18
de setembre
del
2017
Poc abans de l'inici de les emissions de la tercera i última temporada de la sèrie Merlí, he pogut parlar amb el seu creador, Héctor Lozano. Hem comentat les sensacions que l'acompanyen, ara que això ja s'acaba; com ho està vivint tot l'equip, quines novetats ens tenen preparades o el seu futur com a guionista i creador d'emocions. Pel que sembla, gaudirem i molt amb en Merlí, en Pol, la Tània, en Marc, en Gerard, la Berta i la resta de Peripatètics i professors. Per saber més coses sobre la teva sèrie preferida, què hi pot haver millor que llegir tot allò que ens ha explicat el seu «pare»? - Com ha canviat Merlí la teva vida?
- Completament, perquè professionalment és la primera sèrie que he parit jo. Venia de fer projectes en equips en què feia de guionista, era un més de l’equip, i a Merlí he fet un treball més personal… és una sèrie que em toca molt de prop temàticament i en molts aspectes, me l’he currat molt jo i això ha significat un canvi professional i personal; em sento més segur amb la feina i amb tot. He conegut moltíssima gent i en general puc dir que he treballat molt diferent de com ho feia abans del naixement de Merlí.
- Deies que la sèrie et toca molt de prop des del punt personal. Quanta part de tu s’hi pot veure reflectida?
- Els actors, els Peripatètics, sempre diuen que en cada personatge hi ha alguna cosa meva i és veritat. Ens hem conegut molt i ells reconeixen en mi algunes frases i actituds dels personatges. Ara bé, jo no vaig tenir exactament aquesta adolescència, però sí que he escrit el que m’hagués agradat veure a mi quan tenia 16 anys. No vaig tenir una sèrie així que em marqués, però sí que hi va haver una pel·lícula que es diu El Club de los Poetas Muertos que, per cert, recomano des d’aquí perquè allà s’hi pot trobar una essència de Merlí, la relació entre un professor i uns alumnes. Ara bé, el professor d’aquella pel·li és molt diferent al Merlí. He deixat anar molts fantasmes personals a través del que diu en Merlí a nivell social, a nivell polític… Volia que fos una sèrie en què l’espectador pogués veure-hi els temes de què parla cada dia al bar amb els amics.
- Més enllà d’aquesta connexió amb els espectadors, quines han estat la resta de claus de l’èxit de Merlí?
- Penso que el llenguatge juvenil. Estava acostumat a treballar en sèries en què, quan hi apareixien personatges joves, parlaven com adults, com gent gran, eren avorrits. Jo volia retratar la manera de parlar dels joves; que si hi ha un castellanisme hi aparegui, perquè parlen així… i ja està. La identificació era molt important per a mi, per tant, després de les meves primeres versions de guió, vaig estar assajant amb els actors per agafar vocabulari, expressions i argot juvenil. Això enriqueix el guió, perquè aleshores el jove que mira la sèrie diu: "aquest jove parla com jo" i això és súper important perquè acosta la sèrie a l’espectador.
.JPG)
- Per tant, podríem dir que t’has implicat més del que t’hauria tocat com a creador de la sèrie i guionista únic?
- En realitat he fet de guionista / productor executiu. És una figura que a Amèrica ja existeix des de fa molt temps, allà se’n diu showrunner, que pot opinar i tenir una incidència en el dia a dia del rodatge de la sèrie, des de l’inici fins a la postproducció. Crec que és molt important, perquè el fet de ser una sèrie d’autor, en què hi he aportat molt la meva personalitat, ha fet que el mateix director, l’Eduard Cortés, i jo… parléssim molt de l’actuació dels actors i en aquest sentit hem treballat molt compenetrats. Crec que això suma, ja que normalment el guionista era aquell home o dona que estava a casa en la foscor escrivint i després s’oblidava de tot i això és dolent, perquè en el resultat final es nota que no hi ha hagut la intervenció del qui ho ha escrit… per bé o per mal, perquè evidentment també ens podem equivocar. Crec que la meva presència als rodatges ha estat important perquè conec molt bé la sèrie i era algú a qui l’equip podia anar a consultar coses.
- Com ha evolucionat l’estat d’ànim de tot l’equip de Merlí entre la primera i aquesta tercera (i última) temporada? Quin sentiment hi ha actualment entre els membres de l’equip de Merlí?
- Doncs mira, hi ha hagut alegria i tristesa barrejada, perquè sabíem que era l’última temporada. Hi ha molta il·lusió, com sempre, però a diferència de la primera temporada, ara no hi ha incerteses; sabem que la sèrie ha tingut èxit i ara mateix no sé què hauria de passar perquè fos un fracàs! És a dir, anem amb l’avantatge de saber que molta gent està esperant els capítols i que la sèrie agrada i treballar així és un luxe. Per tant, es produeix aquesta barreja: pensem "que bé! Que bé!" està anant bé l’audiència, les crítiques, s’està venent a Netflix (i altres plataformes) i països, però alhora pensem que això s’acaba i és una llàstima. Tot i així, sabem que està bé acabar-la en aquesta temporada perquè crec que el final quedarà rodó.
- En aquesta tercera temporada us heu tornat a superar? Pot anar més amunt el llistó?
- Crec que tot l’equip i jo estem molt contents. Hi ha capítols molt potents. És una temporada un pèl més fosca i no veureu más de lo mismo, en el sentit que els mateixos alumnes saben que s’acaba el curs i que després d’això aniran a la universitat i se separaran… passen coses tan potents que enfosqueixen un pèl la sèrie, però sense renunciar a la seva llum, ja que continua sent una sèrie optimista. A més, en aquesta temporada parlem d’una certa crisi personal del personatge protagonista, el Merlí, i crec que la seva trama és més bona que en la segona temporada.
- Sí, ja hem pogut veure al tràiler de la 3a temporada que en Merlí està una mica de baixada, oi?
- Farà la seva progressió, però tampoc acabarà tirat pel terra, ni tampoc els alumnes seran els seus enemics. Això sí, arriba una nova professora, la Silvana, i d’alguna manera pot arribar a fer-li una mica d’ombra; això és com a Toy Story, que hi havia una joguina preferit i arriba una nova joguina, el Buzz Lightyear… doncs aquí passa una mica el mateix: En Merlí és el preferit, però d’alguna manera arriba una nova preferida i això pot generar-li una certa gelosia. Aquest concepte argumental és el que jo he fet servir en aquesta tercera temporada.
- A part de la nova professora d’història i el nou professor de literatura, hi haurà algun altre personatge nou?
- No, perquè no hi haurà alumnes nous. Ja n’hi ha molts i per aquesta última temporada no en vaig voler posar més. En aquests nous capítols passaran menys quantitat de coses, no serà una traca, però sí que el que passi serà molt més potent.
- Tornarà en Bruno?
- No, en Bruno ja va tenir el seu final a la sèrie. Se’n va anar a Roma i haurem d’aprendre a estar sense ell.
- Com a pare de la sèrie, pots quedar-te amb algun dels personatges que has parit?
- Sí que és veritat que n’hi ha que m’agraden més i altres que menys, no? Però a tots me’ls estimo igual i m’agraden molt. Ara bé, segurament la Tània i en Marc són dos personatges que m’han donat més joc del que m’havien de donar en un inici; fixa’t que en la primera temporada intervenien més aviat poc i no tenien una trama personal però, després de veure com eren els actors, els vaig donar més, perquè així ho mereixien; els personatges van guanyar, gràcies a ells. Quan l’Elisabet o l’Adrian diuen una frase a classe, o on sigui, l’omplen i l’hi donen llum. Tots dos faran una evolució aquesta tercera temporada: en Marc té una trama dramàtica que m’agrada molt i la Tània igual… es mostra més madura, ja no és aquella nena tan infantil del principi i haurem de veure com li va aquesta possible història amb en Pol, si és que tira o no tira… si és amistat, o no… etcètera.
- Ara que parles d’en Pol… estem una mica preocupats: l’hem vist al tràiler d’aquesta nova temporada coquetejant amb les drogues…
- Sí, però no hi haurà una trama de drogues, per entendre'ns. No el veurem trapitxejant cada dia; això és un inici, en què ell es planteja aconseguir diners com sigui, perquè si no la seva família se’n va a la merda. Per mi, interessa més com enganya al seu pare que el fet de passar droga, o no. Tot i així, aquest tema portarà algunes conseqüències… ja ho anireu veient.
- Parlem ara de la Tània i el sexe. Li aniran una mica millor les coses?
- Ja et dic que jo crec que ha arribat el moment que la Tània s’estreni; ara, com serà? Vés a saber què pot passar… haurem de veure com arriba, però sí que crec que ha arribat el moment.
- Creus que Merlí és una sèrie que caldria veure en família?
- (riu) Cada adolescent mira la sèrie en família o no, depenent de la vergonyeta que tingui. Quan surten escenes de sexe, a vegades fa vergonya veure-les amb els pares, però vaja… apreteu-vos el cinturó perquè vénen capítols mogudets.
- Deia això de veure-ho en família pel fet que, arran de l’èxit de la sèrie Por 13 Razones, alguns psicòlegs recomanaven que els adolescents veiessin els capítols amb els pares, ja que tracta l’assetjament i el suïcidi d’una manera bastant dura.
- Jo no he vist Por 13 Razones, però aquest tema del suïcidi, precisament el tocarem a la sèrie, però això no vol dir que se suïcidi cap alumne, que no cunda el pánico, eh? Però sí, aquest tema es tocarà i es tocarà bé. Crec que és necessari poder parlar d’aquest tema i a més, els experts aconsellen que es parli sense tabús, que com sabeu d’això en sap i molt en Merlí.
- Hi ha algun altre tema nou que es tracti en aquesta última temporada?
- Es parlarà de les drogues, així genèricament i també seguirem desenvolupant tot el tema de la independència de Catalunya. Aquesta vegada, he anat un pelet més enllà, ja ho veureu. Cal poder parlar de l’actualitat; no ens posicionem, senzillament escric coses sobre personatges. Ara bé, la lectura que en pugui fer la gent des de fora, això ja és una altra cosa. Uns deien que fèiem propaganda de la independència, altres que anàvem en contra del Procés… simplement, es tracta d’una trama simpàtica. La gent, des de casa, pot arribar a fer unes interpretacions segons li convingui… l’any passat fins i tot em van arribar crítiques relacionades amb el fet que la professora "dolenta", era la d’història d’Espanya, com si hagués estat escollit a propòsit; recordeu que en la temporada anterior, el professor que queia malament era l’Eugeni, que feia català.
- Parlem de la projecció internacional de la sèrie. Com està el tema?
- Actualment, la primera temporada de la sèrie es pot veure a Netflix a tot el continent americà. Ens arriben missatges de Colòmbia, del Perú, de Xile, de l’Argentina, de tot arreu… dient que estan enamorats de la sèrie i molts ja esperen la segona temporada i crec que la tindran abans de Nadal. A Netflix Espanya crec que penjaran les 3 temporades abans de Nadal, o com a molt tard el gener. A més, s’ha fet una adaptació de la sèrie a Alemanya, podria ser que se’n fes una a Itàlia. A França s’ha emès pel Canal + i és curiós, perquè quan estava començant a escriure la sèrie ja visualitzava que podria funcionar a França i a sud-amèrica i, efectivament, han estat els primers territoris que l’han comprat. És un tema de sensibilitat… a Els Estats Units, per exemple, no la veig tant… haurien de canviar mil coses, però en canvi al Canadà si que l’hi veig més, perquè és un país més europeu.
- I ara que s’acaba Merlí, què t’agradaria fer? Professionalment parlant…
- Vull continuar escrivint… tinc alguns projectes. Estic movent alguna cosa per Madrid, però no hi ha res signat… aquestes coses són molt lentes; m’agradaria escriure una pel·lícula, que ja estic començant, però estic molt a l’inici i això del cinema… si algú em paga aquest guió, serà d’aquí a dos anys, si s’acabés fent… estic una mica pessimista. Tot i així, la faig per a mi, perquè em ve de gust, ja que el cinema m’agrada més que la tele, saps? Però vaja, sí que tinc ganes de fer una sèrie i les que calguin; en tinc moltes ganes! No vull parar.
- És difícil la vostra professió, oi? Algun consell per a tota aquella gent que vulgui seguir els teus passos?
- Abans era més fàcil accedir-hi perquè érem molt pocs i es feien proves… jo mitjançant una prova vaig entrar a l’equip de Jet Lag, una sèrie de les T de Teatre… Tinc la sensació que es donaven més oportunitats. Ara bé, actualment es fan més sèries, però potser costa més entrar al sector perquè és una mica més tancadet i hi ha més competència, però també hi ha més centres de formació, que abans no hi havia. És un molt bon moment per les sèries i si t’agrada escriure, el que has de fer és, precisament, no parar d’escriure i no esperar que et vingui a buscar algú, perquè ningú et vindrà a buscar. Fins i tot, en el meu cas, després d’haver fet Merlí m’he hagut de moure i m’ha tocat espavilar-me, per tant imagina’t si estàs començant i vols dedicar-te a això…
- Completament, perquè professionalment és la primera sèrie que he parit jo. Venia de fer projectes en equips en què feia de guionista, era un més de l’equip, i a Merlí he fet un treball més personal… és una sèrie que em toca molt de prop temàticament i en molts aspectes, me l’he currat molt jo i això ha significat un canvi professional i personal; em sento més segur amb la feina i amb tot. He conegut moltíssima gent i en general puc dir que he treballat molt diferent de com ho feia abans del naixement de Merlí.
- Deies que la sèrie et toca molt de prop des del punt personal. Quanta part de tu s’hi pot veure reflectida?
- Els actors, els Peripatètics, sempre diuen que en cada personatge hi ha alguna cosa meva i és veritat. Ens hem conegut molt i ells reconeixen en mi algunes frases i actituds dels personatges. Ara bé, jo no vaig tenir exactament aquesta adolescència, però sí que he escrit el que m’hagués agradat veure a mi quan tenia 16 anys. No vaig tenir una sèrie així que em marqués, però sí que hi va haver una pel·lícula que es diu El Club de los Poetas Muertos que, per cert, recomano des d’aquí perquè allà s’hi pot trobar una essència de Merlí, la relació entre un professor i uns alumnes. Ara bé, el professor d’aquella pel·li és molt diferent al Merlí. He deixat anar molts fantasmes personals a través del que diu en Merlí a nivell social, a nivell polític… Volia que fos una sèrie en què l’espectador pogués veure-hi els temes de què parla cada dia al bar amb els amics.
- Més enllà d’aquesta connexió amb els espectadors, quines han estat la resta de claus de l’èxit de Merlí?
- Penso que el llenguatge juvenil. Estava acostumat a treballar en sèries en què, quan hi apareixien personatges joves, parlaven com adults, com gent gran, eren avorrits. Jo volia retratar la manera de parlar dels joves; que si hi ha un castellanisme hi aparegui, perquè parlen així… i ja està. La identificació era molt important per a mi, per tant, després de les meves primeres versions de guió, vaig estar assajant amb els actors per agafar vocabulari, expressions i argot juvenil. Això enriqueix el guió, perquè aleshores el jove que mira la sèrie diu: "aquest jove parla com jo" i això és súper important perquè acosta la sèrie a l’espectador.
- Per tant, podríem dir que t’has implicat més del que t’hauria tocat com a creador de la sèrie i guionista únic?
- En realitat he fet de guionista / productor executiu. És una figura que a Amèrica ja existeix des de fa molt temps, allà se’n diu showrunner, que pot opinar i tenir una incidència en el dia a dia del rodatge de la sèrie, des de l’inici fins a la postproducció. Crec que és molt important, perquè el fet de ser una sèrie d’autor, en què hi he aportat molt la meva personalitat, ha fet que el mateix director, l’Eduard Cortés, i jo… parléssim molt de l’actuació dels actors i en aquest sentit hem treballat molt compenetrats. Crec que això suma, ja que normalment el guionista era aquell home o dona que estava a casa en la foscor escrivint i després s’oblidava de tot i això és dolent, perquè en el resultat final es nota que no hi ha hagut la intervenció del qui ho ha escrit… per bé o per mal, perquè evidentment també ens podem equivocar. Crec que la meva presència als rodatges ha estat important perquè conec molt bé la sèrie i era algú a qui l’equip podia anar a consultar coses.
- Com ha evolucionat l’estat d’ànim de tot l’equip de Merlí entre la primera i aquesta tercera (i última) temporada? Quin sentiment hi ha actualment entre els membres de l’equip de Merlí?
- Doncs mira, hi ha hagut alegria i tristesa barrejada, perquè sabíem que era l’última temporada. Hi ha molta il·lusió, com sempre, però a diferència de la primera temporada, ara no hi ha incerteses; sabem que la sèrie ha tingut èxit i ara mateix no sé què hauria de passar perquè fos un fracàs! És a dir, anem amb l’avantatge de saber que molta gent està esperant els capítols i que la sèrie agrada i treballar així és un luxe. Per tant, es produeix aquesta barreja: pensem "que bé! Que bé!" està anant bé l’audiència, les crítiques, s’està venent a Netflix (i altres plataformes) i països, però alhora pensem que això s’acaba i és una llàstima. Tot i així, sabem que està bé acabar-la en aquesta temporada perquè crec que el final quedarà rodó.
- En aquesta tercera temporada us heu tornat a superar? Pot anar més amunt el llistó?
- Crec que tot l’equip i jo estem molt contents. Hi ha capítols molt potents. És una temporada un pèl més fosca i no veureu más de lo mismo, en el sentit que els mateixos alumnes saben que s’acaba el curs i que després d’això aniran a la universitat i se separaran… passen coses tan potents que enfosqueixen un pèl la sèrie, però sense renunciar a la seva llum, ja que continua sent una sèrie optimista. A més, en aquesta temporada parlem d’una certa crisi personal del personatge protagonista, el Merlí, i crec que la seva trama és més bona que en la segona temporada.
- Sí, ja hem pogut veure al tràiler de la 3a temporada que en Merlí està una mica de baixada, oi?
- Farà la seva progressió, però tampoc acabarà tirat pel terra, ni tampoc els alumnes seran els seus enemics. Això sí, arriba una nova professora, la Silvana, i d’alguna manera pot arribar a fer-li una mica d’ombra; això és com a Toy Story, que hi havia una joguina preferit i arriba una nova joguina, el Buzz Lightyear… doncs aquí passa una mica el mateix: En Merlí és el preferit, però d’alguna manera arriba una nova preferida i això pot generar-li una certa gelosia. Aquest concepte argumental és el que jo he fet servir en aquesta tercera temporada.
- A part de la nova professora d’història i el nou professor de literatura, hi haurà algun altre personatge nou?
- No, perquè no hi haurà alumnes nous. Ja n’hi ha molts i per aquesta última temporada no en vaig voler posar més. En aquests nous capítols passaran menys quantitat de coses, no serà una traca, però sí que el que passi serà molt més potent.
- Tornarà en Bruno?
- No, en Bruno ja va tenir el seu final a la sèrie. Se’n va anar a Roma i haurem d’aprendre a estar sense ell.
- Com a pare de la sèrie, pots quedar-te amb algun dels personatges que has parit?
- Sí que és veritat que n’hi ha que m’agraden més i altres que menys, no? Però a tots me’ls estimo igual i m’agraden molt. Ara bé, segurament la Tània i en Marc són dos personatges que m’han donat més joc del que m’havien de donar en un inici; fixa’t que en la primera temporada intervenien més aviat poc i no tenien una trama personal però, després de veure com eren els actors, els vaig donar més, perquè així ho mereixien; els personatges van guanyar, gràcies a ells. Quan l’Elisabet o l’Adrian diuen una frase a classe, o on sigui, l’omplen i l’hi donen llum. Tots dos faran una evolució aquesta tercera temporada: en Marc té una trama dramàtica que m’agrada molt i la Tània igual… es mostra més madura, ja no és aquella nena tan infantil del principi i haurem de veure com li va aquesta possible història amb en Pol, si és que tira o no tira… si és amistat, o no… etcètera.
- Ara que parles d’en Pol… estem una mica preocupats: l’hem vist al tràiler d’aquesta nova temporada coquetejant amb les drogues…
- Sí, però no hi haurà una trama de drogues, per entendre'ns. No el veurem trapitxejant cada dia; això és un inici, en què ell es planteja aconseguir diners com sigui, perquè si no la seva família se’n va a la merda. Per mi, interessa més com enganya al seu pare que el fet de passar droga, o no. Tot i així, aquest tema portarà algunes conseqüències… ja ho anireu veient.
- Parlem ara de la Tània i el sexe. Li aniran una mica millor les coses?
- Ja et dic que jo crec que ha arribat el moment que la Tània s’estreni; ara, com serà? Vés a saber què pot passar… haurem de veure com arriba, però sí que crec que ha arribat el moment.
- Creus que Merlí és una sèrie que caldria veure en família?
- (riu) Cada adolescent mira la sèrie en família o no, depenent de la vergonyeta que tingui. Quan surten escenes de sexe, a vegades fa vergonya veure-les amb els pares, però vaja… apreteu-vos el cinturó perquè vénen capítols mogudets.
- Deia això de veure-ho en família pel fet que, arran de l’èxit de la sèrie Por 13 Razones, alguns psicòlegs recomanaven que els adolescents veiessin els capítols amb els pares, ja que tracta l’assetjament i el suïcidi d’una manera bastant dura.
- Jo no he vist Por 13 Razones, però aquest tema del suïcidi, precisament el tocarem a la sèrie, però això no vol dir que se suïcidi cap alumne, que no cunda el pánico, eh? Però sí, aquest tema es tocarà i es tocarà bé. Crec que és necessari poder parlar d’aquest tema i a més, els experts aconsellen que es parli sense tabús, que com sabeu d’això en sap i molt en Merlí.
- Hi ha algun altre tema nou que es tracti en aquesta última temporada?
- Es parlarà de les drogues, així genèricament i també seguirem desenvolupant tot el tema de la independència de Catalunya. Aquesta vegada, he anat un pelet més enllà, ja ho veureu. Cal poder parlar de l’actualitat; no ens posicionem, senzillament escric coses sobre personatges. Ara bé, la lectura que en pugui fer la gent des de fora, això ja és una altra cosa. Uns deien que fèiem propaganda de la independència, altres que anàvem en contra del Procés… simplement, es tracta d’una trama simpàtica. La gent, des de casa, pot arribar a fer unes interpretacions segons li convingui… l’any passat fins i tot em van arribar crítiques relacionades amb el fet que la professora "dolenta", era la d’història d’Espanya, com si hagués estat escollit a propòsit; recordeu que en la temporada anterior, el professor que queia malament era l’Eugeni, que feia català.
- Parlem de la projecció internacional de la sèrie. Com està el tema?
- Actualment, la primera temporada de la sèrie es pot veure a Netflix a tot el continent americà. Ens arriben missatges de Colòmbia, del Perú, de Xile, de l’Argentina, de tot arreu… dient que estan enamorats de la sèrie i molts ja esperen la segona temporada i crec que la tindran abans de Nadal. A Netflix Espanya crec que penjaran les 3 temporades abans de Nadal, o com a molt tard el gener. A més, s’ha fet una adaptació de la sèrie a Alemanya, podria ser que se’n fes una a Itàlia. A França s’ha emès pel Canal + i és curiós, perquè quan estava començant a escriure la sèrie ja visualitzava que podria funcionar a França i a sud-amèrica i, efectivament, han estat els primers territoris que l’han comprat. És un tema de sensibilitat… a Els Estats Units, per exemple, no la veig tant… haurien de canviar mil coses, però en canvi al Canadà si que l’hi veig més, perquè és un país més europeu.
- I ara que s’acaba Merlí, què t’agradaria fer? Professionalment parlant…
- Vull continuar escrivint… tinc alguns projectes. Estic movent alguna cosa per Madrid, però no hi ha res signat… aquestes coses són molt lentes; m’agradaria escriure una pel·lícula, que ja estic començant, però estic molt a l’inici i això del cinema… si algú em paga aquest guió, serà d’aquí a dos anys, si s’acabés fent… estic una mica pessimista. Tot i així, la faig per a mi, perquè em ve de gust, ja que el cinema m’agrada més que la tele, saps? Però vaja, sí que tinc ganes de fer una sèrie i les que calguin; en tinc moltes ganes! No vull parar.
- És difícil la vostra professió, oi? Algun consell per a tota aquella gent que vulgui seguir els teus passos?
- Abans era més fàcil accedir-hi perquè érem molt pocs i es feien proves… jo mitjançant una prova vaig entrar a l’equip de Jet Lag, una sèrie de les T de Teatre… Tinc la sensació que es donaven més oportunitats. Ara bé, actualment es fan més sèries, però potser costa més entrar al sector perquè és una mica més tancadet i hi ha més competència, però també hi ha més centres de formació, que abans no hi havia. És un molt bon moment per les sèries i si t’agrada escriure, el que has de fer és, precisament, no parar d’escriure i no esperar que et vingui a buscar algú, perquè ningú et vindrà a buscar. Fins i tot, en el meu cas, després d’haver fet Merlí m’he hagut de moure i m’ha tocat espavilar-me, per tant imagina’t si estàs començant i vols dedicar-te a això…