24
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:29h
L'exalcalde de Cerdanyola del Vallès, Toni Morral (ex d'ICV), serà diputat al Parlament de Catalunya després que el conseller d'Interior destituït pel 155, Joaquim Forn, ha comunicat la renúncia a l'escó a la direcció del PDECat. L'argument és el d'encaminar la seva sortida de la presó d'Estremera, on està reclòs des del 2 de novembre. En la seva última declaració al Suprem, Forn ja havia descartat avalar la via unilateral en la nova legislatura.
Morral, que anava de número 18 per Barcelona a la llista de Junts per Catalunya, va ser alcalde de Cerdanyola per ICV en dos mandats, entre els anys 2003 i 2009. El primer va liderar el govern local juntament amb ERC i CiU, mentre que en el segon, la desaparició dels republicans al consistori va fer que l'aliança es teixís únicament amb els convergents. No obstant, la falta d'entesa va fer que Morral destituís la primera tinenta d'alcalde, Consol Pla, i que CiU decidís sortir del govern, donant pas a una moció de censura que va permetre investir alcaldessa la socialista Carme Carmona.
Morral va passar a ser regidor a l'oposició, i posteriorment va retornar a la seva plaça de treballador a l'Ajuntament de Sabadell, on actualment hi segueix treballant. Morral, però, ha seguit fent política, i al 2014 va ser nomenat secretari de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), càrrec que va ocupar durant 7 mesos.
Amb l'anunci que el també execosocialista Raül Romeva encapçalaria les llistes de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015, Morral va manifestar públicament el seu suport, motiu pel qual ICV el va donar de baixa del partit. Abans de la convocatòria d'eleccions, Morral va ser un dels caps visibles de l'agrupació d'electors que reclamava una llista sobiranista unitària, però com que finalment no va ser possible es va sumar al projecte de Carles Puigdemont.
La renúncia de Forn
La renúncia de Forn s'explica per "motius personals" i també respon a una "estratègia legal", segons les fonts consultades, que citen el consell de l'advocat Cristóbal Martell. El dirigent del PDECat pretén facilitar al jutge Pablo Llarena la seva excarceració. De fet, en la compareixença davant de l'alt tribunal l'11 de gener, Forn va explicitar la seva disposició a deixar l'escó si el Parlament vulnerava el marc constitucional.
Tot plegat ho ha explicat a través d'una carta on recorda la seva declaració davant Llarena. Forn afirma que la seva situació personal fa "inviable" la seva participació en debats i en la presa de decisions del grup parlamentari i reconeix que "els compromisos adquirits davant del Suprem" que en algun moment "podrien arribar a representar una contradicció amb determinades línies d'actuació" del grup que representa.
L'anunci del conseller d'Interior coincideix amb la decisió de la Fiscalia d'oposar-se al seu alliberament i també al de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i també diputat electe de Junts per Catalunya, com el mateix Forn. En els documents presentats al Suprem, el ministeri públic manifesta que continua existint risc de reiteració delictiva.
El pas enrere de Forn s'afegeix als comiats de Meritxell Borràs, que ja no va figurar a la llista de Junts per Catalunya, i a l'adeu de Carles Mundó, que va integrar la candidatura d'ERC però va renunciar abans del ple de constitució del Parlament.
Morral, que anava de número 18 per Barcelona a la llista de Junts per Catalunya, va ser alcalde de Cerdanyola per ICV en dos mandats, entre els anys 2003 i 2009. El primer va liderar el govern local juntament amb ERC i CiU, mentre que en el segon, la desaparició dels republicans al consistori va fer que l'aliança es teixís únicament amb els convergents. No obstant, la falta d'entesa va fer que Morral destituís la primera tinenta d'alcalde, Consol Pla, i que CiU decidís sortir del govern, donant pas a una moció de censura que va permetre investir alcaldessa la socialista Carme Carmona.
Morral va passar a ser regidor a l'oposició, i posteriorment va retornar a la seva plaça de treballador a l'Ajuntament de Sabadell, on actualment hi segueix treballant. Morral, però, ha seguit fent política, i al 2014 va ser nomenat secretari de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), càrrec que va ocupar durant 7 mesos.
Amb l'anunci que el també execosocialista Raül Romeva encapçalaria les llistes de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015, Morral va manifestar públicament el seu suport, motiu pel qual ICV el va donar de baixa del partit. Abans de la convocatòria d'eleccions, Morral va ser un dels caps visibles de l'agrupació d'electors que reclamava una llista sobiranista unitària, però com que finalment no va ser possible es va sumar al projecte de Carles Puigdemont.
La renúncia de Forn
La renúncia de Forn s'explica per "motius personals" i també respon a una "estratègia legal", segons les fonts consultades, que citen el consell de l'advocat Cristóbal Martell. El dirigent del PDECat pretén facilitar al jutge Pablo Llarena la seva excarceració. De fet, en la compareixença davant de l'alt tribunal l'11 de gener, Forn va explicitar la seva disposició a deixar l'escó si el Parlament vulnerava el marc constitucional.
Tot plegat ho ha explicat a través d'una carta on recorda la seva declaració davant Llarena. Forn afirma que la seva situació personal fa "inviable" la seva participació en debats i en la presa de decisions del grup parlamentari i reconeix que "els compromisos adquirits davant del Suprem" que en algun moment "podrien arribar a representar una contradicció amb determinades línies d'actuació" del grup que representa.
La carta de Joaquim Forn presentant la seva dimissió
L'anunci del conseller d'Interior coincideix amb la decisió de la Fiscalia d'oposar-se al seu alliberament i també al de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i també diputat electe de Junts per Catalunya, com el mateix Forn. En els documents presentats al Suprem, el ministeri públic manifesta que continua existint risc de reiteració delictiva.
El pas enrere de Forn s'afegeix als comiats de Meritxell Borràs, que ja no va figurar a la llista de Junts per Catalunya, i a l'adeu de Carles Mundó, que va integrar la candidatura d'ERC però va renunciar abans del ple de constitució del Parlament.
Joaquim Forn, al Pati del Tarongers, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa