20
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
12:23h
Els impostos, les taxes i preus públics de 2018 de Sabadell s’han aprovat inicialment aquest divendres en un ple extraordinari. El segon tinent d’alcalde i regidor d’Economia, Juli Fernàndez, ha apuntat que van en la via de ser més “equitatius”. De totes maneres, no han tingut un gran consens, més enllà de l’equip municipal. Les quatre formacions, Guanyem, ERC, Unitat pel Canvi i la Crida, han donat el vistiplau, mentre que PSC, CiU, PP i Ciutadans han votat en contra i els regidors no adscrits, Carles Bosch i Lluís Monge, s’han abstingut.
Un resultat esperat, com ha dit Fernàndez, “han de jugar el seu paper com a oposició”, ha afegit. No s’incrementaran els impostos de vehicles, ni el del valor dels terrenys de naturalesa urbana ni la grua, també s’inclou l’ampliació de diverses bonificacions o exempcions de pagament.
Pel que fa a tributs i preus públics s’incrementaran un l’1,5%, apropant l’import al cost real del serveis encara que per sota de l’IPC interanual. En aquest sentit, Fernàndez ho ha justificat per la popularment coneguda Llei Montoro, que “encotilla les finances municipals i ens obliga a prendre decisions absurdes”. Tal com ha explicat, han d’apujar impostos “quan tenim superàvit. Tot i que hem intentat que tingui el mínim impacte” a la població.
Recollida de residus
La taxa de residus i la seva recollida és la que ha generat més debat. El portaveu socialista, Josep Ayuso, ha pregat, tal com ha dit, crear una comissió específica en aquest àmbit. “Per saber el que ens trobarem l’any que ve”, ha apuntat, en referència a un model que el govern municipal ha fixat anar cap a la recollida porta a porta i el sistema intel·ligent de contenidors. Una aposta que el tinent d’alcalde ha instat “fer-ho tots junts el canvi que pel que sembla tots estem d’acord”.
Sobre la taxa de residus, no s’altera la quota i es reestructura la tarifació social, en el cas de la quota domiciliària. Així, s’estableixen més trams de renda i aplicant d’ofici les bonificacions i exempcions i no amb la sol·licitud prèvia, com fins ara. D’aquesta manera, s’estalvia en burocràcia i les famílies amb menys recursos se’n poder beneficiar. El portaveu del PDECat, Carles Rossinyol, ha demanat que “qui més contamina que pagui més. Sembla una taxa continuista del govern anterior”.
Una visió molt semblant, i que així s’ha manifestat el portaveu del PP, Esteban Gesa. Ha exemplificat “l’augment de la pressió fiscal” dels dos últims anys sobre les famílies sabadellenques. En una família, amb ingressos d’uns 21.000 euros anuals, amb dos menors al seu càrrec i amb un valor cadastral baix, aquest 2017 “haurà pagat 83,35 euros” de residus i amb la nova taula “un 10% més el 2018”. “A tot això, cal sumar el 5% de l’any passat. Així, en dos anys es pagarà un 15% de la taxa”, ha recriminat.
Fernàndez ha exposat les bonificacions per cura ambiental i foment de la recollida selectiva, un 90% per aquelles llars de la ciutat que així ho acreditin. La idea és “introduir bons hàbits” en aquest àmbit.
IBI I IAE
Dos dels impostos més importants, l’Impost de Béns Immobles (IBI) i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) s’apugen un 1,5%. El primer ho fa en els béns de tipus urbà, en canvi es congelen els rústics i de característiques especials. Pel que fa referència al segon, tot i l’increment es mantenen les bonificacions per a l’ocupació i la creació d’empreses que al cap i a final afavoreixen l’economia local. Ayuso ha criticat la pujada, en especial la primera. Una línia generalitzada entre la resta de l'oposició.
Un resultat esperat, com ha dit Fernàndez, “han de jugar el seu paper com a oposició”, ha afegit. No s’incrementaran els impostos de vehicles, ni el del valor dels terrenys de naturalesa urbana ni la grua, també s’inclou l’ampliació de diverses bonificacions o exempcions de pagament.
Pel que fa a tributs i preus públics s’incrementaran un l’1,5%, apropant l’import al cost real del serveis encara que per sota de l’IPC interanual. En aquest sentit, Fernàndez ho ha justificat per la popularment coneguda Llei Montoro, que “encotilla les finances municipals i ens obliga a prendre decisions absurdes”. Tal com ha explicat, han d’apujar impostos “quan tenim superàvit. Tot i que hem intentat que tingui el mínim impacte” a la població.
Els regidors han deixat exposades les pancartes de suport a Cuixart i Sànchez Foto: Albert Hernàndez
Recollida de residus
La taxa de residus i la seva recollida és la que ha generat més debat. El portaveu socialista, Josep Ayuso, ha pregat, tal com ha dit, crear una comissió específica en aquest àmbit. “Per saber el que ens trobarem l’any que ve”, ha apuntat, en referència a un model que el govern municipal ha fixat anar cap a la recollida porta a porta i el sistema intel·ligent de contenidors. Una aposta que el tinent d’alcalde ha instat “fer-ho tots junts el canvi que pel que sembla tots estem d’acord”.
Sobre la taxa de residus, no s’altera la quota i es reestructura la tarifació social, en el cas de la quota domiciliària. Així, s’estableixen més trams de renda i aplicant d’ofici les bonificacions i exempcions i no amb la sol·licitud prèvia, com fins ara. D’aquesta manera, s’estalvia en burocràcia i les famílies amb menys recursos se’n poder beneficiar. El portaveu del PDECat, Carles Rossinyol, ha demanat que “qui més contamina que pagui més. Sembla una taxa continuista del govern anterior”.
Una visió molt semblant, i que així s’ha manifestat el portaveu del PP, Esteban Gesa. Ha exemplificat “l’augment de la pressió fiscal” dels dos últims anys sobre les famílies sabadellenques. En una família, amb ingressos d’uns 21.000 euros anuals, amb dos menors al seu càrrec i amb un valor cadastral baix, aquest 2017 “haurà pagat 83,35 euros” de residus i amb la nova taula “un 10% més el 2018”. “A tot això, cal sumar el 5% de l’any passat. Així, en dos anys es pagarà un 15% de la taxa”, ha recriminat.
Fernàndez ha exposat les bonificacions per cura ambiental i foment de la recollida selectiva, un 90% per aquelles llars de la ciutat que així ho acreditin. La idea és “introduir bons hàbits” en aquest àmbit.
IBI I IAE
Dos dels impostos més importants, l’Impost de Béns Immobles (IBI) i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) s’apugen un 1,5%. El primer ho fa en els béns de tipus urbà, en canvi es congelen els rústics i de característiques especials. Pel que fa referència al segon, tot i l’increment es mantenen les bonificacions per a l’ocupació i la creació d’empreses que al cap i a final afavoreixen l’economia local. Ayuso ha criticat la pujada, en especial la primera. Una línia generalitzada entre la resta de l'oposició.