17
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
21:47h
Les eleccions municipals de 2015 a Sabadell van portar molts canvis a nivell polític a la plaça Sant Roc. El cas Mercuri va fer trontollar fins els fonaments el PSC, que tot i quedar com a primera força va perdre l’hegemonia que l’havia permès controlar la constitució dels governs locals des de 1999. Però també va fer retornar ERC, i amb força, al ple, o l’Entesa per Sabadell es va fer gran amb quatre representants. Però també va irrompre per primer cop a la seva història Ciutadans, amb uns gens menyspreables tres representants.
Era la tercera vegada vegada que la formació taronja presentava credencials davant l’electorat, i sempre amb la mateixa cara visible com a cap de cartell, Joan García, un llicenciat en Geografia per la UAB, de tracte proper i que havia estat el coordinador local des de la fundació del partit. Al 2007 Ciutadans havia obtingut 2.073 vots (2,83% del total), però al 2011 va baixar en 1.268 (1,70%, un 1,21% menys que en les anteriors). Al 2015, però, va fer al salt al ple, creixent fins obtenir 10.106 vots (un 12,03% del total).
Aquest fet li va donar una representació suficient per a tenir tres regidors al ple i convertir-se en cinquena força al ple, per davant de Guanyem Sabadell (al govern) i del PP. Era el tercer cop que García liderava el partit a la ciutat i per fi entrava a l’Ajuntament, però al gener de 2016 renunciaria a l’acta de regidor per assumir la de diputat al Parlament. Adrián Hernández n’agafava el relleu com a portaveu, per cedir-lo, al juny de 2017, a José Luis Fernández.
.jpg)
El nacionalisme com a instrument
En els darrers mesos, la formació ha centrat gran part de la seva acció local en els arguments del nacionalisme. El fet que les quatre forces que conformen el govern municipal (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) siguin obertament partidàries del dret a decidir ha estat una de les eines a les quals s’ha agafat la força taronja per combatre l’acció de l’executiu local.
A més, gran part de l’argumentari esgrimit ha estat centrat contra Crida per Sabadell i ERC, les dues formacions independentistes que formen part del govern i que, primer ERC i ara Crida, han ostentat l’alcaldia. “Hem criticat l’acció política, però també que un govern municipal ha de tenir prioritat per la ciutat”, assenyala el portaveu Fernández.
Critica, així, l’atenció que els regidors de Crida i ERC han tingut de cara als esdeveniments d’àmbit nacional vinculats amb el procés sobiranista, considerant que han deixat d’atendre les necessitats de la ciutat, posant per davant la política catalana. “Estem pagant els mesos perduts des d’abans de l’octubre”, afegeix Fernández.
La formació, de fet, va ser molt crítica amb decisions com la retirada de les banderes espanyola i europea de la part noble de la façana consistorial coincidint amb la declaració que el Parlament va fer de la República, a l’octubre, i la penjada d'una pancarta en defensa dels presos polítics. Ciutadans va contraatacar aquestes decisions primer amb la col·locació d'una bandera espanyola i més tard amb la instal·lació del cor format per les banderes espanyola, europea i catalana que els identifica a la finestra del grup municipal, que dona directament a la plaça. També Ciutadans va ser una de les formacions que van donar suport a la concentració unionista celebrada a la plaça Sant Roc i que va acabar amb l’agressió i expulsió dels periodistes que la cobrien, i amb insults adreçats als Mossos d’Esquadra que els protegien.
D’aquesta manera, els regidors taronges utilitzen el procés com a arma per atacar el que consideren una manca d’acció del govern municipal en temes de ciutat, que consideren que han quedat endarrerits o simplement aturats. Alguns exemples que posen sobre la taula són la redistribució de l’oci nocturn un cop es liquidi l’activitat a la Zona Hermètica, el projecte de la Policia Municipal o la neteja de la via pública, segons destaquen des de la formació. Agafant forces de cara al 2019
La formació està encara lluny de definir les llistes de cara a les eleccions municipals del 9 de juny de 2019. Tot i això, saben bé per quins terrenys s’han de moure per captar no només el vot, si no militància per engreixar el pes que la força pot tenir, centrant la seva acció en aquells barris que històricament havien estat feus socialistes i que entre el cas Mercuri, la baixada del pes del PSC tant a nivell local i la volada que la premsa estatal està donant a Ciutadans està decantant una migració progressiva cap aquesta força, sobretot en els barris situats al nord de la ciutat.
De fet, al 2015 Ciutadans comptava amb una seixantena d’afiliats a la ciutat, però a data de febrer de 2018 la xifra s’eleva fins els 112, a un ràtio d’increment de dos nous adeptes per setmana des dels darrers mesos de 2017. La formació ha incrementat la seva activitat al voltant d’associacions de veïns i altres col·lectius.
“Sabadell és molt diversa, i hem vist un increment de percentatge de vots en totes les zones de la ciutat, hi ha llocs on ens voten més, que són de l’entorn que abans era més del PSC, però també del centre, com per exemple a l’escola Nostra Llar, on vam ser tercera força a les eleccions de 2017, i que no es feu ni del “bustisme” ni del socialsime”, apunta Fernández.
Amb aquest pretext, la formació preveu partir de la gent que ja s’ha enrolat al projecte taronja, que asseguren que està “perfectament formada”, però que realment no tenen experiència en cap forma de govern. Sí que posa en relleu el personal que ha estat directament vinculat amb l’acció municipal a través del grup a l’Ajuntament i els consells de districte, que formaran part, amb tota probabilitat, de les llistes que surtin de cara al 2019.
Govern o oposició?
Algunes veus apunten que la força que ha agafat Ciutadans en els darrers anys els donarà un clar paper protagonista a l'hora de configurar els governs en moltes ciutats, sobretot de l'àmbit metropolità, com ho és Sabadell. Així, la reforma de la Llei Electoral que Ciutadans reclama amb tanta insistència permetria que la força més votada assumís l'alcaldia de les localitats, motiu pel qual el seu objectiu no passa ara per guanyar més vots, sinó obtenir els necessaris com per ser primera opció de l'electorat i fer-se amb l'alcaldia que en els últims tres anys ha passat per les mans del PSC, ERC i Crida per Sabadell.
A la capital vallesana, això suposaria imposar-se al PSC, que va quedar al 2015 en primera opció amb cinc regidors, dos dels quals van abandonar la doctrina del partit, deixant el grup municipal amb tan sols tres representants. L'estela del cas Mercuri, però, el va apartar completament de qualsevol travessa d'entrar a formar part d'un govern local.
Tot i que ningú s'hi vol aferrar, els resultats de les eleccions al Parlament de desembre han inflat els ànims a Ciutadans, que va resultar primera força a la ciutat amb 35.502 vots. Caldrà veure si realment la bipolaritat entre unionisme i independentisme funciona de cara a unes eleccions tant properes com ho són les municipals, però on cal tenir en compte la interferència que pot exercir la convocatòria de les eleccions europees, que el calendari farà que coincideixin al 2019.
Era la tercera vegada vegada que la formació taronja presentava credencials davant l’electorat, i sempre amb la mateixa cara visible com a cap de cartell, Joan García, un llicenciat en Geografia per la UAB, de tracte proper i que havia estat el coordinador local des de la fundació del partit. Al 2007 Ciutadans havia obtingut 2.073 vots (2,83% del total), però al 2011 va baixar en 1.268 (1,70%, un 1,21% menys que en les anteriors). Al 2015, però, va fer al salt al ple, creixent fins obtenir 10.106 vots (un 12,03% del total).
Aquest fet li va donar una representació suficient per a tenir tres regidors al ple i convertir-se en cinquena força al ple, per davant de Guanyem Sabadell (al govern) i del PP. Era el tercer cop que García liderava el partit a la ciutat i per fi entrava a l’Ajuntament, però al gener de 2016 renunciaria a l’acta de regidor per assumir la de diputat al Parlament. Adrián Hernández n’agafava el relleu com a portaveu, per cedir-lo, al juny de 2017, a José Luis Fernández.
Ciutadans celebra els resultats electorals al 2015. Foto: Marc Torras
El nacionalisme com a instrument
En els darrers mesos, la formació ha centrat gran part de la seva acció local en els arguments del nacionalisme. El fet que les quatre forces que conformen el govern municipal (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) siguin obertament partidàries del dret a decidir ha estat una de les eines a les quals s’ha agafat la força taronja per combatre l’acció de l’executiu local.
A més, gran part de l’argumentari esgrimit ha estat centrat contra Crida per Sabadell i ERC, les dues formacions independentistes que formen part del govern i que, primer ERC i ara Crida, han ostentat l’alcaldia. “Hem criticat l’acció política, però també que un govern municipal ha de tenir prioritat per la ciutat”, assenyala el portaveu Fernández.
Critica, així, l’atenció que els regidors de Crida i ERC han tingut de cara als esdeveniments d’àmbit nacional vinculats amb el procés sobiranista, considerant que han deixat d’atendre les necessitats de la ciutat, posant per davant la política catalana. “Estem pagant els mesos perduts des d’abans de l’octubre”, afegeix Fernández.
Les dues banderes de Ciutadans i Guanyem a l'Ajuntament de Sabadell. Foto: Juanma Peláez
La formació, de fet, va ser molt crítica amb decisions com la retirada de les banderes espanyola i europea de la part noble de la façana consistorial coincidint amb la declaració que el Parlament va fer de la República, a l’octubre, i la penjada d'una pancarta en defensa dels presos polítics. Ciutadans va contraatacar aquestes decisions primer amb la col·locació d'una bandera espanyola i més tard amb la instal·lació del cor format per les banderes espanyola, europea i catalana que els identifica a la finestra del grup municipal, que dona directament a la plaça.
El despatx de Ciutadans, amb la pancarta dels presos polítics. Foto: Albert Segura
D’aquesta manera, els regidors taronges utilitzen el procés com a arma per atacar el que consideren una manca d’acció del govern municipal en temes de ciutat, que consideren que han quedat endarrerits o simplement aturats. Alguns exemples que posen sobre la taula són la redistribució de l’oci nocturn un cop es liquidi l’activitat a la Zona Hermètica, el projecte de la Policia Municipal o la neteja de la via pública, segons destaquen des de la formació.
La formació està encara lluny de definir les llistes de cara a les eleccions municipals del 9 de juny de 2019. Tot i això, saben bé per quins terrenys s’han de moure per captar no només el vot, si no militància per engreixar el pes que la força pot tenir, centrant la seva acció en aquells barris que històricament havien estat feus socialistes i que entre el cas Mercuri, la baixada del pes del PSC tant a nivell local i la volada que la premsa estatal està donant a Ciutadans està decantant una migració progressiva cap aquesta força, sobretot en els barris situats al nord de la ciutat.
De fet, al 2015 Ciutadans comptava amb una seixantena d’afiliats a la ciutat, però a data de febrer de 2018 la xifra s’eleva fins els 112, a un ràtio d’increment de dos nous adeptes per setmana des dels darrers mesos de 2017. La formació ha incrementat la seva activitat al voltant d’associacions de veïns i altres col·lectius.
“Sabadell és molt diversa, i hem vist un increment de percentatge de vots en totes les zones de la ciutat, hi ha llocs on ens voten més, que són de l’entorn que abans era més del PSC, però també del centre, com per exemple a l’escola Nostra Llar, on vam ser tercera força a les eleccions de 2017, i que no es feu ni del “bustisme” ni del socialsime”, apunta Fernández.
Amb aquest pretext, la formació preveu partir de la gent que ja s’ha enrolat al projecte taronja, que asseguren que està “perfectament formada”, però que realment no tenen experiència en cap forma de govern. Sí que posa en relleu el personal que ha estat directament vinculat amb l’acció municipal a través del grup a l’Ajuntament i els consells de districte, que formaran part, amb tota probabilitat, de les llistes que surtin de cara al 2019.
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple. Foto: Juanma Peláez
Govern o oposició?
Algunes veus apunten que la força que ha agafat Ciutadans en els darrers anys els donarà un clar paper protagonista a l'hora de configurar els governs en moltes ciutats, sobretot de l'àmbit metropolità, com ho és Sabadell. Així, la reforma de la Llei Electoral que Ciutadans reclama amb tanta insistència permetria que la força més votada assumís l'alcaldia de les localitats, motiu pel qual el seu objectiu no passa ara per guanyar més vots, sinó obtenir els necessaris com per ser primera opció de l'electorat i fer-se amb l'alcaldia que en els últims tres anys ha passat per les mans del PSC, ERC i Crida per Sabadell.
A la capital vallesana, això suposaria imposar-se al PSC, que va quedar al 2015 en primera opció amb cinc regidors, dos dels quals van abandonar la doctrina del partit, deixant el grup municipal amb tan sols tres representants. L'estela del cas Mercuri, però, el va apartar completament de qualsevol travessa d'entrar a formar part d'un govern local.
Tot i que ningú s'hi vol aferrar, els resultats de les eleccions al Parlament de desembre han inflat els ànims a Ciutadans, que va resultar primera força a la ciutat amb 35.502 vots. Caldrà veure si realment la bipolaritat entre unionisme i independentisme funciona de cara a unes eleccions tant properes com ho són les municipals, però on cal tenir en compte la interferència que pot exercir la convocatòria de les eleccions europees, que el calendari farà que coincideixin al 2019.