09
de juny
del
2015
Actualitzat
a les
9:56h
L'exalcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, no es va sentir mai pressionada ni pels germans Bustos ni per Daniel Fernández, però això no treu que senti "vergonya i fàstic" pel to de les converses telefòniques entre l'exalcalde de Sabadell i l'exsecretari d'organització del PSC. Així de contundent es va mostrar ahir en la seva compareixença en la comissió que investiga el frau i la corrupció, celebada al Parlament de Catalunya, i que es va allargar fins ben entrada la nit.
De fet, en cap moment, assegura, Fernández li va dir que tragués el "no" al "no apta" que tenia l'exaltcàrrec del tripartit, Carmina Llumà, en l'informe de l'empresa de selecció de personal per obtenir la feina de tècnica al consistori vallesà. "Són declaracions desafortunades i jo estic molt decebuda amb aquests companys per la forma de dirigir-se a la meva persona. Sento vergonya i fàstic en el to de les trucades que es fan entre ells", explica.
Nega que Bustos la col·loqués a dit a l'alcaldia
Tot i que era la número 15 del PSC en les eleccions del 2007, Maria Elena Pérez va esdevenir alcaldessa després de la dimissió de l'alcalde anterior de Montcada, César Arrizabalaga. Els socialistes tenien nou regidors al consistori i Pérez ni tan sols era regidora. Per esdevenir-ho, van haver de renunciar a l'acta quatre persones que havien ocupat un lloc més alt a la llista electoral.
La diputada del PPC i regidora a Montcada, Eva García, hva ser la primera en assenyalar directament al dit de Manel Bustos com el responsable que Pérez es convertís de la nit al dia en alcaldessa. Una acusació que Maria Elena Pérez va negar. Segons ella la proposta per convertir-la a ella en alcaldessa va sortir de la seu nacional del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona i posteriorment acceptada per la federació socialista del Vallès Occidental Sud i l'agrupació de Montcada.
Pérez va explicar, a més, que la seva relació amb els germans Bustos no era ni és bona i que qualsevol recomanació que li haguessin fet hagués estat desoïda. L'exalcaldessa recorda, per exemple, com va contractar un càrrec de confiança per recomanació de Paco Bustos, primer secretari del PSC a la federació comarcal, durant els seus primers mesos de mandat, nomenament que no la va satisfer en absolut i que va rectificar al cap de poc, en saber que el designat era amic personal de Bustos, cosa que aquest li havia amagat.
Aquest és un dels motius de "l'enfrontament" que reconeix que manté amb els germans Bustos i que la van fer saltar-se la federació comarcal i anar directament a la seu nacional per a totes les qüestions que necessitava.