Un d’aquests és de recent creació, es troba en un entorn privilegiat: el parc fluvial del Ripoll. L'horta de Can Bages, situada al nord de la ciutat, a tocar de la carretera de Castellar, al costat del pas del riu vallesà i tenint com a veïns els porcs senglars. Són uns 800 metres quadrats d’horts urbans que des de fa una mica més d’un any treballen una desena de persones. Són integrants de l’Associació d’Aturats de Sabadell, “això és terapèutic”, explica el coordinador d’aquesta iniciativa, Juan Pedro Solano. D’aquest terreny surten tomàquets, cols, enciams, calçots, cebes, carbasses, mongetes i una llarga llista de productes de temporada. “Sense utilitzar productes químics”, subratlla Solano.
La recollida d'enciam, llesta per distribuir Foto: Albert Hernàndez
“En lloc d’estar a casa sense fer res, aquí treballes i l’ambient és molt bo”, explica David Carrasco. Al cap i a la fi, aprecia, “t’enriqueixes com a persona”. No s’enduen una nòmina, però sí productes “de la terra”, remarca i aquestes lliçons de convivència i algun que altre aprenentatge sobre cultiu. “Aquí t’oblides dels problemes i et desfogues”, apunta Julia Cabanillas, una altra usuària dels horts i que hi està des del primer dia.
El coordinador d’aquesta iniciativa diu que “aquí es fa pinya” i no té reservat el dret d’admissió. “Aquí pot venir qui vulgui, a treballar o a buscar aliments”, afegeix. Tot i obrir l’espai a la ciutadania, això no ha evitat que els horts hagin patit actes incívics. “El pitjor de tot, destrossen els productes”, lamenta Solano i Carrasco detalla “en una de les ocasions, hi havia part del que havíem sembrat tirat pel terra”.
La parcel·la que ocupen i que presenta un magnífic aspecte Foto: Albert Hernàndez
Els inicis
La iniciativa es va engendrar, fruit d’una altra mobilització ciutadana de l’entitat d’aturats. Es tracta de ‘Los lunes al sol’ que cada dilluns, des de 2015, durant una hora un grup de persones es concentraven a la plaça Sant Roc. En ple i sufocant mes d’agost de 2016, “empesos per la il·lusió”, com diu Solano, van transformar l’espai. “En poques setmanes ja lluïa bon aspecte”, senyala ell mateix i continua, “els de l’Ajuntament es van sorprendre” del canvi.
Precisament, el consistori contribueix amb la cessió de l’espai i es fa càrrec de les factures de l’aigua. “Utilitzem el degoteig”, assenyala Solano, per deixar clar que no hi ha un abús d’aquest servei. Malgrat la satisfacció amb l’administració local, reclamen una millora dels accessos. Per arribar, cal creuar el pas del Ripoll, “una trava els dies de pluja” o fins i tot quan el torrent baixa cabalós.
Tomàquets, cols, calçots, carbasses i una llarga llista de productes amb DO de Sabadell Foto: Albert Hernàndez
Rèplica del Rebost Solidari
Potser pel rentat de cara que van fer del terreny o la il·lusió que despertaven els nous inquilins, fos el que fos, setmanes després, es va instal·lar el Rebost Solidari. En uns altres 800 metres quadrats, contigus als de l’Associació d’Aturats de Sabadell. “Tenim unes finalitats diferents, però en compartim algunes. Nosaltres ho tenim enfocat cap a l’autoconsum i el medi ambient, però també és terapèutic”, explica la directora del Rebost, Mercè Calvet. “Tot i que ens va molt bé la collita per abastir les famílies, amb productes de qualitat i proximitat, el més important és aquesta vessant terapèutica”, confessa.
En aquests 12 mesos el centre ha recollit més de tres tones d’aquesta varietat de productes. “Enguany hem cobert el dispositiu de vacances”, assegura Calvet. Comptar amb aquest terreny els permet “tenir productes de temporada”. Però, a banda, el Rebost ofereix que l’usuari “participi del procés” i en aquesta línia treballa, perquè els horts urbans els cultivi més gent.