CARTA Jordi Cuixart recorda Muriel Casals des de la presó i en lloa la seva capacitat de diàleg

El seu adéu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa tot just dos anys i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme -especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural-, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, presidenta del Parlament, amb qui tantes manifestacions i xerrades al territori havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolució dels somriures", com li agradava dir a Casals.

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Cuixart, actualment a la presó de Soto del Real, l'ha recordada avui en una emotiva carta que publica l'entitat al seu web. La missiva s'acompanya amb un vídeo d'homenatge (a sota).

A la carta, Cuixart fa esment de la gran capacitat que tenia Casals per arribar a consensos, com ella mateixa deia: “No entendríem que no es posessin d’acord”. Unes paraules que, en el context actual, tenen ple vigor.

I així ho corrobora el president d'Òmnium: “És imprescindible que, des de l’empatia i la generositat, construïm ponts i camins de diàleg amb tothom i que, alhora, això ens permeti fer front, des de la unitat de tots els demòcrates, a l’actual escenari de repressió que malauradament augmentarà i afecta el conjunt de la ciutadania”. I afegeix: “Cada dia s’alcen més veus denunciant tot aquest sense sentit, també de mica en mica arreu de l’estat. Persistirem”.

Cuixart explica a Casals que Òmnium ja són prop de 100.000 socis i que “lluny de caure en cap conformisme impotent”, seguiran treballant “per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva, des de la diversitat i sense demanar renúncies a ningú”.