«Operació Urnes»: el llibre que recull l'odissea clandestina de l'1-O

9.600 quilòmetres. 25 dies. Aquest és el llarg trajecte que van recórrer les 10.000 urnes de l'1-O des de Guangzhou (Xina) fins a cadascun dels 2.243 col·legis electorals designats pel referèndum. De PVC i desmuntables, un exèrcit d'invisibles les va custodiar en l'absoluta clandestinitat. Hi ha, però, una peça clau en tot aquest engranatge: el Lluís (nom fictici per protegir-lo de qualsevol ofensiva judicial). Ell va comprar les urnes pagant 100.000 euros que van sortir directament de la seva butxaca. Els periodistes de l'Ara Laia Vicens i Xavi Tedó recullen l'odissea al llibre Operació urnes (editorial Columna), que relata el dispositiu secret teixit per la ciutadania que va aconseguir burlar les forces de seguretat de l'estat espanyol.

"En Lluís ni tan sols sap si Puigdemont és conscient que va ser ell qui va pagar les urnes", explica Vicens. És una mostra de la discreció amb la qual es va actuar per garantir que a quarts de nou del matí de l'1 d'octubre les urnes apareguessin quasi per art de màgia als punts de votació. Però la màgia va ser, en realitat, una organització que, segons Tedó, va funcionar com "un engranatge perfecte".

El dispositiu va ser piramidal. El Lluís va comptar amb dos col·laboradors de la seves estreta confiança, el Guti i el Marc. Les urnes es van guardar primer a la Catalunya Nord i després es van distribuir en vuit magatzems d'arreu del país custodiats per vuit persones que van ser les encarregades de lliurar el material a una quarantena de locals més petits sota la tutela dels coordinadors locals. D'allà, les urnes van ser repartides entre persones anònimes tres dies abans de la votació. Així doncs, la xifra de persones implicades va anar creixent a mesura que s'apropava la data. Es desconeixien entre elles, però totes es van regir sota la mateixa consigna: complir ordres, no preguntar i guardar silenci. Alguns a hores d'ara no els hi han explicat ni al seus propis familiars la seva implicació en el dispositiu de l'1-O.
 
Sense mòbils ni gravacions 

Les precaucions de les comunicacions entre ells eren extremes. Les mateixes, de fet, que han fet servir els dos periodistes a l'hora de redactar el llibre. "Hem acabat adoptant les mesures que l'operatiu feia servir per funcionar. El Xavi i jo només hem parlat per Signal, no tenim gravacions de les entrevistes i les hem fet sempre amb els mòbils apagats i, en alguns casos, els donàvem als cambrers per allunyar-los de la conversa", relata Vicens. I és que alguns dels implicats en l'organització encara ara "tenen por" de patir repressàlies, tot i que, explica Tedó, tots ells han assegurat que "ho tornarien a fer".

La crònica periodística d'Operació Urnes és, de fet, un trepidant viatge que repassa el trajecte de les urnes fins que van estar sobre les meses disponibles per votar davant l'estupefacció del govern espanyol. Dels milers de quilòmetres que van recórrer, els últims metres van ser, de fet, els més difícils perquè milers d'agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil havien desembarcat amb la intenció d'impedir la votació. "Alguns dels entrevistats expliquen com el trajecte del pàrquing on tenien les urnes al col·legi va ser el més llarg de la seva vida", afirma Tedó. I és que els maleters dels cotxes van ser un dels principals amagatalls de les urnes hores abans de l'1-O.

"Aquest referèndum el va pensar i organitzar el Govern, però no hagués estat possible sense la gent que es va implicar sense esperar res a canvi", conclou la periodista igualadina. "És un exemple d'apoderament popular. Gent anònima va assumir la logística fins i tot quan hi havia membres del Govern que no ho veien clar", afegeix Tedó. El dispositiu va estar tan ben planificat, que encara hi ha un joc de reserva de 6.500 urnes guardades en la clandestinitat.