23
de desembre
del
2017
L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès ha reproduït la muntanya de Montserrat i els seus entorns en el pessebre de sobre de taula més gran de Catalunya. Es tracta d'una proposta que mesura 230 metres on hi apareixen els pobles de Monistrol, El Bruc i Collbató. Així ho ha explicat el president de l'entitat, Albert Pérez, que ha assegurat que la desena de pessebristes que han participat en aquest projecte hi ha treballat durant més de vuit mesos. La principal dificultat ha estat crear la muntanya en miniatura que mesura deu metres d'alt i cinc d'ample i que s'ha fet a escala. L'escenari està ambientat entre els anys 40 i 60 perquè la voluntat dels seus creadors era poder-hi posar elements tan emblemàtics com el tren cremallera. Tampoc falten personatges clau com els Reis de l'Orient o el caganer, i d'altres que tot i no formar part de la tradició també s'hi han sumat com el mític timbaler de El Bruc. Aquesta entitat pessebrista va començar a fer pessebres de sobre taula l'any 1931 i des de 1995 té el rècord català per fer el més gran de Catalunya.
Tot i que feia anys que l'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès tenia al cap reproduir la muntanya de Montserrat, mai fins ara havia donat el pas i afrontat aquest repte. "Aquest any el director de l'entitat, Esteve Mas, va aparèixer un dia amb els plànols de Montserrat i ens va dir que aquest 2017 era l'any, i vam decidir posar-nos-hi a treballar”, explica Albert Pérez, president de l'Agrupació.
Segons apunta, la principal dificultat ha estat reproduir a escala la muntanya i totes les agulles. "En realitat mesura deu quilòmetres d'alt per cinc d'ample i nosaltres hem fet una reproducció que fa deu metres per cinc", comenta el pessebrista, qui afegeix que per reproduir-la han emprat plànols topogràfics de les diferents seccions d'aquest accident geogràfic. "Hem anat mirant quines agulles hi havia a cada secció i partint d'una cota zero les hem anat construint calculant l'alçada de cada una".
A banda de Montserrat, que és l'element principal del pessebre, l'escenari també inclou pobles del seu entorn com Monistrol, Collbató o El Bruc. "Perquè fossin identificables hem construït les esglésies d'aquestes localitats tal com són actualment", comenta Pérez. Tot i això, el pessebre està ambientat entre els anys 40 i 60, perquè la voluntat de l'entitat era poder reproduir elements que avui en dia no existeixen com el cremallera antic.
"Volíem que les persones grans que vinguessin poguessin veure coses familiars, que van viure en la seva joventut o infància", comenta el pessebrista. En aquest sentit assenyala que també hi han posat antics cartells de Cola Cao, d'Aromes de Montserrat o de Netol "similars als que encara hi ha a les façanes d'alguns edificis perquè estan fets amb rajoles", recorda.
Pérez afegeix que el fet que aquest pessebre estigui ambientat en aquesta època permet als visitants veure peces poc habituals com per exemple vehicles a motor. "Era el moment en què s'estava passant del carro al cotxe i hem volgut reflectir aquest canvi", aclareix. Així mateix, indica que també hi apareixen altres elements identificables com el monestir de Montserrat, el telefèric o el mític Timbaler de El Bruc. Tot plegat sense deixar de banda personatges i passatges tradicionals com el naixement, l'anunciació als pastors, l'arribada dels Reis Mags o el caganer.
La previsió es que més de 10.000 persones visitin aquest pessebre fins al pròxim 21 de gener, moment en què es desmuntarà per donar pas a l'edició de l'any vinent. "Rebem visites de ciutadans del poble, però sobretot de fora, el que ens resulta molt curiós", comenta Pérez que afegeix que també passen per la seu dels pessebristes de Parets, alumnes de centres educatius del Vallès Oriental i avis de residències de gent gran.
L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès fa 31 anys que duu a terme un pessebre de sobre taula de grans dimensions. Des de l'any 1995 té el rècord català per fer el més gran. En total mesura 230 metres.
Tot i que feia anys que l'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès tenia al cap reproduir la muntanya de Montserrat, mai fins ara havia donat el pas i afrontat aquest repte. "Aquest any el director de l'entitat, Esteve Mas, va aparèixer un dia amb els plànols de Montserrat i ens va dir que aquest 2017 era l'any, i vam decidir posar-nos-hi a treballar”, explica Albert Pérez, president de l'Agrupació.
Primer pla d'una reproducció del Monestir de Montserrat que els pessebristes de Parets del Vallès han dut a terme Foto: ACN / Norma Vidal
Segons apunta, la principal dificultat ha estat reproduir a escala la muntanya i totes les agulles. "En realitat mesura deu quilòmetres d'alt per cinc d'ample i nosaltres hem fet una reproducció que fa deu metres per cinc", comenta el pessebrista, qui afegeix que per reproduir-la han emprat plànols topogràfics de les diferents seccions d'aquest accident geogràfic. "Hem anat mirant quines agulles hi havia a cada secció i partint d'una cota zero les hem anat construint calculant l'alçada de cada una".
A banda de Montserrat, que és l'element principal del pessebre, l'escenari també inclou pobles del seu entorn com Monistrol, Collbató o El Bruc. "Perquè fossin identificables hem construït les esglésies d'aquestes localitats tal com són actualment", comenta Pérez. Tot i això, el pessebre està ambientat entre els anys 40 i 60, perquè la voluntat de l'entitat era poder reproduir elements que avui en dia no existeixen com el cremallera antic.
"Volíem que les persones grans que vinguessin poguessin veure coses familiars, que van viure en la seva joventut o infància", comenta el pessebrista. En aquest sentit assenyala que també hi han posat antics cartells de Cola Cao, d'Aromes de Montserrat o de Netol "similars als que encara hi ha a les façanes d'alguns edificis perquè estan fets amb rajoles", recorda.
Pérez afegeix que el fet que aquest pessebre estigui ambientat en aquesta època permet als visitants veure peces poc habituals com per exemple vehicles a motor. "Era el moment en què s'estava passant del carro al cotxe i hem volgut reflectir aquest canvi", aclareix. Així mateix, indica que també hi apareixen altres elements identificables com el monestir de Montserrat, el telefèric o el mític Timbaler de El Bruc. Tot plegat sense deixar de banda personatges i passatges tradicionals com el naixement, l'anunciació als pastors, l'arribada dels Reis Mags o el caganer.
La previsió es que més de 10.000 persones visitin aquest pessebre fins al pròxim 21 de gener, moment en què es desmuntarà per donar pas a l'edició de l'any vinent. "Rebem visites de ciutadans del poble, però sobretot de fora, el que ens resulta molt curiós", comenta Pérez que afegeix que també passen per la seu dels pessebristes de Parets, alumnes de centres educatius del Vallès Oriental i avis de residències de gent gran.
Els Reis d'Orient en una part del pessebre de Parets del Vallès Foto: ACN / Norma Vidal
L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès fa 31 anys que duu a terme un pessebre de sobre taula de grans dimensions. Des de l'any 1995 té el rècord català per fer el més gran. En total mesura 230 metres.