15
de novembre
del
2017
"Sap què és això?". Aquesta pregunta l'ha fet el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, mentre li mostrava unes manilles. "La seva política, el seu programa electoral, el diàleg que va aplicar el seu govern i vostè mateix als nostres companys, el govern legítim de Catalunya", ha seguit, per denunciar que se li va "col·locar als seus canells [dels consellers empresonats] abans de col·locar-los a un furgó de la policia i passejar-los per Madrid i insultar-los abans d'entrar-los a la presó d'Estremera i Alcalá Meco".
Així mateix, el dirigent republicà ha visat els membres del govern espanyol: "Vostès han fet de les seves presons el nostre malson, li asseguro que nosaltres farem de les nostres urnes el seu ". "Vostès ens han molido a palos nosaltres els moldrem amb vots", ha seguit, just abans d'acabar desitjant que "tan de bo un tal M. Rajoy estigui un dia amb una d'aquestes", en referència amb el nom amb què "indiciàriament" apareix el president de l'executiu central com a cobrador de sobres en B de Luis Bárcenas.
Al seu torn, Zoido ha replicat que Rufián ja hauria aconseguit el seu "minut de glòria" i ha defensat que, en el trasllat dels membres del Govern, "es van complir tots i cadascun els protocols", tot i que ha lamentat "si es va produir alguna petita ferida o erosió", com la que va patir als canells el conseller de Justícia, Carles Mundó. En tot cas, ha acusat el diputat republicà que a ell "no li agrada que les lleis es compleixin" i l'ha burxat recordant-li que "va dir que estaria al Congrés només 18 mesos". "Potser no ha endollat la impressora que va portar i no ha pogut imprimir la seva renúncia a l'acta", en referència al discurs que va fer un cop a la cambra baixa mostrant una impressora.
Així mateix, també ha criticat que Rufián titllés els policies que van reprimir l'1-O de "salvatges que apallissen" quan el ministre els veu com "servidors públics que defensen els drets dels altres", fins i tot dels que, com el republicà, "els insulten i els arriben a amenaçar". Ara bé, ha avisat que "res surt gratis i que, qui falti el respecte als cossos i forces de seguretat de l'Estat haurà de respondre d'això", i ha posat com a exemple els ciutadans de Reus que hauran de declarar davant d'un jutge "per incitar a l'odi i expulsar policies del seu poble".
Santamaría critica el trencament del pacte a Barcelona
La qüestió catalana també ha aparegut prèviament quan el portaveu d'En Comú Podem i candidat de Catalunya en Comú el 21-D, Xavier Domènech, ha demanat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, si tenia algun projecte per a Catalunya a banda del "155 i convocar eleccions per si això resol algun problema i després tornar al 155", ja que "l'excepcionalitat s'ha convertit en la forma de govern". Una actuació que li comporta el "suport de Cs, que no es parlin dels seus casos de corrupció, o constituir un bloc amb PP, Cs i PSC a Catalunya".
La vicepresidenta espanyola l'ha replicat que no pot actuar a Catalunya de"comparsa dels independentistes i aquí voler aparèixer com el campió dels demòcrates" i, furgant en el trencament del govern a Barcelona, ha recriminat que ell entén que la "democràcia la decideixen 300 militants dels Bcomú que poden trencar un pacte a Barcelona, on viuen 1.700.000 persones" com a "pagament anticipat per estar a un altre govern, el de la Generalitat, de la mà dels independentistes". "Parla de bàndols, però Colau sembla que aspira a liderar el bàndol dels independentistes", ha insistit, ja que "va a manifestacionss de presos polítics que ja nega fins i tot Garzón, no sap si hi ha una República, quan fins i tot ERC diu que és inviable, i nega el 155 i es nega a admetre que Puigdemont ja no és president, quan fins i tot ho reconeix Carme Forcadell".
Respectar el resultat del 21-D
Igualment, el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ha avisat Zoido que el 21-D serà un "test sobre la qualitat democràtica a Espanya", qui "fins ara han suspès tots els testos" i ha "imposat la tirania de la majoria d'aquest Congrés" i ha "judicialitzat la vida política de Catalunya amb querelles penals". "El 21-D serà un plebiscit sobre el 155, la violència exercida a Catalunya, els empresonaments dels membres del Govern i Parlament i la legitimitat democràtica de les decisions preses pel Govern i el Parlament", ha insistit, motiu pel qual ha reclamat al govern espanyol que, després de les eleccions ha d'"asseure's a negociar amb aquestes institucions, alliberar els presos polítics i restaurar el ple autogovern".
El ministre, però, li ha replicat que "les persones que no compleixen la llei, la Constitució i l'Estatut no estan al PP" i que els dirigents populars "respectaran els resultats de les eleccions, sempre complint amb la Constitució i l'Estatut". "Els que han humiliat la societat catalana són vostès, que els han enganyat", ha asseverat, amb l'1-O, i l'ha instat a "assumir que són eleccions autonòmiques per escollir els representants del Parlament dins del que determina la Constitució i l'Estatut".
Atacs cibernètics contra el 21-D
Finalment, el líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat que "tots els nacionalistes anti-europeus intentaran que aquestes eleccions es produeixin sense igualtat", en referència a les amenaces d'intervenció cibernètica russa apuntada ja per l'OTAN. Per això, ha reclamat a Mariano Rajoy que treballi per "evitar que hackegin les eleccions o hi hagi ingerències externes", ja que "els enemics d'Europa no descansen, i els d'Espanya tampoc, que són els mateixos", motiu pel qual ha insistit en que cal "garanties, netes i sense que ningú pugui manipular la decisió dels catalans".
Al seu torn, Rajoy s'ha mostrat "convençut que les eleccions es faran, a diferència de l'anomenat referèndum de l'1-O, en un clima de normalitat" i ha afirmat que es prendran les "mesures necessàries perquè els seus temors no es tradueixin en res preocupant", per bé que "les decisions s'expliquen quan han tingut efecte". "A banda dels amics que diuen tenir els secessionistes, nosaltres tenim amics molt importants que són la Constitució i la llei", ha afegit, i per això ha demanat a Rivera que "confiï en la legalitat espanyola, que té instruments suficients perquè la gent pugui votar amb plena llibertat".
#SesiónDeControl@gabrielrufian, de @Esquerra_ERC, pregunta a @zoidoJI sobre las actuaciones policiales de los últimos días pic.twitter.com/goVir2dlQI
— Congreso (@Congreso_Es) 15 de novembre de 2017
Així mateix, el dirigent republicà ha visat els membres del govern espanyol: "Vostès han fet de les seves presons el nostre malson, li asseguro que nosaltres farem de les nostres urnes el seu ". "Vostès ens han molido a palos nosaltres els moldrem amb vots", ha seguit, just abans d'acabar desitjant que "tan de bo un tal M. Rajoy estigui un dia amb una d'aquestes", en referència amb el nom amb què "indiciàriament" apareix el president de l'executiu central com a cobrador de sobres en B de Luis Bárcenas.
Al seu torn, Zoido ha replicat que Rufián ja hauria aconseguit el seu "minut de glòria" i ha defensat que, en el trasllat dels membres del Govern, "es van complir tots i cadascun els protocols", tot i que ha lamentat "si es va produir alguna petita ferida o erosió", com la que va patir als canells el conseller de Justícia, Carles Mundó. En tot cas, ha acusat el diputat republicà que a ell "no li agrada que les lleis es compleixin" i l'ha burxat recordant-li que "va dir que estaria al Congrés només 18 mesos". "Potser no ha endollat la impressora que va portar i no ha pogut imprimir la seva renúncia a l'acta", en referència al discurs que va fer un cop a la cambra baixa mostrant una impressora.
Així mateix, també ha criticat que Rufián titllés els policies que van reprimir l'1-O de "salvatges que apallissen" quan el ministre els veu com "servidors públics que defensen els drets dels altres", fins i tot dels que, com el republicà, "els insulten i els arriben a amenaçar". Ara bé, ha avisat que "res surt gratis i que, qui falti el respecte als cossos i forces de seguretat de l'Estat haurà de respondre d'això", i ha posat com a exemple els ciutadans de Reus que hauran de declarar davant d'un jutge "per incitar a l'odi i expulsar policies del seu poble".
Santamaría critica el trencament del pacte a Barcelona
La qüestió catalana també ha aparegut prèviament quan el portaveu d'En Comú Podem i candidat de Catalunya en Comú el 21-D, Xavier Domènech, ha demanat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, si tenia algun projecte per a Catalunya a banda del "155 i convocar eleccions per si això resol algun problema i després tornar al 155", ja que "l'excepcionalitat s'ha convertit en la forma de govern". Una actuació que li comporta el "suport de Cs, que no es parlin dels seus casos de corrupció, o constituir un bloc amb PP, Cs i PSC a Catalunya".
La vicepresidenta espanyola l'ha replicat que no pot actuar a Catalunya de"comparsa dels independentistes i aquí voler aparèixer com el campió dels demòcrates" i, furgant en el trencament del govern a Barcelona, ha recriminat que ell entén que la "democràcia la decideixen 300 militants dels Bcomú que poden trencar un pacte a Barcelona, on viuen 1.700.000 persones" com a "pagament anticipat per estar a un altre govern, el de la Generalitat, de la mà dels independentistes". "Parla de bàndols, però Colau sembla que aspira a liderar el bàndol dels independentistes", ha insistit, ja que "va a manifestacionss de presos polítics que ja nega fins i tot Garzón, no sap si hi ha una República, quan fins i tot ERC diu que és inviable, i nega el 155 i es nega a admetre que Puigdemont ja no és president, quan fins i tot ho reconeix Carme Forcadell".
Respectar el resultat del 21-D
Igualment, el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ha avisat Zoido que el 21-D serà un "test sobre la qualitat democràtica a Espanya", qui "fins ara han suspès tots els testos" i ha "imposat la tirania de la majoria d'aquest Congrés" i ha "judicialitzat la vida política de Catalunya amb querelles penals". "El 21-D serà un plebiscit sobre el 155, la violència exercida a Catalunya, els empresonaments dels membres del Govern i Parlament i la legitimitat democràtica de les decisions preses pel Govern i el Parlament", ha insistit, motiu pel qual ha reclamat al govern espanyol que, després de les eleccions ha d'"asseure's a negociar amb aquestes institucions, alliberar els presos polítics i restaurar el ple autogovern".
El ministre, però, li ha replicat que "les persones que no compleixen la llei, la Constitució i l'Estatut no estan al PP" i que els dirigents populars "respectaran els resultats de les eleccions, sempre complint amb la Constitució i l'Estatut". "Els que han humiliat la societat catalana són vostès, que els han enganyat", ha asseverat, amb l'1-O, i l'ha instat a "assumir que són eleccions autonòmiques per escollir els representants del Parlament dins del que determina la Constitució i l'Estatut".
Atacs cibernètics contra el 21-D
Finalment, el líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat que "tots els nacionalistes anti-europeus intentaran que aquestes eleccions es produeixin sense igualtat", en referència a les amenaces d'intervenció cibernètica russa apuntada ja per l'OTAN. Per això, ha reclamat a Mariano Rajoy que treballi per "evitar que hackegin les eleccions o hi hagi ingerències externes", ja que "els enemics d'Europa no descansen, i els d'Espanya tampoc, que són els mateixos", motiu pel qual ha insistit en que cal "garanties, netes i sense que ningú pugui manipular la decisió dels catalans".
Al seu torn, Rajoy s'ha mostrat "convençut que les eleccions es faran, a diferència de l'anomenat referèndum de l'1-O, en un clima de normalitat" i ha afirmat que es prendran les "mesures necessàries perquè els seus temors no es tradueixin en res preocupant", per bé que "les decisions s'expliquen quan han tingut efecte". "A banda dels amics que diuen tenir els secessionistes, nosaltres tenim amics molt importants que són la Constitució i la llei", ha afegit, i per això ha demanat a Rivera que "confiï en la legalitat espanyola, que té instruments suficients perquè la gent pugui votar amb plena llibertat".