​Contra la pujada de la factura de la llum

«La classe política té l'obligació de vetllar pels interessos generals de la majoria de la població descartant el plegar-se als interessos particulars del poder econòmic»

Els fills de Hassan Moujahid sota les mantes del sofà
Els fills de Hassan Moujahid sota les mantes del sofà | José M. Gutiérrez
Redacció
11 de desembre del 2017
La FAVSabadell denúncia el nou atac contra l'economia familiar amb la pujada prevista de la factura al tancament del 2017 d'un 10% respecte a l'exercici anterior, és a dir acabarem pagant 76 € més que l'any anterior.

Considerem una presa de pèl les explicacions del Govern del PP que justifiquen la pujada de la llum a causa de la falta de vent i de pluja (quan per mers interessos econòmics s'està menyspreant les energies alternatives com la solar). Recordem que estem pagant l'electricitat més cara de tot el continent (descomptant impostos) i que segons l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), el cost de la llum a les llars espanyoles va pujar un 5% de gener a juny mentre que a Europa va caure un 0,5%.

El cinisme dels arguments del govern popular no té límits a l'hora de justificar els atacs a les butxaques dels/les ciutadans/es i afavorir els beneficis de les elèctriques (un dels sectors on les portes giratòries funcionen amb més fluïdesa), quan resulta que les tres majors companyies elèctriques amb operacions a Espanya (Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa), van guanyar 4.294,6 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any. 

Denunciem que aquest augment de la factura incrementarà el nombre de famílies que es troben en situació de pobresa energètica. Una situació d'extrema gravetat que a més a Catalunya, després de la sentència judicial que ha anul·lat el protocol de la Generalitat que impedia tallar la llum a persones vulnerables, conduirà a situacions insostenibles i de greu perill de salut, al sector ciutadà més empobrit.

La FAVSabadell considera que el mateix que en un estat democràtic és imprescindible la independència judicial, la qual és també, la independència del poder polític respecte al poder econòmic i en aquest sentit, recordar que la classe política té l'obligació de vetllar pels interessos generals de la majoria de la població descartant el plegar-se als interessos particulars del poder econòmic.