Raül Romeva: «Que tothom remi amb la màxima coordinació possible»

Raül Romeva (Madrid, 1971) ha estat durant deu anys diputat al Parlament Europeu per ICV-EUiA, temps suficient per veure les coses que passen a Catalunya a certa distància sense deixar de viure-les. L’any passat va passar el relleu al seu successor, Ernest Urtasun, i va desvincular-se del partit. Aquesta tarda es troba a la Biblioteca de Ponent de Sabadell per parlar del llibre que ha fet per analitzar l’actualitat política que vincula Catalunya amb el món, sota el nom de Som una nació (i una carpeta incòmoda). N'ha parlat amb Nació Sabadell.
 
Què ens explica en aquest llibre?
 
Ve a ser una rendició de comptes, de reflexions que he fet després de deu anys en una institució com el Parlament Europeu, amb tot el que he viscut, i com he vist l’evolució d’aquest domini que en diem Europa. Hi reflecteixo com veig el moment en què ens trobem i per què Europa ha deixat de ser aquell somni en què fa uns anys la gent hi dedicava suor i temps per construir-lo, i que ara trontolla.
 
És una època de somnis trencats?
 
Precisament hi ha un altre somni en ascens a Catalunya, que és que esdevingui un Estat amb veu pròpia en aquest projecte europeu en reinvenció. Ens hem convertit en una carpeta incòmoda, perquè en el marc europeu la carpeta de Catalunya molesta, ha aparegut de sobte, no era esperada, i en aquest garbuix europeu que tenim és una pedra a la sabata.
 
I hi ajuda el resultat de les eleccions municipals?
 
Si analitzes el resultat, hi ha una majoria clara dels que aposten per l’opció independentista, i fa uns anys tothom estava d’acord amb el dret a decidir, però ara una majoria d’aquest grup també està d’acord amb la independència. El missatge de les eleccions és clar. En el cas de Barcelona, la situació és singular, però si agafes el mapa de Catalunya, els resultats són clars, hi ha un descens de CiU però un augment d’ERC i la CUP, 1.400.000 persones van votar l’opció nítidament independentista. L’eix nacional s’ha mogut i arrossega altres eixos com l’ambiental o el social. Estem en un moment que o avancem de debò o seguirem retrocedint.
 
I Europa com ho veu?
 
Hi ha una constatació de què s’ha arribat al punt i final d’un Estat i que s’ha de canviar des del punt de vista democràtic i estatal. El cas de Podem i Barcelona en Comú ens diu que les fórmules tradicionals estan en declivi, i alguns ho veuen amb preocupació perquè perden domini, però d’altres com una oportunitat, i Giannis Varufakis ja ha dit que poden ser una oportunitat per a Grècia, així que hi podem veure aliats en altres països.
 
I el tema nacional?
 
És relativament nou. Fins el 2012 no hi havia una carpeta catalana, però des de llavors moltes cancelleries es van adonar que a Catalunya hi ha una situació que no sabien llegir, i ara estan assenyalant Madrid com a responsable de la situació, perquè la gestioni amb un mínim criteri democràtic. Molta gent a Europa diu que ara no hi calen més Estats, però que tenim dret a fer-ho, i veuen que el camí de Catalunya no té retorn, que és qüestió de temps.
 
En tornar d’Europa es va desvincular d’ICV-EUiA.
 
Vaig donar per acabada la meva militància perquè entre altres coses entenc que el que toca ara és això: fins que no resolguem aquesta carpeta no podrem afrontar altres aspectes. Des del punt de vista social i ambiental, s’han de fer coses que no podem perquè el marc legislatiu actual és un problema en ell mateix, i entenc que és una prioritat. ICV planteja que no ho és, i entenia que era una falta de respecte seguir en una formació que no defensa el que jo defenso.
 
I va sonar per liderar l’ANC...
 
És anecdòtic, van coincidir molts factors alhora. Estic clarament content per en Jordi Sànchez perquè és supervàlid, i en el moment en què ens trobem li donarà un impuls i una energia fonamental. El que és substancial és que és un procés complex, a pocs mesos del 27 de setembre, i que aquest període serà determinant. Hem d’aconseguir que tothom remi amb la màxima coordinació possible.
 
Ja que ve a Sabadell, com veu la possibilitat de fer un govern d’esquerres o sobiranista?
 
És el mateix dilema que es pot tenir a Barcelona, no han de ser propostes incompatibles. Hi ha una emergència per passar pàgina de l’era Bustos, i el que seria ideal passaria per una entesa entre els que no són partidaris d’aquell estil per avançar de manera conjunta. Sé, però, que és complicat. Qui ho ha de decidir són les pròpies formacions, tinc simpaties amb la gent d’Unitat pel Canvi, però també per l’entorn de l’Entesa i la CUP.
 
I pot afectar al procés el govern resultant?
 
Com amb Barcelona, que a Sabadell no hi hagi CiU al capdavant no ha de ser un fre per al procés. El procés està per sobre d’una alcaldia o un consistori, si mires les xifres en clau de país, els números són claríssims, hi ha una voluntat de canvi, i en aquest sentit les eleccions del 27-S són en clau nacional i les del 24-M en clau local, es poden votar perspectives diferents i compatibles. No faria una translació del que ha passat en aquestes eleccions a les del 27-S, són contextos diferents.