmenar la imatge i va deixar la justícia tan sols anestesiada. Va ser, segon ell, un cas de censura parcial.

El rei, intocable

Amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i la coronació de Felip VI, Ferreres va dibuixar un acte en què algú repetia la frase amb què s'havia proclamat Joan Carles I: "Desde la emoción en el recuerdo a Franco...". Li van fer modificar eliminant la frase.  
 

Ferreres ens mostra algunes de les vinyetes censurada a El Periódico. Foto: Adrià Costa


Més recentment, el 27 d'octubre de l'any passat, dia de la declaració d'independència al Parlament, Ferreres va dibuixar un Rajoy entrant en una cabina telefònica, imitant  Superman, i sortia transformat en Franco. La il·lustració va escandalitzar i se li va exigir que darrera de Franco es veiés, dins de la cabina, un Rajoy mirant-se'l per evidenciar que no eren el mateix.

Una vinyeta amb Duran i Lleida

Però d'altres dibuixos, simplement, no han sortit. Un que no va veure la llum va ser l'agost del 2015 i mostrava uns guàrdies civils entrant a la seu de CDC i escorcollant de males maneres Artur Mas. Convergència i UDC havien trencat ja la seva coalició i s'hi veu un Duran i Lleida dient: ""Et vaig advertir que t'estaves posant en embolics". "A aquests no els registren?", pregunta Mas en relació als que havien estat els seus socis i que també van tenir escàndols. La resposta d'un guàrdia civil és: "No senyor, aquests són dels nostres".

Amb motiu de les municipals del 2015, guanyades a Barcelona per Ada Colau, en una vinyeta es veia l'alcalde Xavier Trias lligat a un arbre i encerclat pels dirigents d'altres partits. No va ser acceptada per la direcció i no es va publicar, un fet que va sobtar molt Ferreres, que no la considerava gens excessiva.

Protegir Marhuenda

El juny del 2015, Ferreres va voler denunciar les enquestes manipulades i va retratar Paco Marhuenda, director de La Razón, ordenant a un subordinat: "Quiero ver mañana una encuesta donde quede claro que la mayoría no quiere aventuras y está por un partido solvente. Ya puedes empezar, Quitanilla. Tienes tres horas". Li van exigir que convertís en calb el periodista per evitar que se l'identifiqués amb Marhuenda.

 

Un altre dibuix censurat a Ferreres, amb motiu de les municipals del 2015. Foto: Adrià Costa