Eleccions Parlament 2017: crònica

La campanya del 21-D arrenca a Estremera

El Suprem manté Junqueras, Sànchez, Forn i Cuixart a la presó i reforça el caràcter excepcional dels comicis

El baròmetre del CIS presenta una lluita frec a frec entre ERC i C's que intensifica la polarització de les eleccions

Puigdemont aspira a disputar la primera plaça des de l'exili: fins el 14 no es coneixerà la decisió del jutge sobre l'extradició

| 04/12/2017 a les 21:59h
Arxivat a: Política, eleccions Parlament 2017, procés català, Junts per Catalunya, Estremera, CUP, ERC, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, 21-D

Seients buits pels candidats empresonats o exiliats a l'acte de Junts per Catalunya Foto: Adrià Costa


Mariano Rajoy va sorprendre tothom -també algun dels seus- quan va anunciar la convocatòria d'eleccions catalanes per al 21 de desembre. Feia només unes hores que el Parlament havia declarat la independència i, amb l'article 155 a la mà, el president del govern espanyol va prendre dues decisions: cessar tot l'executiu català i convocar la ciutadania a les urnes. L'independentisme, tot i manifestar el seu rebuig a la cita, ha decidit presentar-s'hi per no deixar les institucions en mans del PP, Ciutadans i el PSC i per referendar -de nou- el mandat sobiranista. L'excepcionalitat del moment, marcada per l'ofensiva policial i judicial sense precedents de l'Estat, fa que la campanya arrenqui amb l'epicentre a la presó d'Estremera. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart hauran d'informar-se sobre el 21-D des de cadascuna de les seves cel·les.

El vicepresident i candidat d'ERC és el favorit a les enquestes, però no podrà exercir de cap de cartell. Ha delegat aquesta funció en Marta Rovira, que atribueix l'empresonament del líder republicà al fet que l'Estat vulgui guanyar les eleccions "sense adversaris". Sànchez, que va entrar a la presó com a president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i s'ha convertit un cop dins en número dos de Junts per Catalunya al costat de Carles Puigdemont -exiliat a Brussel·les-, tampoc podrà fer mítings. Joaquim Forn, conseller d'Interior i número set de la llista del president, també estarà privat de llibertat.

Hauran de compensar les absències Jordi Turull i Josep Rull -pel bàndol apadrinat pel PDECat-, així com també Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa -per la part d'ERC. Meritxell Borràs, en llibertat des de la tarda, no forma part de cap llista.

ERC i Junts per Catalunya es posen a disposició dels consellers alliberats per tal que participin tant com vulguin en la campanya electoral

Que les imatges principals en les hores prèvies a l'inici oficial de la campanya siguin la de representants del Govern sortint d'Estremera i Alcalá Meco indica com d'excepcionals són els comicis. La participació dels dirigents alliberats en campanya dependrà d'ells mateixos: els partits els posaran la catifa vermella si volen ser actius en el camí cap al 21-D, i respectaran aquells que prefereixin un perfil baix. "No podem prescindir de ningú", sostenen a la cuina de Junts per Catalunya, que arrenca la campanya al centre de premsa internacional de l'1-O. ERC, que surt amb avantatge a les enquestes, aspira a erigir-se en la força majoritària de l'independentisme, mentre que la CUP és l'única força que segueix abraçant la unilateralitat sense embuts.

Puigdemont no s'atreveix a descartar cap escenari -un dels mantres de la campanya independentista, de fet, és que l'Estat ha actuat de manera "unilateral" amb l'aplicació del 155-, però prefereix tornar a enarborar la bandera del diàleg i de la negociació després dels comicis. El president està convençut que superar la barrera del 50% dels vots acostarà la possibilitat d'una mesa de negociació amb Mariano Rajoy -així ho va detallar en una entrevista a NacióDigital-, i desafia l'Estat a acceptar el resultat electoral. No vol entrar en polèmiques amb ERC, però les campanyes són llargues i els conflictes larvats entre socis governamentals són latents i poden aparèixer en qualsevol moment.
 

Romeva, Mundó, Turull i Rull just després de sortir de la presó d'Estremera. Foto: ACN


La projecció del CIS

Amb les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) a la mà, la victòria es dirimirà entre ERC i Ciutadans, que podria passar -segons aquesta projecció- dels 25 als 32 diputats al Parlament. Inés Arrimadas s'aferrarà a les dades per presentar-se com a vot útil del bloc constitucionalista davant d'un PP que podria quedar com a última força a la cambra catalana, per darrere fins i tot de la CUP. A Xavier García Albiol les enquestes no el somriuen, i això que s'esforça a presentar el seu partit com a artífex del 155. Els populars, però, no en treuen rendiment, i les visites de Mariano Rajoy no estan ajudant a remuntar. Més aviat el contrari, si es fa una ullada al CIS.

El context és favorable a Arrimadas, com també ho és -almenys demoscòpicament- a Albert Rivera a l'Estat. Ciutadans és percebuda com la formació que més ha collat per aplicar la intervenció de l'autonomia, i se n'està enduent tots els beneficis. La puixança dels liberals polaritza encara més les eleccions, i això situa en una posició complicada el PSC de Miquel Iceta, que amb el fitxatge de Ramon Espadaler -l'últim secretari general d'Unió abans de la desaparició de la formació democristiana- pretenia pescar també en el catalanisme més moderat i menys amic de l'independentisme. Iceta, més encorbatat i menys espontani, segueix oferint-se com a president després del 21-D, però no li acaben de quadrar els números malgrat la pujada respecte del 2015.

Arrimadas s'ofereix com a vot útil en el bloc constitucionalista, mentre que el PSC i Catalunya en Comú Podem hauran de multiplicar-se per vendre el seu missatge en un context de polarització

A qui tampoc quadren els números és a Catalunya en Comú Podem, que podria veure minvats els resultats obtinguts el 27-S per part de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP). Els de Xavier Domènech se situen en contra del 155, però també reneguen de la via unilateral i demanen explicacions a Junts per Catalunya i a ERC per les polítiques econòmiques de l'última legislatura. Pablo Iglesias, de moment, ha tingut una arrencada de campanya accidentada: aquest diumenge va acusar l'independentisme de "despertar el fantasma" del feixisme a Espanya. Les crítiques no es van fer esperar.

L'existència de presos polítics -amb Junqueras al capdavant- i la situació judicial de Puigdemont -el magistrat belga decideix el dia 14 sobre l'extradició- és el paisatge en el qual es desenvolupen unes eleccions excepcionals. La campanya es farà a cavall d'Estremera, Brussel·les i els tribunals, i cap decisió que es prengui s'entendrà sense tenir en compte els vasos comunicants entre tots aquests elements. La recta final cap al 21-D ja està en marxa, però la gran pregunta és què passarà l'endemà.
 

Pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Arrimadas durant la seva intervenció a Sabadell | @CiutadansCs
01/01/1970
Ciutadans ataca el PSC per "copiar l'independentisme" en lloc de combatre'l
Albiol, al bar de Sabadell | Roger Pi de Cabanyes
01/01/1970
El candidat popular visita Sabadell i fa una trobada amb militants en un bar del nord | Assegura que el president destituït viu “a Matrix”
El candidat de Junts per Catalunya, Josep Rull, a Sabadell | Albert Hernàndez
01/01/1970
El primer acte oficial en campanya del candidat de Junts per Catalunya al Vallès, a Sabadell