29
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
15:16h
Un 94,72% dels estudiants del Vallès Occidental que els passats 13, 14 i 15 de juny van presentar-se als exàmens de la selectivitat han aprovat. En total hi havia 3.328 alumnes matriculats, dels quals 3.314 s'hi han presentat, superant les proves 3.139. Unes xifres que s'han equiparat a les que s'han donat a nivell català.
El 94% dels estudiants que s’han presentat a la selectivitat han aconseguit superar-la. El percentatge baixa tres punts respecte l’any anterior, però els responsables de les proves han volgut restar transcendència a aquesta dada i han assegurat que entra “dins de la normalitat”. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, i la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, han presentat els resultats en una roda de premsa a la seu del Departament d’Empresa i Coneixement aquest dijous al matí. Totes dues han assenyalat que els exàmens “no han canviat”, però han reconegut que la nota mitjana ha caigut dues dècimes i ha passat del 6,64 del curs anterior al 6,43 d’aquest 2017.
En xifres absolutes, el número total d’estudiants que han aconseguit aprovar ha fregat els 26.000, un centenar menys que el curs anterior. S’han presentat als exàmens 27.610 persones, gairebé 700 més que l’any passat. En canvi, sí que ha millorat lleugerament la mitjana de l’expedient acadèmic dels alumnes, que es calcula combinant els resultats de les PAU i els dels dos cursos de Batxillerat. Si el 2016 era un 7,30, en aquesta edició ha arribat al 7,38. De fet, aquest valor acumula ja cinc cursos consecutius d’ascensos i des del 2012 ha augmentat prop d’una dècima i mitja. Una línia ascendent que, fins ara, havia traçat acompanyat de la nota mitjana de les PAU, que aquest curs ha vist estroncada la millora progressiva dels darrers cinc anys.
“Quan les qualificacions pugen molt no ens sorprèn ni ens estranya i, per tant, quan baixen una mica tampoc ens hem de preocupar”, ha assegurat Gómez, que sosté que, quan el percentatge d’aprovats se situa per sobre del 90% “estem dins de l’interval habitual”. “No totes les promocions són iguals i és obvi que tampoc ho són els resultats”, ha insistit la coordinadora de les proves. Al seu parer, només es podria fer una anàlisi “alarmant” dels resultats si el total d’alumnes que superen els exàmens caiguessin un 50%, “però aquest no és ni molt menys l’escenari”, ha reiterat Gómez.
Una de les patacades més fortes s’ha registrat a la prova d’anglès, que forma part de la fase general. La caiguda de la qualificació mitjana final ha superat el punt i mig, una de les baixades més notòries dels darrers anys. Aquesta circumstància, però, tampoc preocupa la coordinadora de les proves: segons ella, ni l’examen era més difícil ni es demanava res “extraordinari”. “No presentava cap paràmetre nou. Buscàvem el mateix de sempre: que els estudiants mostrin capacitat de comprensió”, ha assenyalat Gómez. Ara bé, la coordinadora sí que ha reconegut que, en aquesta ocasió, s’han formulat preguntes “més intel·ligents, però no més difícils”.
“Cada vegada haurem d’avaluar més les competències per davant dels coneixements apresos de manera memorística”, ha afegit Jou. La directora general del CIC alerta que els estudiants “estan acostumats” a preparar-se els exàmens repassant els dels anys anteriors, però defensa la necessitat d’anar dissenyant proves “més encarats a avaluar l’adquisició de determinades competències”. “En qualsevol cas, aquest any la normalitat ha estat absoluta”, ha reblat Jou, que descarta que qualsevol polèmica estigui justificada “en base a les preguntes formulades”.
Polèmica per l’examen de filosofia
Aquest dimarts a la nit, quan les notes es van fer públiques a través del portal accesnet de la Generalitat, alguns estudiants van denunciar les baixes qualificacions que havien obtingut a la prova de filosofia. Tant Jou com Gómez han volgut deixar clar que les notes no han baixat substancialment: la mitjana s’ha mantingut per sobre del 6, com l’any passat, i el nombre total d’alumnes aprovats tampoc ha baixat “substancialment”. Tanmateix, la màxima responsable dels continguts de les PAU creu que l’assignatura de filosofia és “paradigmàtica” perquè demostra que “no n’hi ha prou estudiant i portant les proves apreses de casa”. “Sovint els estudiants no contesten el que se’ls demana i per això les notes baixen”, ha alertat Gómez.
La Cerdanya i el Priorat, al capdavant del rànquing
Per comarques, la Cerdanya i el Priorat se situen al capdavant de la llista. Tots els estudiants d’aquests dos territoris que es van presentar a les PAU van aconseguir superar-les. Ara bé, només van afrontar-les 24 alumnes en el cas de la Cerdanya i 20 en el del Priorat. També han obtingut bones xifres (amb percentatges d’aprovats superiors al 98%) la Garrotxa i la Segarra. A l’altra banda del rànquing, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Baix Penedès són les comarques que treuen pitjors notes. En el seu cas, un de cada 10 estudiants no ha superat les proves. Lleida lidera el rànquing de demarcacions amb una nota d'accés mitjana superior al 7. La segueixen Tarragona (7,0), Barcelona (6,99) i Girona (6,95).
Per gèneres, les noies continuen obtenint millors qualificacions: entre les estudiants, el percentatge d'aprovats ha superat el 94%, mentre que els seus companys han quedat per sota, amb un valor del 93%. La nota mitjana d'elles (7,50) també és millor que la d'ells (7,22). I això que són moltes més les noies que fan el pas i es presenten a la selectivitat: aquest 2017 han afrontat les proves més de 16.000 noies i 11.000 nois. De fet, les quatre millors notes les han obtingut dues noies de Barcelona, una de Manresa i una altra de Girona amb un 9,80. En total, d'estudiants amb més d'un 9 n'hi ha 408.
Tres de cada deu aspirants a mestre suspenen
Aquest curs, per primera vegada, els estudiants que aspiraven a cursar un grau en educació en alguna de les facultats de Magisteri del sistema universitari havien de superar una segona prova. D'entrada, van afrontar els exàmens de la selectivitat com la resta dels seus companys, però el dia 17 van haver de respondre les preguntes dels cinc testos que componien les PAP, les Proves d'Aptitud Personal. Segons les dades del Govern, les han superat el 71% dels estudiants que s'hi van presentar.
El coordinador d'aquests exàmens específics per als futurs mestres, Josep Maria Cornadó, ha explicat que les xifres són les que s'esperaven i creu que "s'han cobert les expectatives". A més, també ha recordat als alumnes que no han superat les PAP que tenen una segona oportunitat per aconseguir-ho al setembre, en els exàmens de recuperació. L'any passat enlloc de les PAP s'exigia als aspirants a mestre que obtinguessin almenys un cinc a les proves de català i castellà de la fase general. En aquell cas, van aconseguir passar el tall el 65% dels estudiants.
El 94% dels estudiants que s’han presentat a la selectivitat han aconseguit superar-la. El percentatge baixa tres punts respecte l’any anterior, però els responsables de les proves han volgut restar transcendència a aquesta dada i han assegurat que entra “dins de la normalitat”. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, i la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, han presentat els resultats en una roda de premsa a la seu del Departament d’Empresa i Coneixement aquest dijous al matí. Totes dues han assenyalat que els exàmens “no han canviat”, però han reconegut que la nota mitjana ha caigut dues dècimes i ha passat del 6,64 del curs anterior al 6,43 d’aquest 2017.
En xifres absolutes, el número total d’estudiants que han aconseguit aprovar ha fregat els 26.000, un centenar menys que el curs anterior. S’han presentat als exàmens 27.610 persones, gairebé 700 més que l’any passat. En canvi, sí que ha millorat lleugerament la mitjana de l’expedient acadèmic dels alumnes, que es calcula combinant els resultats de les PAU i els dels dos cursos de Batxillerat. Si el 2016 era un 7,30, en aquesta edició ha arribat al 7,38. De fet, aquest valor acumula ja cinc cursos consecutius d’ascensos i des del 2012 ha augmentat prop d’una dècima i mitja. Una línia ascendent que, fins ara, havia traçat acompanyat de la nota mitjana de les PAU, que aquest curs ha vist estroncada la millora progressiva dels darrers cinc anys.
“Quan les qualificacions pugen molt no ens sorprèn ni ens estranya i, per tant, quan baixen una mica tampoc ens hem de preocupar”, ha assegurat Gómez, que sosté que, quan el percentatge d’aprovats se situa per sobre del 90% “estem dins de l’interval habitual”. “No totes les promocions són iguals i és obvi que tampoc ho són els resultats”, ha insistit la coordinadora de les proves. Al seu parer, només es podria fer una anàlisi “alarmant” dels resultats si el total d’alumnes que superen els exàmens caiguessin un 50%, “però aquest no és ni molt menys l’escenari”, ha reiterat Gómez.
Una de les patacades més fortes s’ha registrat a la prova d’anglès, que forma part de la fase general. La caiguda de la qualificació mitjana final ha superat el punt i mig, una de les baixades més notòries dels darrers anys. Aquesta circumstància, però, tampoc preocupa la coordinadora de les proves: segons ella, ni l’examen era més difícil ni es demanava res “extraordinari”. “No presentava cap paràmetre nou. Buscàvem el mateix de sempre: que els estudiants mostrin capacitat de comprensió”, ha assenyalat Gómez. Ara bé, la coordinadora sí que ha reconegut que, en aquesta ocasió, s’han formulat preguntes “més intel·ligents, però no més difícils”.
“Cada vegada haurem d’avaluar més les competències per davant dels coneixements apresos de manera memorística”, ha afegit Jou. La directora general del CIC alerta que els estudiants “estan acostumats” a preparar-se els exàmens repassant els dels anys anteriors, però defensa la necessitat d’anar dissenyant proves “més encarats a avaluar l’adquisició de determinades competències”. “En qualsevol cas, aquest any la normalitat ha estat absoluta”, ha reblat Jou, que descarta que qualsevol polèmica estigui justificada “en base a les preguntes formulades”.
Polèmica per l’examen de filosofia
Aquest dimarts a la nit, quan les notes es van fer públiques a través del portal accesnet de la Generalitat, alguns estudiants van denunciar les baixes qualificacions que havien obtingut a la prova de filosofia. Tant Jou com Gómez han volgut deixar clar que les notes no han baixat substancialment: la mitjana s’ha mantingut per sobre del 6, com l’any passat, i el nombre total d’alumnes aprovats tampoc ha baixat “substancialment”. Tanmateix, la màxima responsable dels continguts de les PAU creu que l’assignatura de filosofia és “paradigmàtica” perquè demostra que “no n’hi ha prou estudiant i portant les proves apreses de casa”. “Sovint els estudiants no contesten el que se’ls demana i per això les notes baixen”, ha alertat Gómez.
La Cerdanya i el Priorat, al capdavant del rànquing
Per comarques, la Cerdanya i el Priorat se situen al capdavant de la llista. Tots els estudiants d’aquests dos territoris que es van presentar a les PAU van aconseguir superar-les. Ara bé, només van afrontar-les 24 alumnes en el cas de la Cerdanya i 20 en el del Priorat. També han obtingut bones xifres (amb percentatges d’aprovats superiors al 98%) la Garrotxa i la Segarra. A l’altra banda del rànquing, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Baix Penedès són les comarques que treuen pitjors notes. En el seu cas, un de cada 10 estudiants no ha superat les proves. Lleida lidera el rànquing de demarcacions amb una nota d'accés mitjana superior al 7. La segueixen Tarragona (7,0), Barcelona (6,99) i Girona (6,95).
Per gèneres, les noies continuen obtenint millors qualificacions: entre les estudiants, el percentatge d'aprovats ha superat el 94%, mentre que els seus companys han quedat per sota, amb un valor del 93%. La nota mitjana d'elles (7,50) també és millor que la d'ells (7,22). I això que són moltes més les noies que fan el pas i es presenten a la selectivitat: aquest 2017 han afrontat les proves més de 16.000 noies i 11.000 nois. De fet, les quatre millors notes les han obtingut dues noies de Barcelona, una de Manresa i una altra de Girona amb un 9,80. En total, d'estudiants amb més d'un 9 n'hi ha 408.
Tres de cada deu aspirants a mestre suspenen
Aquest curs, per primera vegada, els estudiants que aspiraven a cursar un grau en educació en alguna de les facultats de Magisteri del sistema universitari havien de superar una segona prova. D'entrada, van afrontar els exàmens de la selectivitat com la resta dels seus companys, però el dia 17 van haver de respondre les preguntes dels cinc testos que componien les PAP, les Proves d'Aptitud Personal. Segons les dades del Govern, les han superat el 71% dels estudiants que s'hi van presentar.
El coordinador d'aquests exàmens específics per als futurs mestres, Josep Maria Cornadó, ha explicat que les xifres són les que s'esperaven i creu que "s'han cobert les expectatives". A més, també ha recordat als alumnes que no han superat les PAP que tenen una segona oportunitat per aconseguir-ho al setembre, en els exàmens de recuperació. L'any passat enlloc de les PAP s'exigia als aspirants a mestre que obtinguessin almenys un cinc a les proves de català i castellà de la fase general. En aquell cas, van aconseguir passar el tall el 65% dels estudiants.