22
de gener
del
2018
Carles Puigdemont ja és formalment el candidat a la investidura de la Generalitat. El president del Parlament, Roger Torrent, l'ha proposta aquest dilluns al migdia, després que la setmana passada, entre dijous i divendres, enllestís la ronda de consultes amb els líders polítics i constatés que el cap de llista que sumava més suports era l'actual president exiliat, qui ja gaudeix dels 34 vots de Junts per Catalunya i els 32 ERC i aspira a sumar els 4 de la CUP que li garantirien la majoria.
Tot i això, els dubtes ara versen sobre la forma de amb què s'estructurarà el debat, ja que pesa una ordre de detenció de Puigdemont en cas que torni a Catalunya. Una de les opcions és que sigui un diputat de Junts per Catalunya qui llegeixi el discurs amb el programa de Govern, tot i que la candidatura no descarta un debat presencial apel·lant a la "immunitat parlamentària", un concepte que encara s'està estudiant internament. La intervenció per via telemàtica és una altra opció que la seva candidatura ha posat sobre la taula.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", va assegurat qui va ser directora de campanya de JxCat, la diputada Elsa Artadi, després de reunir-se divendres amb Torrent. que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva va ser l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que van mantenir els republicans amb el nou president del Parlament. Romeva va indicar que no presentarien un candidat propi, sinó que faran costat al cap de files "republicà" que ha obtingut més suport a les urnes, Carles Puigdemont. Segons ell, no van parlar de qüestions "tècniques" de la investidura, i va assegurar que no pertoca a ERC "decidir" sobre la modalitat per fer Puigdemont president a distància. En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Al seu torn, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, va treure ferro a la fórmula de la investidura i va reclamar a Torrent que tots els diputats puguin ser "investibles sense cap restricció", així com li va demanar que "que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol". En tot cas, no va garantir el suport automàtic a Puigdemont, sinó que els anticapitalistes ho supediten a un acord en el programa de Govern.
"Comuns" i unionistes posen pegues
En canvi, tant els "comuns" com Cs, PSC i PP van rebutjar la possibilitat d'investir un candidat a distància, ja que, com els lletrats del Parlament, consideren que no s'adiu al reglament de la cambra. Les forces unionistes, com el govern espanyol, previsiblement recorreran una votació d'aquestes característiques, cosa que deixaria en mans del Tribunal Constitucional la validesa de la investidura, si tira endavant.
Igualment, altres qüestions a l'aire són el vot dels tres diputats presos i els cinc exiliats. Els primers el van poder delegar en el ple de constitució del Parlament, però els següents ho han demanat ara per primer cop. Per aconseguir la majoria de vots, l'independentisme només es pot permetre prescindir de quatre vots i, per tant, si la mesa no valida aquestes delegacions, quatre d'aquests diputats haurien de cedir l'acta.
En tot cas, Torrent ja va avançar a NacióDigital que tenia intenció de tractar amb tots els diputats afectats per veure com afrontar aquestes qüestions. Un dels primers viatges el farà a les presons d'Estremera i Soto del Real, per bé que també té intenció de parlar amb els exiliats la seva situació.
Tot i això, els dubtes ara versen sobre la forma de amb què s'estructurarà el debat, ja que pesa una ordre de detenció de Puigdemont en cas que torni a Catalunya. Una de les opcions és que sigui un diputat de Junts per Catalunya qui llegeixi el discurs amb el programa de Govern, tot i que la candidatura no descarta un debat presencial apel·lant a la "immunitat parlamentària", un concepte que encara s'està estudiant internament. La intervenció per via telemàtica és una altra opció que la seva candidatura ha posat sobre la taula.
"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", va assegurat qui va ser directora de campanya de JxCat, la diputada Elsa Artadi, després de reunir-se divendres amb Torrent. que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.
Elsa Artadi i Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, amb Roger Torrent Foto: Junts per Catalunya
Suport d'ERC al candidat
Raül Romeva va ser l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que van mantenir els republicans amb el nou president del Parlament. Romeva va indicar que no presentarien un candidat propi, sinó que faran costat al cap de files "republicà" que ha obtingut més suport a les urnes, Carles Puigdemont. Segons ell, no van parlar de qüestions "tècniques" de la investidura, i va assegurar que no pertoca a ERC "decidir" sobre la modalitat per fer Puigdemont president a distància. En tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.
Al seu torn, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, va treure ferro a la fórmula de la investidura i va reclamar a Torrent que tots els diputats puguin ser "investibles sense cap restricció", així com li va demanar que "que es posi al servei de la democràcia encara que això impliqui generar un conflicte amb l'estat espanyol". En tot cas, no va garantir el suport automàtic a Puigdemont, sinó que els anticapitalistes ho supediten a un acord en el programa de Govern.
"Comuns" i unionistes posen pegues
En canvi, tant els "comuns" com Cs, PSC i PP van rebutjar la possibilitat d'investir un candidat a distància, ja que, com els lletrats del Parlament, consideren que no s'adiu al reglament de la cambra. Les forces unionistes, com el govern espanyol, previsiblement recorreran una votació d'aquestes característiques, cosa que deixaria en mans del Tribunal Constitucional la validesa de la investidura, si tira endavant.
Inés Arrimadas, reunida amb Roger Torrent Foto: Ciutadans
Igualment, altres qüestions a l'aire són el vot dels tres diputats presos i els cinc exiliats. Els primers el van poder delegar en el ple de constitució del Parlament, però els següents ho han demanat ara per primer cop. Per aconseguir la majoria de vots, l'independentisme només es pot permetre prescindir de quatre vots i, per tant, si la mesa no valida aquestes delegacions, quatre d'aquests diputats haurien de cedir l'acta.
En tot cas, Torrent ja va avançar a NacióDigital que tenia intenció de tractar amb tots els diputats afectats per veure com afrontar aquestes qüestions. Un dels primers viatges el farà a les presons d'Estremera i Soto del Real, per bé que també té intenció de parlar amb els exiliats la seva situació.