Procés català

Sànchez i Cuixart aporten vídeos del 20-S per poder sortir de la presó

L'exlíder de l'ANC, el primer en declarar, i el conseller Jordi Forn defensen el seu alliberament per assegurar-se també la participació en el ple de constitució del Parlament del 17 de gener

| 11/01/2018 a les 12:28h
Arxivat a: Política, Jordi Cuixart, Tribunal Suprem, Joaquim Forn, procés català, Jordi Sànchez, Parlament de Catalunya
Furgons de la policia espanyola al Tribunal Suprem | ACN
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart aportaran vídeos en la seva declaració davant del jutge Llarena per demostrar que durant la concentració del 20 de setembre davant del Departament d'Economia va fer crides a la calma i va demanar aïllar comportaments violents, i que es dissolgués la concentració.

Jordi Sànchez ha estat el primer dels presos polítics que ha començat a declarar al Suprem. L'ha seguit Jordi Cuixart i, finalment, serà el torn de Joaquim Forn en una nova jornada judicial que, en aquesta ocasió, condiciona l'inici de legislatura. Els tres han arribat als calabossos de l'Audiència Nacional espanyola i d'allà són traslladats un a un al Suprem.

Els dirigents independentistes es personen davant l'alt tribunal per defensar el seu alliberament una setmana abans del ple de constitució del Parlament -la sessió està programada el 17 de gener- i coneixent el precedent d'Oriol Junqueras, que continua a la presó d'Estremera malgrat haver insistit en la via del diàleg com a solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Pablo Llarena els ha citat a tots tres a petició de les defenses. A diferència de Junqueras, declararan davant del jutge instructor i no a la sala d'apel·lacions. Forn, Sànchez i Cuixart, doncs, podran referir-se al fons de la causa i no se cenyiran només a la mesura cautelar de la reclusió preventiva. Davant del Suprem s'hi concentrarà una nodrida representació de les formacions independentistes, amb la intenció de transmetre'ls l'escalf del sobiranisme. Forn és a la presó d'Estremera des del 2 de novembre i els "Jordis", a Soto del Real, des del 16 d'octubre.

En la seva declaració, Cuixart farà una aposta pel diàleg, la pau i la via negociada i bilateral, en la línia del que va afirmar la setmana passada Oriol Junqueras davant la sala d'apel·lacions del Suprem, segons fonts d'Òmnium. La defensa de Cuixart no té previst presentar un escrit per demanar la seva llibertat fins la setmana que ve.

Diputats electes i el risc de reiteració delictiva

El conseller d'Interior destituït, l'exlíder de l'ANC -ara número dos de la llista de Junts per Catalunya (JxCat)- i el president d'Òmnium reclamaran el seu alliberament, que Llarena no va concedir el 4 de desembre pel risc de reiteració delictiva. En aquell moment, el jutge va expressar que aquest perill anava "expressament unit" a les responsabilitats públiques dels investigats. Però l'escenari polític ha canviat. Forn i Sànchez esgrimiran el dret a la representació política després d'haver estat escollits com a diputats, un argumentari que els hauria de servir almenys per ser presents en el ple de la setmana que ve. De fet, Forn i Sànchez han iniciat els tràmits per obtenir les credencials d'electes. A diferència dels altres dirigents, Cuixart no formava part de cap candidatura a les eleccions del 21-D.
 

Joaquim Forn i Josep Rull, en una imatge al Palau de la Generalitat Foto: Adrià Costa


Tenint en compte la vista de Junqueras davant de l'alt tribunal el 4 de gener passat, el que conformarà el pes de la decisió del jutge instructor no serà tant atendre el dret a la representació política que esgrimeixin els electes -o la condició diferenciada de Cuixart, allunyat de la contesa electoral- sinó el pes que pugui tenir la declaració dels empresonats. La Fiscalia ja ha evidenciat en anteriors vistes la rellevància que pot tenir l'acatament del marc constitucional i la renúncia a la via unilateral dels investigats.

Forn i Sànchez, i la presència al Parlament

La vista al Suprem arriba en plenes negociacions entre les forces independentistes per assolir una entesa que permeti encetar la legislatura. JxCat i ERC han apuntat aquest dimecres un principi d'acord pendent de segellar, que inclouria la investidura de Puigdemont -per via telemàtica o a través de la delegació en un altre diputat- i una majoria independentista a la mesa del Parlament. Aquesta majoria reclamaria la presència dels diputats presos i dels que són a l'exili, de Junqueras a Puigdemont, passant per Forn i Sànchez. Si no obtenen l'alliberament, els lletrats dels dirigents que compareixeran al Suprem aquest dijous sol·licitaran que puguin sortir de la presó per assistir als plens del Parlament.
 

L'advocat de Junqueras, a l'exterior del Suprem Foto: ACN


De fet, l'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, ha sol·licitat aquest dimecres al jutge instructor el trasllat del líder d'ERC a una centre penitenciari que depengui de la Generalitat. El dirigent republicà també ha sol·licitat poder assistir al ple de constitució del Parlament i a la posterior sessió d'investidura. El recurs de Junqueras es produeix després que el Suprem impedís la sortida en llibertat del vicepresident destituït en base a una interlocutòria que insistia en el risc de reiteració delictiva.

En relació a Junqueras, els tres magistrats de la sala d'apel·lacions que van atendre el recurs, van insistir en els indicis de la suposada violència que justifica la investigació per sedició i rebel·lió. En la interlocutòria, van sostenir que, tot i no emprar directament la violència, el dirigent independentista "no podia ignorar que, impulsant els seus partidaris a mobilitzar-se contra l'Estat, els estava impulsant també a enfrontar-se físicament amb les forces que pretenien el compliment de les normes".

Per defensar la seva sortida puntual per participar en els plens de la nova legislatura, tant Junqueras com Forn i Sànchez poden esgrimir precedents. Ja hi ha jurisprudència anterior que fixa que un investigat en presó preventiva pot sortir de la presó i presentar-se com a candidat. Juan Karlos Ioldi, empresonat per col·laborar amb ETA, va poder sortir de la seva cel·la el 26 de febrer del 1987, per la seva condició de candidat d'Herri Batasuna, per assistir al ple de constitució del Parlament Basc. La Guàrdia Civil el va acompanyar i custodiar fins a la cambra parlamentària de Vitòria. "Tenim certa confiança que el Suprem els deixarà anar al ple", manté un coneixedor de la situació.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tomadura de pelo
Anònim, 11/01/2018 a les 20:16
+2
-0
Al final como al principio. El 1-O, la República, el referendum, etc todo mentira. Lo reconocen y se quedan tan panchos. ¡Lástima que no haya tratamiento para las abducciones!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els Tres Tombs de Sabadell | Juanma Peláez
01/01/1970
Els cavalls visitaran les llars d'infants de la ciutat al matí | A la tarda es faran la tradicional Passada
Encesa de llums de mòbil a Sabadell | Albert Hernàndez
01/01/1970
Aquest dimarts fa tot just tres mesos que Sànchez i Cuixart estan empresonats
Albert Boadella, durant el seu discurs | EP
01/01/1970
La plataforma que presenta una Catalunya dividida en dos es presenta amb un xou del dramaturg Albert Boadella, autoproclamat president a l'exili