26
de gener
del
2018
Aquest dissabte, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.
El mateix Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.
El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.
Sabadell, la ciutat catalana amb més stolpersteine
Amb les 23 llambordes que es col·locaran el 27 de gener, Sabadell esdevindrà el municipi que comptarà amb més stolpersteine de tot Catalunya. Actualment n’hi ha també a Navàs i el Palà de Torrella –col·locades el 2015– i a Manresa, Igualada i Castellar del Vallès –col·locades el 2017–. Al final de gener se n’hauran col·locat un total de 70 al nostre país; a més de Sabadell, n’hi haurà als Guiamets, Olesa, Cervera i Girona. A la resta de l’Estat no se n’ha col·locat cap, encara.
Creades per l’artista alemany Gunter Demnig, aquestes llambordes s’han convertit en un reconeixement simbòlic internacional a les víctimes de l’holocaust nazi. Es tracta d’unes peces quadrades fetes de formigó i recobertes d’una fulla de llautó on hi ha gravades les dades de cada persona deportada, pedres que es col·loquen al paviment de davant de les cases o llocs on les víctimes van viure o treballar.
En alemany stolpersteine significa “pedres que fan ensopegar” i pretenen homenatjar les víctimes del nazisme i ser una eina per a l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones. Cada llamborda és única i es realitza de manera artesanal, com a gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’extermini massiu que va practicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine distribuïdes per més de 1.800 poblacions d’una vintena de països europeus, com Hongria, Polònia, Ucraïna, Txèquia, França, Noruega, Alemanya, Àustria, Itàlia, Grècia i Catalunya, entre altres.
Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi
Arran de diversos estudis, avui es pot afirmar que foren deportades als camps nazis un total de 59 persones que havien nascut a Sabadell o bé que hi vivien o hi treballaven en el moment d’esclatar la guerra. D’aquests homes, 40 hi van morir i 19 en van sobreviure. Les llambordes que ara es col·loquen fan referència als deportats morts dels quals se sap on van néixer o viure a la ciutat. Aquestes són les primeres 23 que es posen a partir de l’ordre alfabètic del cognom dels homenatjats.
El mateix Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.
El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.
Sabadell, la ciutat catalana amb més stolpersteine
Amb les 23 llambordes que es col·locaran el 27 de gener, Sabadell esdevindrà el municipi que comptarà amb més stolpersteine de tot Catalunya. Actualment n’hi ha també a Navàs i el Palà de Torrella –col·locades el 2015– i a Manresa, Igualada i Castellar del Vallès –col·locades el 2017–. Al final de gener se n’hauran col·locat un total de 70 al nostre país; a més de Sabadell, n’hi haurà als Guiamets, Olesa, Cervera i Girona. A la resta de l’Estat no se n’ha col·locat cap, encara.
Creades per l’artista alemany Gunter Demnig, aquestes llambordes s’han convertit en un reconeixement simbòlic internacional a les víctimes de l’holocaust nazi. Es tracta d’unes peces quadrades fetes de formigó i recobertes d’una fulla de llautó on hi ha gravades les dades de cada persona deportada, pedres que es col·loquen al paviment de davant de les cases o llocs on les víctimes van viure o treballar.
En alemany stolpersteine significa “pedres que fan ensopegar” i pretenen homenatjar les víctimes del nazisme i ser una eina per a l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones. Cada llamborda és única i es realitza de manera artesanal, com a gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’extermini massiu que va practicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine distribuïdes per més de 1.800 poblacions d’una vintena de països europeus, com Hongria, Polònia, Ucraïna, Txèquia, França, Noruega, Alemanya, Àustria, Itàlia, Grècia i Catalunya, entre altres.
Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi
Arran de diversos estudis, avui es pot afirmar que foren deportades als camps nazis un total de 59 persones que havien nascut a Sabadell o bé que hi vivien o hi treballaven en el moment d’esclatar la guerra. D’aquests homes, 40 hi van morir i 19 en van sobreviure. Les llambordes que ara es col·loquen fan referència als deportats morts dels quals se sap on van néixer o viure a la ciutat. Aquestes són les primeres 23 que es posen a partir de l’ordre alfabètic del cognom dels homenatjats.