Entrevista: TV3

Ricard Ustrell: «La televisió ha estat un accident molt bonic, però no és el meu espai natural»

El jove periodista al·lega que deixa TV3 perquè se li acaba el contracte i que ara necessita "temps i pausa" per madurar l'etapa televisiva | El sabadellenc revela que el seu telèfon sona i que li agradaria fer periodisme fora de Catalunya, però assegura que que no té cap oferta en ferm sobre la taula

per Irene Ramentol, 15 de novembre de 2017 a les 13:43 |
El periodista Ricard Ustrell | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) ha estat una de les apostes de TV3 per renovar la graella i repuntar les audiències després de caure a mínims històrics. El seu tarannà fresc i directe va captivar la direcció de la televisió pública per conduir un late night polític, amb l'ambiciosa missió d'omplir el buit de la nit de dissabte i competir amb La Sexta Noche, un format televisiu d'èxit.

Tres mesos després d'arrencar la seva carrera televisiva -que qualifica d'"accident bonic"- i complir amb l'expectativa de les xifres, el jove periodista ha anunciat que no seguirà al capdavant de Preguntes freqüents a partir del gener. No és perquè se senti "sapastre a la tele" -com ell mateix va confessar recentment- ni per pressions com apunta la rumorologia. Ustrell s'explica en aquesta entrevista amb NacióDigital, amb dosis d'autocrítica, i dona pistes sobre el seu futur. Segueix engrescat amb el Suplement de Catalunya Ràdio, que li ocupa bona part del seu temps i energia, però el seu telèfon sona -revela-, i és qüestió de temps que se sumi a algun nou projecte periodístic. 


- Fa poc més de tres mesos que va arrencar Preguntes freqüents, per què deixes el programa?

- No el deixo. Jo vaig firmar un contracte per setze programes i ara al desembre s'acaba. TV3 s'està plantejant continuar amb l'espai veient que funciona, però el meu equip i jo no ens hi podem seguir comprometent amb la mateixa dedicació. Ens vam organitzar per poder-ho fer per un període limitat, però no podem continuar amb aquest ritme. No he enganyat a ningú, si hagués estat per un període més llarg, no haguéssim pogut dedicar-nos-hi amb l'energia que ho hem fet. Agraïm molt l'interès de TV3, però crec que el més honest és no allargar un projecte que no t'hi podràs dedicar com voldries. 

- Però vols dir que TV3 no preveia allargar-lo més enllà de quatre mesos?

- Suposo, però a mi em va contractar El Terrat i el projecte se'm va plantejar per a un període limitat. Sí que un cop vist l'interès de TV3 d'allargar-lo, hem proposat buscar un format que ens sigui còmode per poder continuar, però finalment no ha interessat perquè ja funciona bé tal i com està plantejat ara. 


- I ara què, tens alguna oferta sobre la taula?

- Em busquen, però jo ara necessito temps i pausa per pensar en tot el que hem fet. 

- D'on et busquen?

- La gent truca.

- Et planteges anar a fer periodisme fora de Catalunya?

- M'encantaria. Fent Preguntes Freqüents m'he adonat que hi ha molts temes que m'agradaria tocar i molta gent a qui m'agradaria conèixer. Passen moltes coses al món, no només de política. És clar que l'actualitat política és una part molt important, i més en el context actual, però la vida està plena de coses que val la pena conèixer i aquesta és una inquietud que comparteix molta gent. 

- A on t'agradaria treballar?

- No ho sé, hi ha moltes coses a fer al món. No es tracta tant d'on treballes, sinó de què  treballes. Jo puc dir que treballar a la televisió pública del país ha estat un privilegi. 

- Fa la sensació que en pocs mesos et veurem en un nou projecte...

- No tinc cap oferta en ferm i tampoc l'espero. Per ara, tinc un programa a la ràdio que implica moltes hores i ben aviat començarem a fer programes des de l'altra punta del món. D'ara fins al juny, no tindré gaire temps per dedicar-me intensament a un projecte. Potser de cara al setembre...

- Ara que esmentes el context polític, i tenint en compte que condueixes un programa centrat en aquest tipus d'informació, has notat pressió en la teva feina?

- Per part de TV3, cap ni una. No tampoc ningú m'ha trucat per dir-me el que he de fer o he de deixar de fer. He de dir que jo ja fa anys que vaig decidir no agafar el telèfon a polítics ni a caps de premsa que no fos perquè jo els estigués buscant. Francament, això de la conspiració crec que és més mentida que veritat. 

- En una entrevista a NacióDigital vas dir que et senties molt "sapastre a la tele". Això ha canviat?

- Amb Preguntes Freqüents he après moltíssim. La gent de TV3 m'ha ajudat molt i m'he sentit molt acollit. Sense aquesta facilitat, no m'hauria sentit còmode. Jo no sé fer televisió, el meu ofici és el de la ràdio. La televisió ha estat un accident molt bonic, però no és el meu espai natural. 

A FAQS ens hem equivocat en moltes coses, i hem hagut de rectificar. Però mica en mica hem anat trobant el to. Ha estat un aprenentatge molt intens, ara toca parar i pensar una mica. 

- En què diries que us heu equivocat?

- Ens ha costat entendre que la televisió té un impacte molt més gran que la ràdio. En un inici, diversos elements van saturar una mica el programa i el van enfocar cap a una banda que no ens agradava. 

- A què et refereixes?

- Dinàmiques internes, equilibris per garantir la pluralitat, etc. Ens hem hagut d'esforçar molt per aconseguir que els debats fossin el més plurals possibles. Ja he denunciat en diverses ocasions la dificultat per aconseguir veus del PP o de Ciutadans, que es neguen a venir al programa. El que vull dir és que a la televisió és impossible controlar-ho tot.  

- Condueixes dos dels espais estratègics de la graella de TV3 i Catalunya Ràdio, i tot plegat amb 27 anys acabats de fer. Què faràs quan en tinguis quaranta?

- (Riu) Ser carter de Breda i alcalde de Sabadell, és el que sempre dic. Una cosa sí que tinc clar i és que els projectes han de durar períodes limitats. Han de ser raonablement curts perquè si no, no és bo ni per l'audiència ni pel mitjà. 

- Com te'n vas de TV3? 

- Molt content. No havia fet mai televisió, i TV3 i El Terrat han confiat amb mi per un projecte que no era ni petit ni fàcil. No puc estar més agraït. 

- Justament aquests dies TV3 ha tornat a estar en l'ull de l'huracà polític acusada d'estar al servei del procés independentista. 

- El que puc dir és que jo sempre hi he treballat sentint-me totalment lliure i que la gent que hi treballa té una professionalitat envejable i molt digna. 

- TV3 està perill? 

- Sí, han entès que és una televisió que arriba a molta gent. I hi ha moltes persones que se la volen fer seva. Però això és un error perquè TV3 no és de ningú, és dels professionals que la fan i de la gent. Sens dubte, és un moment per defensar els nostres mitjans i per reflexionar si volem un país amb uns mitjans de comunicació forts o dèbils. 
 
Ricard Ustrell Foto: Adrià Costa

 

Participació