Romeva, el candidat que ha sortit de presó per «guanyar la dignitat»

El conseller d'Exteriors i veí de Sant Cugat, que va assumir el lideratge de Junts pel Sí quan ja havia deixat la política activa, torna a primera fila després del pas per Estremera

Raül Romeva, durant el míting d'ERC a Reus
Raül Romeva, durant el míting d'ERC a Reus | ERC
06 de desembre del 2017
Actualitzat a les 22:28h
El santcugatenc Raül Romeva va deixar la parella i les filles a Menorca durant la precampanya de les eleccions plebiscitàries del 2015. En els seus plans no entrava liderar cap llista electoral un cop havia abandonat el Parlament Europeu i la militància a ICV, on havia desenvolupat tota la trajectòria política. "Jo m'hi he posat perquè això és excepcional", repetia en privat mentre prenia píldores de pròpolis per no perdre la veu.

Poc s'imaginava en aquell moment que la seva feina com a conseller d'Exteriors el duria a la presó d'Estremera per haver promogut el referèndum i la declaració de la independència. Aquest dimecres ha reaparegut a Valls, en un míting d'ERC. Aquest cop no fa de cap de cartell, sinó de número tres: les circumstàncies, un cop més, l'han dut a primera fila. Ara vol "guanyar la dignitat" amb una victòria electoral que porti a implementar la República catalana, tot i les circumstàncies plenes de dificultats.

Un departament nou i una maleta de rodes

Des del primer moment en què va posar el peu al despatx de la conselleria va tenir clar que tenia una feinada. Per dos motius: perquè -literalment- havia de crear un departament nou i perquè sabia que no tindria cap mena de complicitat per part de l'Estat. D'això últim en va tenir la certesa absoluta quan el govern espanyol va recórrer el decret de creació de la conselleria i es va veure obligat a canviar-ne el nom, que passava a ser el més llarg -amb diferència- de tot el Govern.

Amb una maleta de rodes de dimensions reduïdes i acompanyat únicament d'un membre del seu gabinet, Romeva és el conseller que més vegades ha passat per l'aeroport del Prat durant la legislatura. No va servir per aconseguir reconeixements a la independència, però sí per situar el conflicte català als mitjans internacionals i per inquietar la diplomàcia espanyola, especialment sensible al procés.
 
El pas per la presó ha estat desagradable. Ha destinat part de la privació de llibertat a jugar a bàsquet al patí d'Estremera. Lluny han quedat, durant aquests 32 dies -i nits-, les rutines de natació que, quan va deixar el Parlament Europeu, el portaven a nedar milers de metres cada dia en aigües obertes. De fet, quan va ser reclutat per liderar Junts pel Sí, es preparava per una travessa de 25 quilòmetres en la qual finalment no hi va poder participar. Ja en aquells moments patia per l'impacte de la voràgine que li venia al damunt en la seva família, a qui avui ha volgut agrair l'escalf.

Aposta per la gestió

"Elles també ens necessitaven", ha apuntat sobre el seu empresonament. Visiblement més prim, amb la veu entretallada en diverses ocasions, en la seva tornada ha volgut tenir paraules amables cap a Oriol Junqueras, que segueix privat de llibertat a Estremera. "És allà perquè li tenen por", ha reflexionat. En una part determinada se li ha notat que ha passat pel Govern: ara té interioritzat el discurs segons el qual cal ser bons gestors per fer arribar el mètode republicà a més capes de la ciutadania.

Ara, segons Romeva, toca "guanyar el país, guanyar la República i guanyar la dignitat". Els resultats del 21 de desembre dictaran sentència i permetran saber si ERC es fa amb l'hegemonia sobiranista i pot governar amb suports parlamentaris ferms. Joan Tardà, el perfil més esquerrà del partit, ja ha abonat la via del pacte amb els "comuns". Les projeccions, això sí, els situen allunyats de les primeres posicions. Tan allunyats com estan de la via independentista que fins ara s'ha posat en pràctica.
 

Raül Romeva i Joan Tardà s'abracen en un míting d'ERC a Valls Foto: ERC