El sabadellenc Jordi Cuixart, des de la presó: «Mai no podran empresonar les idees»

El president d'Òmnium ha subratllat que la literatura "ha estat molt sovint una eina de transformació en moments difícils"

Redacció
15 de desembre del 2017
Actualitzat a les 21:40h

Jordi Cuixart, president d'Òmnium, en un míting Foto: Martí Albesa


La Nit de Santa Llúcia 2017 ve marcada per l'excepcionalitat política del moment, com bé demostra que, per primera vegada a la història, el president d'Òmnium –Jordi Cuixart– estigui a la presó. Cuixart, però, ha volgut ser a la cerimònia de lliurament dels premis i s'ha adreçat als assistents amb una carta escrita el 4 de desembre.

El primer missatge que ha volgut enviar ha estat per als companys empresonats: "Permeteu-me enviar tot el meu amor a l’Oriol, en Quim i en Jordi, així com a tots els seus familiars i amics, molt especialment als més petits de cada casa: tant els vostres pares com jo som bones persones, que us estimem molt i que precisament per això volem un món millor i més just per a tothom". Cuixart ha seguit amb l'agraïment de totes les mostres de suport rebudes. "Aquesta tendresa ens agermana més", ha reblat.

El president d'Òmnium també ha subratllat que la literatura "ha estat molt sovint una eina de transformació en moments difícils" i que la Festa de les Lletres Catalanes nasqué "precisament per normalitzar la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans. Per compartir el català en un país que només té un orgull: el seu fet migratori com a element estructural". De Nou Barris, lloc on es celebra l'acte d'aquest divendres, ha dit que és "un barri format per homes i dones que van asfaltar literalment carrers i places amb les seves mans".

El record viu de Muriel Casals

Cuixart també ha tingut un record emocionat per la seva predecessora, Muriel Casals: "Estimada Muriel, saps que estic serè, no pateixis: mai no podran empresonar les idees". Ha afegit que, "com a desè president d’Òmnium, en aquests moments difícils us demano que ens ajudeu a seguir enfortint el sentiment de pertinença col·lectiva, on cadascú s’hi pugui veure reflectit sense cap renúncia i amb tota l’ambició del món".