13
de novembre
del
2017
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit aquest dilluns la jornada "Les resistències als antibiòtics, un repte global", que ha comptat amb la presència d'una desena d'experts internacionals. En aquest marc, la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Carme Chacón, ha apuntat que un 50% dels antibiòtics actuals "no compleixen la seva finalitat".
Ho ha justificat, "perquè els tractaments no serveixen per aquestes malalties" i ha detallat que aquest fenomen és un problema global i no té "solucions parcials". De totes maneres, ha determinat que la "lluita passa controlar els bacteris" que tenim al cos i que són resistents a aquests medicaments. Tot plegat, passa per dur a terme pràctiques com la no automedicació, sempre amb prescripció d'un especialista; bona neteja dels aliments, així com en la seva cocció; tenir cura de la higiene personal i els seus hàbits, entre altres mesures, que evitin "la transmissió de microorganismes", ha remarcat.
En aquest sentit, Chacón ha dit que "no s'està vigilant de la forma adequada" i ha tornat apuntar que es tracta d'un "problema global". A banda, de la cura que ha de prendre la ciutadania, també hi ha el factor ambiental i la cadena alimentària, que "també ha d'aplicar unes bones pràctiques i seguir unes guies de recomanació".
Per la seva part, la rectora de la UAB i catedràtica de Farmacologia, Margarita Arboix, que també ha participat en la jornada, ha recordat que fa anys es va posar en marxa un pla per introduir aquesta temàtica en estudis de Medicina, Infermeria i Veterinària. "És important que els estudiants ho coneguin, perquè seran el motor del futur ", encara que ha afirmat que no només passa per aquests futurs professionals, també per la ciutadania, que ha de saber que no pot fer un ús indegut dels antibiòtics.
Ho ha justificat, "perquè els tractaments no serveixen per aquestes malalties" i ha detallat que aquest fenomen és un problema global i no té "solucions parcials". De totes maneres, ha determinat que la "lluita passa controlar els bacteris" que tenim al cos i que són resistents a aquests medicaments. Tot plegat, passa per dur a terme pràctiques com la no automedicació, sempre amb prescripció d'un especialista; bona neteja dels aliments, així com en la seva cocció; tenir cura de la higiene personal i els seus hàbits, entre altres mesures, que evitin "la transmissió de microorganismes", ha remarcat.
En aquest sentit, Chacón ha dit que "no s'està vigilant de la forma adequada" i ha tornat apuntar que es tracta d'un "problema global". A banda, de la cura que ha de prendre la ciutadania, també hi ha el factor ambiental i la cadena alimentària, que "també ha d'aplicar unes bones pràctiques i seguir unes guies de recomanació".
La professora adjunta de la Universitat de Copenhagen, Lis Alban, durant la seva ponència Foto: Albert Hernàndez
Per la seva part, la rectora de la UAB i catedràtica de Farmacologia, Margarita Arboix, que també ha participat en la jornada, ha recordat que fa anys es va posar en marxa un pla per introduir aquesta temàtica en estudis de Medicina, Infermeria i Veterinària. "És important que els estudiants ho coneguin, perquè seran el motor del futur ", encara que ha afirmat que no només passa per aquests futurs professionals, també per la ciutadania, que ha de saber que no pot fer un ús indegut dels antibiòtics.