17
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
23:05h
L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, no vol “referències a càrrecs fixistes” als carrers i places de la ciutat. Així ho ha assegurat en el marc d’una trobada amb periodistes, on ha explicat que l’equip de govern manté sobre la taula l’eliminació de noms com els de les places Marcet i Antoni Llonch, tots dos alcaldes durant la dictadura.
Tot plegat després de la polèmica que va sorgir el passat 15 d’agost arran d’un informe que el consistori va encarregar a un historiador local i que recomanava suprimir alguns noms de carrers, com el d’Antonio Machado. El batlle ha explicat que la taula del nomenclàtor, creada explícitament per analitzar els possibles canvis de noms a la ciutat i configurada per entitats, decidirà quins mecanismes s’apliquen per avaluar si calen modificacions o no.
“No volem referències de càrrecs feixistes a la nostra ciutat”, ha destacat Serracant, que ha apuntat directament a les places dedicades a Josep Maria Marcet i Antoni Llonch, tots dos alcaldes durant el franquisme. “La ciutat ha de fer memòria i recordar en quin context s’ha designat el nomenclàtor de la ciutat, molts carrers es van fer en plena dictadura, i això crea un pòsit”, ha afegit l’alcalde.
Per aquest motiu, la taula del nomenclàtor haurà de decidir el mecanisme que s’utilitzarà a partir d’ara, després que l’esclat del cas Machado va dinamitar el procés que s’havia engegat per analitzar els possibles canvis que es podien fer a la ciutat. Així, ara es reprèn el treball que es va aturar al mes de juny: “Volem un debat calmat, assumint altres punts de vista i posicions”, afegeix el batlle vallesà.
La taula, però, no s’ha reunit des de fa mesos, motiu pel qual s’espera que ens les properes setmanes es pugui abordar de nou aquests canvis que caldran, ara més que mai, un consens aprovat pel teixit associatiu de la ciutat.
Tot plegat després de la polèmica que va sorgir el passat 15 d’agost arran d’un informe que el consistori va encarregar a un historiador local i que recomanava suprimir alguns noms de carrers, com el d’Antonio Machado. El batlle ha explicat que la taula del nomenclàtor, creada explícitament per analitzar els possibles canvis de noms a la ciutat i configurada per entitats, decidirà quins mecanismes s’apliquen per avaluar si calen modificacions o no.
“No volem referències de càrrecs feixistes a la nostra ciutat”, ha destacat Serracant, que ha apuntat directament a les places dedicades a Josep Maria Marcet i Antoni Llonch, tots dos alcaldes durant el franquisme. “La ciutat ha de fer memòria i recordar en quin context s’ha designat el nomenclàtor de la ciutat, molts carrers es van fer en plena dictadura, i això crea un pòsit”, ha afegit l’alcalde.
Per aquest motiu, la taula del nomenclàtor haurà de decidir el mecanisme que s’utilitzarà a partir d’ara, després que l’esclat del cas Machado va dinamitar el procés que s’havia engegat per analitzar els possibles canvis que es podien fer a la ciutat. Així, ara es reprèn el treball que es va aturar al mes de juny: “Volem un debat calmat, assumint altres punts de vista i posicions”, afegeix el batlle vallesà.
La taula, però, no s’ha reunit des de fa mesos, motiu pel qual s’espera que ens les properes setmanes es pugui abordar de nou aquests canvis que caldran, ara més que mai, un consens aprovat pel teixit associatiu de la ciutat.