Relat de 72 hores convulses: així s'expliquen els viratges de Puigdemont

En època del tripartit, quan l'executiu de coalició vivia dies agitats en ple debat estatutari, va fer fortuna l'expressió que el Govern de la Generalitat s'havia instal·lat en un Dragon Khan. Aquells dies, comparant-los amb la sinuosa i camaleònica jornada d'aquest dijous, esdevenen avui un escenari balsàmic. El procés s'ha sotmès a un últim test d'estrès aquest setmana, de resultat encara incert. L'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que implica la supressió de l'autogovern, farà via aquest divendres al Senat mentre el Parlament ultima una declaració d'independència.

Pressionat per membres del Govern i dirigents del PDECat -així com per agents econòmics i mediàtics-, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estava disposat a convocar eleccions autonòmiques per aturar l'aniquilació de les institucions catalanes. Havia pres aquesta decisió. El govern espanyol, però, no li ha plantejat les "garanties" suficients, segons el seu propi relat. Aquesta és la descripció de les últimes 72 hores al Govern i el Parlament, amb moviments en públics i en privat.  

- Dilluns, 18.00 hores: primer acord per fer la declaració

"Ens ho han confirmat. Es declararà la independència en la segona jornada del ple específic". Qui s'expressa amb aquesta rotunditat és un alt dirigent sobiranista a les set de la tarda de dilluns, poques hores després que es convoqués el ple específic al Parlament per respondre a l'article 155 de la Constitució. A Palau ja se succeeixen les reunions per avaluar la situació derivada de la posada en marxa d'aquest mecanisme per intervenir l'autonomia, i tot indica que l'aixecament de la suspensió de l'estat català és un fet. "Divendres és el dia", recalquen al comandament del procés.

- Dimarts, 10.00 hores: les eleccions sobrevolen el Govern

Al PDECat segueix vigent el compromís amb Puigdemont de tirar pel dret en el moment en què la Moncloa optés per un 155 dur -que es carrega les funcions més rellevants del Parlament-, però a la reunió del Govern de l'endemà es posa el termòmetre a les dissensions internes marcades per l'horitzó electoral. Les dues formacions que integren l'executiu emeten versions contraposades sobre qui demana eleccions i qui no ho fa. Les tensions internes també s'acaben traslladant al grup parlamentari.
 
- Dimecres, 16.00 hores:Junts pel Sí pren decisions al Parlament

La coalició independentista completa un argumentari que defensa proclamar la República i "resistir amb la gent", un document -avançat per NacióDigital- que serveix de base als diputats per participar dimarts i dimecres en les assembles convocades per l'ANC. No tothom el comparteix. A Junts pel Sí no hi ha unanimitat en la decisió presa, però hi ha una àmplia majoria que defensa aplicar fins a les últimes conseqüències el mandat de l'1-O. Aquesta majoria es fa sentir dimecres a la tarda en una reunió del grup parlamentari a la cambra catalana. Una reunió que comença amb retard, que s'allarga dues hores i on s'hi escolten retrets, s'hi veuen llàgrimes i se succeeixen intervencions contundents.

Que Junts pel Sí opta per traslladar al Govern la necessitat de respondre al 155 amb una declaració d'independència es concreta a l'equador de la trobada. Marta Pascal i David Bonvehí abandonen el Parlament amb gest seriós. Germà Bel demana actuar amb "ètica" i "responsabilitat". S'escolten com els diputats piquen de mans. "No pot ser que ara tornem a fer un debat que ja teníem l'any 2016. Ja sabíem què anàvem a fer i qui tenim al davant, ara ja no val lamentar-se", assegura un altre diputat a la sortida de la reunió. Els electes de Junts pel Sí encarreguen a Lluís Corominas i Marta Rovira traslladar la decisió presa a Puigdemont, que espera a Palau. Es gesta una cimera intensa.

- Dimecres, 17.00 hores: l'ombra de les dimissions

Puigdemont escolta moltes veus, des de consellers fins a diputats del conjunt de forces sobiranistes amb representació al Parlament. Algunes veus de l'executiu i de partits li transmeten la necessitat d'optar per un escenari electoral que permeti preservar l'autogovern -el president llegeix el mateix missatge en els editorials de la majoria de diaris catalans, deLa Vanguardia a El Periódico fins a l'Ara, alimentats per l'establishment econòmic-, mentre que d'altres dirigents sobiranistes li comuniquen la necessitat d'atendre fins a les últimes conseqüències el mandat de l'1 d'octubre. Santi Vila, titular d'Empresa i Coneixement, capitalitza les veus que avalen la via contermporitzadora. Se li atribueixen trucades a Madrid -té bona relació amb Ana Pastor, presidenta del Congrés, que va assistir al seu casament- per buscar una sortida negociada.

Com que Junts pel Sí i la CUP insisteixen en la via unilateral, durant la tarda es propaguen els comentaris sobre una eventual dimissió de Vila, desmentit pel seu cercle de confiança. No cal descartar, però, que el conseller més heteorodox del Govern es plantegi mesures dràstiques en funció de l'escenari que s'acabi produint. La tesi del conseller -convocar eleccions per frenar l'aplicació del 155- acabarà guanyant terreny durant la jornada de dijous. Carles Mundó i Antoni Comín, cansats que veus interessades els col·loquin com a partidaris de l'escenari electoral, desmenteixen rumors a Twitter. A ERC es parla d'intoxicacions procedents dels socis de Govern. Mentrestant, càrrecs de la segona línia de l'executiu i personal eventual de diverses conselleries ja "ordenen despatxos" i fan caixes per si l'Estat aplica el 155 en tota la seva intensitat. "Avui s'ha acabat de capgirar tot", exposen les fonts governamentals que descarten eleccions.

- Dimecres, 19.00 hores: cimera (maratoniana) a Palau

La reunió al Palau de la Generalitat, que es presenta com una cimera decisiva, reuneix representants del Govern, dirigents de les forces independentistes, i portaveus del sobiranisme i de les entitats municipalistes. La reunió s'allarga fins més enllà de les dues de la matinada. En la trobada es constata l'ampli suport a la declaració d'independència, però el president observa veus decidides a buscar per la via de les eleccions un fre a l'aplicació del 155. La convocatòria de l'estat major del procés sorprèn alguns membres de l'executiu, que entenien que l'aposta per la proclamació de la República ja estava assumida.

Tancada de matinada, la cimera deixa un regust adredolç entre les forces sobiranistes. Dijous transcendirà que l'escenari electoral -que no apareix destacada en cap de les portades dels diaris del paper ni en les cròniques dels mitjans digitals- compta amb la intervenció de mediadors. El més citat, Íñigo Urkullu. El lehendakari fa de pont amb Madrid, al costat de dirigents socialistes, i la mateixa Ana Pastor. Es gesta un escenari que provocarà malestar a ERC, la CUP, i dimissions al PDECat. 
 
- Dijous, 10.00 hores: gir electoral

Arriba Puigdemont, arriba el vicepresident Oriol Junqueras, arriben els consellers, arriben els representants del PDECat i ERC, i també els diputats de Junts pel Sí. Tots reunits a Palau. Mirades atònites, plors i incredulitat: el president els anuncia que ha decidit de manera "irrevocable" celebrar eleccions. Planteja un escenari de "violència extrema" en cas de declarar la independència amb unes paraules que ja van ressonar al seu despatx quan va decidir suspendre la declaració de l'estat català el 10 d'octubre.

"El president ens ha deixat sols", reflexiona un diputat. Les queixes s'estenen: diputats del PDECat -Jordi Cuminal i Albert Batalla, que després fa marxa enrere- anuncien que deixen l'escó i que estripen el carnet. Nombrosos dirigents de la formació no entenen res. "Costarà d'explicar", manté un alt càrrec municipal. "Quedem tocats i enfonsats", reflexiona un membre del comitè nacional. Les sigles d'Artur Mas i Marta Pascal reuneixen la direcció, i també ho fa ERC. Els republicans avisen que marxaran del Govern si hi ha eleccions. Els ànims dins de l'independentisme toquen terra: només cal fer una ullada a Twitter per constatar-ho.

- Dijous, 14.00 hores: un ajornament caòtic

La incertesa és total a Palau. La compareixença de Puigdemont, prevista per fixar les eleccions per al 20 de desembre, s'ajorna una hora. Arriben les 14.30 hores, moment en què havia de comparèixer en segona convocatòria, i ni rastre del president perquè se suspèn la intervenció. Els periodistes surten de la sala de premsa de la Generalitat amb un interrogant dibuixat als ulls, perquè no saben si Puigdemont acabarà parlant a Palau, al Parlament o en qualsevol altre format. El desenllaç, això sí, s'acosta: el president convoca Junqueras al seu despatx per acabar de perfilar l'estratègia.

Són hores en què les opcions es multipliquen, les cordes vocals s'escalfen i els mòbils treuen fum. Emergeix la possibilitat, de portes endins, que Puigdemont deixi el càrrec i cedeixi la responsabilitat de tirar endavant la declaració de la independència al vicepresident. Els ganivets s'afilen, mentrestant, al PDECat: Pascal veu com les fractures del congrés fundacional tornen a aparèixer perquè el corrent de Moment Zero -que va sortir perdedor del conclave- carrega amb duresa contra la convocatòria d'eleccions. Cuminal i Batalla, per cert, són dues de les cares més visibles del corrent.
 
- Dijous, 17.00 hores: adeu a les eleccions

Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori) i Joaquim Forn (Interior) són els tres consellers -tots ells del PDECat- que acompanyen Puigdemont en la compareixença a la Galeria Gòtica. Explica que s'ha plantejat convocar eleccions si hi ha "garanties" que es retiri l'article 155 de la Constitució. "Ningú no podrà retreure a la part catalana voluntat de diàleg i de fer política. Ningú no podrà dir que no he estat disposat a sacrificis per garantir que es posarien totes les facilitats al diàleg", destaca el president.

L'escenari electoral s'esvaeix, transcendeixen detalls de les hores més tenses -Puigdemont hauria plantejat a Junqueras assumir la presència de la Generalitat- i la comitiva presidencial es dirigeix cap al Parlament, on s'acabaran de prendre les decisions. Junts pel Sí aprofita per refermar el camí i deixar clar que es manté el guió: proclamar la independència i "resistir" al carrer. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural donen suport al camí emprès a Palau.

- Dijous, 18.00 hores: La majoria independentista i l'oposició se citen al Parlament

Puigdemont ha caminat uns metres des del Palau de la Generalitat fins a la catedral per pujar al cotxe oficial que el condueix al Parlament. La cambra catalana ajorna una hora l'inici del ple destinat a debatre l'amenaça de l'article 155 i les conseqüències que se'n deriven per esperar el president. Puigdemont no hi intervé, però escolta atentament les intervencions dels diputats mentre a Madrid, al Senat, Soraya Sáenz de Santamaría avisa que cal "recuperar Catalunya".

En el debat al Parlament, que suposa un aperitiu de la jornada d'aquest divendres, se succeixen els retrets de les forces constitucionalistes, que insisteixen al president que convoqui eleccions per frenar mals majors. La majoria independentista, en canvi, s'alinea per "continuar el mandat" de l'1-O. Entre les intervencions més aplaudides, la d'Albano Dante Fachin, crític amb l'independentisme i implacable amb la complicitat del PSC a la supressió de l'autogovern.
 
-Divendres: jornada decisiva amb focus al Parlament i el Senat

Junts pel Sí i la CUP mantenen el rumb, de manera que el Parlament serà aquest divendres l'escenari de la declaració de la independència. "De moment, això és així", sosté, amb prudència, un alt dirigent de la coalició independentista. L'argumentari del grup majoritari de la cambra passa per "resistir al carrer" un cop es proclami l'estat català. La resposta de Madrid ja està en marxa i es tramita al Senat en forma d'article 155 de la Constitució. Puigdemont va decidir no anar a la cambra baixa, en la qual no es deixa intervenir Ferran Mascarell en tant que delegat del Govern a la capital espanyola.

Quan el Senat validi, amb la majoria absoluta del PP i el suport del PSOE i Ciutadans, l'autogovern tal com s'ha entès els últims quaranta anys quedarà liquidat. Dissabte, en el moment en què es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el reguitzell de mesures, l'executiu quedarà cessat i el Parlament perdrà el gruix de les competències. Serà el moment, segons Junts pel Sí, de "resistir al carrer".