12
de desembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:54h
La CUP ha presentat, aquest dimarts a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l'Informe Minotaure del 78, un recull de casos per posar llum sobre la "violència institucional" de l'estat espanyol, contra el procés d'autodeterminació català entre els anys 2015 i 2017. Un treball que sorgeix com una iniciativa del món local, precisament, de les alcaldies de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Argentona, Sant Martí Sarroca i Soriguera, i que elaboren els exdiputats cupaires Mireia Vehí i Benet Salellas, conjuntament amb el sociòleg Ignasi Bernat.
Aquest document, ha precisat Salellas, neix amb la voluntat de "donar una visió diferent a la que s'ha aportat fins ara" dels diferents casos de repressió i vulneració de drets fonamentals, des d'una visió "global de país". De fet, ha precisat, molts treballs han estat centrats en l'1 d'octubre i Barcelona i, en aquest cas, es busca "donar més context" i una visió dels mesos anteriors, tot i que també posteriors. Això farà, doncs, que l'informe esdevingui una peça viva, que anirà evolucionant i avançant a mesura que passi el temps, i que es construirà "com un instrument accessible per a tothom d'anàlisi i estudi" del que consideren que és una clara "violència institucional".
Més concretament, l'informe fa un recompte de diferents casos repressius, com ara les 120 persones encausades des del 9 de novembre i fins l'actualitat, les 712 alcaldies investigades per la Fiscalia i, en total, ha destacat Salellas, les 832 persones represaliades que, de forma molt majoritària, són càrrecs electes. A més, ha afegit, també té en compte i posa l'accent en les 1.066 persones lesionades el dia del referèndum, els 33 municipis que van ser epicentre de "violència policial" per tal d'analitzar la seva relació, o un inici de recompte de les prop de 400 denúncies presentades per persones que van ser lesionades en els partits judicials de Girona, Lleida i Barcelona arran de l'1-O. Per altra banda, ha indicat, també es considera que la violència institucional no és indestriable de les agressions de l'extrema dreta. Per això, i malgrat que l'informe no se centra en aquest aspecte, sí que deixa constància de les 67 denúncies cap a professionals de la informació per part d'aquest col·lectiu.
Presentació de l'informe a Ginebra
Mireia Vehí ha anunciat que una de les accions que es portaran a terme entorn d'aquest informe serà la de presentar-lo durant aquesta setmana a Ginebra, davant de l'Organització Mundial contra la Tortura, i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. "És imprescindible que coneguin què passa a Catalunya", ha afirmat, i no només per explicar la situació, sinó també perquè aquesta "no es torni a repetir". De fet, ha apuntat, el document "desmunta tota la lògica pacificadora" que l'estat justifica per aplicar l'article 155, ja que es parla de la violència "com una forma de conservar el règim del 78, però també com una cosa creadora de dret" en base a aquest article.
Per tant, la justificació d'un "estat d'excepció", ha considerat, que es normalitza i "regeix la vida política i ciutadana de Catalunya", i que atempta, segons l'exdiputada, contra els drets fonamentals amb una violència que esdevé "quotidianitat de la gestió política". Aquest treball, ha afegit Salellas, pretén tenir una utilitat col·lectiva i no se subscriu "a un sector determinat". "El farem arribar a instàncies internacionals de drets humans, però també a la gent organitzada d'arreu del món", ha assegurat, així com a "totes les institucions que estiguin compromeses amb la defensa" d'aquests drets.
Una eina municipal
Tant la primera tinent d'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Elvi Vila, com l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, han considerat l'Informe Minotaure del 78 com una "eina" molt útil pel món municipal, que necessita tenir "una lectura en comú" del procés repressiu que s'està vivint, i on més de 800 càrrecs electes estan implicats. "És una iniciativa que creiem absolutament important", ha declarat Serracant. Sobretot, ha continuat, perquè "determinats drets bàsics han estat vulnerats" i la "llibertat d'expressió es veu coartada des de fa mesos".
A més, l'aplicació del 155 deixa els catalans "orfes" d'una administració d'àmbit supramunicipal i de país, ha avisat. Una "mancança" que s'ha de conèixer i cobrir, des d'una perspectiva tècnica, jurídica i d'empoderament. "Empoderar la nostra ciutadania és ser capaços de fer el que pertoca", ha encoratjat l'alcalde de Sabadell, i això vol dir, ha sentenciat, "prendre consciència de tot allò que han intentat prendre, i tenir eines per recuperar els drets bàsics".