02
de març
del
2018
Actualitzat
a les
18:16h
El jutge Jordi Joan Simarro, del Jutjat Penal número 2 de Sabadell, ha absolt els acusats de protagonitzar els aldarulls del conegut com a cas Bemba a Sabadell al 2003. Entre els acusats es troba l'exjugador del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas, que aquella nit va ser detingut en un altre local de la ciutat, acusat de participar en els fets ocorreguts al voltant del bar Bemba, al centre de la capital vallesana, i en què hi va haver un fort desplegament de la Policia Municipal i la policia espanyola.
Aquella nit, agents dels dos cossos van detenir un total d'onze persones, d’entre 18 i 22 anys, acusades dels delictes d’atemptat a l’autoritat, resistència a l’autoritat, danys i desordres públics. Les declaracions d'acusats i testimonis, però, s'han fet esperar, i no ha estat fins aquest 2018 quan s'ha pogut sentir el seu testimoni en seu judicial.
El judici es va celebrar en dues dates, una primera, el 18 de gener, on noés hi van declarar els acusats, i una segona el 7 de febrer que, per falta de temps, va acollir la declaració dels testimonis previstos per la primera sessió, i on també s’hi van sumar nous noms a petició de la defensa. Segons el jutge, queda provat que el 27 de setembre de 2003, sobre les 1.10 hores, veïns del carrer Concepció, on es trobava el bar, van alertat la Policia Municipal del soroll que procedia de la festa de clausura del Bemba, on, en arribar-hi, van trobar els participants en “actitud festiva”.
També queda provat que el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el seu germà i tinent d’alcalde responsable de la policia, Paco Bustos, van personar-se al lloc dels fets juntament amb responsables policials. “La presència de l’alcalde i els seus acompanyants va provocar una certa alteració en el grup de joves congregats en el lloc, i més quan l’alcalde va parlar amb alguns dels joves per demanar-los que marxessin del lloc o ordenaria a la policia carregar contra ells”, assenyala la sentència.
El llavors intendent de la Policia Municipal, i que va declarar com a testimoni dels fets, Jorge Roviralta, va confirmar aquesta reacció dels assistents per la presència de Bustos i el seu seguici, quan just abans els joves es trobaven “en una actitud festiva, no violenta”.
En no marxar, Bustos va procedir, segons el text, a avisar una patrulla especial de la policia municipal que feia funcions d’antidisturbis i que s’estrenava aquella mateixa nit, perquè es desplacessin fins el lloc. Un cop allà, Manuel Bustos va dir a Paco Bustos que ordenés a aquests agents que actués contra els joves, fet que van fer, provocant la dispersió dels presents. Segons Roviralta, Bustos volia “provar” la nova unitat antidisturbis, donat que era nova de trinca.
Això va donar pas a una acció policial en diversos punts del centre de Sabadell, entre ells la zona del Mercat Central, la plaça Sant Jaume, o el bar Sorginak, on també hi havia Oleguer Presas, i on els agents van accedir amb tot l’arsenal antidisturbis per desallotjar el local, fent “més força que la mínima imprescindible”, segons el jutge. Per tot plegat es va detenir els onze joves.
La defensa en demanava l’extinció de la responsabilitat criminal
Els advocats dels acusats pretenien que es declarés extingida la seva responsabilitat criminal, en considerar que els delictes havien prescrit, però el jutge considera que aquesta prescripció és improcedent. Tot i això, té en compte la presumpció d’innocència dels acusats, i tot i els testimonis dels agents de policia participants en els actes, creu que hi ha “una sèrie de circumstàncies que no permeten atribuir plena entitat objectiva als testimonis dels agents”.
“És molt probable que la persistència incriminatòria dels agents policials pugui estar en aquest cas inconscientment alterada per raó de les distorsions que el mer transcurs d’un lapse temporal tan considerable pot provocar en la memòria de qualsevol persona”, segueix la sentència. I afegeix: “Tampoc pot obviar-se la circumstància que els aldarulls van començar per una decisió desencertada de les autoritats municipals que es van personar al lloc dels fets”.
Per tot plegat, el jutge considera que els aldarulls van originar-se a partir de la presència de Bustos i la policia, que va practicar una “intervenció policial inicialment innecessària” i que podria haver actuat “de forma desproporcionada”. Amb aquest pretext, absol els onze acusats i declara les costes processals d’ofici. La sentència, no obstant, es pot recórrer a l’Audiència Provincial de Barcelona en un termini de deu dies a partir del 27 de febrer.
Aquella nit, agents dels dos cossos van detenir un total d'onze persones, d’entre 18 i 22 anys, acusades dels delictes d’atemptat a l’autoritat, resistència a l’autoritat, danys i desordres públics. Les declaracions d'acusats i testimonis, però, s'han fet esperar, i no ha estat fins aquest 2018 quan s'ha pogut sentir el seu testimoni en seu judicial.
El judici es va celebrar en dues dates, una primera, el 18 de gener, on noés hi van declarar els acusats, i una segona el 7 de febrer que, per falta de temps, va acollir la declaració dels testimonis previstos per la primera sessió, i on també s’hi van sumar nous noms a petició de la defensa. Segons el jutge, queda provat que el 27 de setembre de 2003, sobre les 1.10 hores, veïns del carrer Concepció, on es trobava el bar, van alertat la Policia Municipal del soroll que procedia de la festa de clausura del Bemba, on, en arribar-hi, van trobar els participants en “actitud festiva”.
Agents de la Policia espanyola identifica els detinguts. Foto: Oriol Duran
També queda provat que el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el seu germà i tinent d’alcalde responsable de la policia, Paco Bustos, van personar-se al lloc dels fets juntament amb responsables policials. “La presència de l’alcalde i els seus acompanyants va provocar una certa alteració en el grup de joves congregats en el lloc, i més quan l’alcalde va parlar amb alguns dels joves per demanar-los que marxessin del lloc o ordenaria a la policia carregar contra ells”, assenyala la sentència.
El llavors intendent de la Policia Municipal, i que va declarar com a testimoni dels fets, Jorge Roviralta, va confirmar aquesta reacció dels assistents per la presència de Bustos i el seu seguici, quan just abans els joves es trobaven “en una actitud festiva, no violenta”.
En no marxar, Bustos va procedir, segons el text, a avisar una patrulla especial de la policia municipal que feia funcions d’antidisturbis i que s’estrenava aquella mateixa nit, perquè es desplacessin fins el lloc. Un cop allà, Manuel Bustos va dir a Paco Bustos que ordenés a aquests agents que actués contra els joves, fet que van fer, provocant la dispersió dels presents. Segons Roviralta, Bustos volia “provar” la nova unitat antidisturbis, donat que era nova de trinca.
”L’amo va dir a la gent que anés sortint, tot i així, diversos agents van entrar igualment al bar de forma sorpressiva, i, fent més força que la mínima imprescindible, van anar traient tota la gent que era a l’interior”
Això va donar pas a una acció policial en diversos punts del centre de Sabadell, entre ells la zona del Mercat Central, la plaça Sant Jaume, o el bar Sorginak, on també hi havia Oleguer Presas, i on els agents van accedir amb tot l’arsenal antidisturbis per desallotjar el local, fent “més força que la mínima imprescindible”, segons el jutge. Per tot plegat es va detenir els onze joves.
La defensa en demanava l’extinció de la responsabilitat criminal
Els advocats dels acusats pretenien que es declarés extingida la seva responsabilitat criminal, en considerar que els delictes havien prescrit, però el jutge considera que aquesta prescripció és improcedent. Tot i això, té en compte la presumpció d’innocència dels acusats, i tot i els testimonis dels agents de policia participants en els actes, creu que hi ha “una sèrie de circumstàncies que no permeten atribuir plena entitat objectiva als testimonis dels agents”.
“És molt probable que la persistència incriminatòria dels agents policials pugui estar en aquest cas inconscientment alterada per raó de les distorsions que el mer transcurs d’un lapse temporal tan considerable pot provocar en la memòria de qualsevol persona”, segueix la sentència. I afegeix: “Tampoc pot obviar-se la circumstància que els aldarulls van començar per una decisió desencertada de les autoritats municipals que es van personar al lloc dels fets”.
Per tot plegat, el jutge considera que els aldarulls van originar-se a partir de la presència de Bustos i la policia, que va practicar una “intervenció policial inicialment innecessària” i que podria haver actuat “de forma desproporcionada”. Amb aquest pretext, absol els onze acusats i declara les costes processals d’ofici. La sentència, no obstant, es pot recórrer a l’Audiència Provincial de Barcelona en un termini de deu dies a partir del 27 de febrer.
Exterior del Bar Bemba. Foto: Oriol Duran