22
de juny
del
2017
Actualitzat
a la
13:16h
Mossèn Josep Dalmau deixarà de ser el rector de Gallifa. Als seus 90 anys d'edat (Sant Llorenç Savall, 1926), cedeix el relleu, després de 65 anys al capdavant de la rectoria, a l'actual rector de Sant Feliu de Codines, Marti Kabamba. Durant tots aquests anys ha destacat pel seu compromís independentista.
Mossèn Dalmau correspon a una família de pagesos menestrals, i va fer els primers estudis al seu poble natal i més tard va entrar al seminari de la Conreria per fer els estudis eclesiàstics. Era fill únic i el pare s'hi va oposar d'entrada donat que preferia que es quedés a la casa familiar cuidant de les vinyes i els camps.
Posteriorment, va cursar els estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, va acabar Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i s'ordenà sacerdot a Sant Llorenç Savall. Al 1958 va ser nomenat rector de Gallifa, que poc després va passar a la jurisdicció del bisbat de Vic. L’estança a Gallifa, a més de permetre’l disposar de temps per altres activitats fora de la població, va animar la vida del poble i desenvolupar la seva activitat pastoral creant un agrupament escolta mixt, adequant la rectoria com a casa de colònies i terreny d’acampada.
Dalmau va ser activista polític, fet pel qual al 1965 el Tribunal d'Ordre Públic el va jutjar per escriure un article on denunciava les tortures a l'aleshores futur president de la Generalitat, Jordi Pujol, on es demanava que s'investigués el cas. Al 1969 també va ser processat per participar en una manifestació de capellans davant la Prefactura Superior de Policia. Les pressions del Vaticà van fer-lo evitar l'any de presó i la multa de 10.000 pessetes imposada, però res va evitar que passés a formar part dels catalans més vigilats per la policia durant el franquisme.
Al 1969 també va participar en la tancada d'intel·lectuals a Montserrat, i durant la transició va participar activament en la campanya per que es distingís Lluís Maria Xirinacs amb el Premi Nobel de la Pau. Al 1977 va tornat a la universitat, on es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Des de 1986, a més, es va implicar en la causa independentista, creant la Convenció per la Independència Nacional. Al 2009 va ser un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.
Amb una vintena d'obres publicades, mossèn Dalmau també ha estat distingit amb diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1996) i el Premi Església Plural per la trajectòria persona (2014).
Carta de comiat
Mossèn Dalmau ha redactat una carta de comiat, en què expressa els motius de la seva marxa:
"Benvolguts conciutadans i feligresos. Faig 90 anys i 65 com rector de Gallifa. Ara degut a l’edat i al meu estat de salut (agreujat per la bactèria que m’han encomanat a l’hospital), el senyor bisbe de Vic ha trobat oportú nomenar un nou rector per aquest poble situant-me a mi com a rector emèrit.
Segons m’ha comunicat el responsable del bisbat, Mn. Oliva, el nou rector serà l’actual rector de Sant Feliu de Codines, Mn. Marti Kabamba. Des d’aquí li dono la més cordial benvinguda. Han estat molts anys entre vosaltres i n’he gaudit molt.
Com a tot arreu mai es fa al gust de tothom, en especial quan un té criteri propi i defensa les seves idees. I en aquest sentit, ja sabeu, que sempre he estat en contra de les imposicions i de les dictadures. Us dono les gràcies a tots i espero que ens anirem veient per Gallifa".
Acte d'homenatge
El passat mes de novembre, el Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia de Gallifa va acollir l'acte d'aniversari per commemorar els seus 90 anys, amb la lectura de fragments d'alguns dels llibres que el mossèn ha escrit i la participació dels antics cantaires de Sant Feliu de Codines i Gallifa. En aquella ocasió es va inaugurar una escultura de l'artista Jaume Rodi en homenatge a Dalmau.
L'acte va comptar amb el cant de Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, i ca cloure amb el cant dels Segadors.
Mossèn Dalmau correspon a una família de pagesos menestrals, i va fer els primers estudis al seu poble natal i més tard va entrar al seminari de la Conreria per fer els estudis eclesiàstics. Era fill únic i el pare s'hi va oposar d'entrada donat que preferia que es quedés a la casa familiar cuidant de les vinyes i els camps.
Posteriorment, va cursar els estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, va acabar Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i s'ordenà sacerdot a Sant Llorenç Savall. Al 1958 va ser nomenat rector de Gallifa, que poc després va passar a la jurisdicció del bisbat de Vic. L’estança a Gallifa, a més de permetre’l disposar de temps per altres activitats fora de la població, va animar la vida del poble i desenvolupar la seva activitat pastoral creant un agrupament escolta mixt, adequant la rectoria com a casa de colònies i terreny d’acampada.
Dalmau va ser activista polític, fet pel qual al 1965 el Tribunal d'Ordre Públic el va jutjar per escriure un article on denunciava les tortures a l'aleshores futur president de la Generalitat, Jordi Pujol, on es demanava que s'investigués el cas. Al 1969 també va ser processat per participar en una manifestació de capellans davant la Prefactura Superior de Policia. Les pressions del Vaticà van fer-lo evitar l'any de presó i la multa de 10.000 pessetes imposada, però res va evitar que passés a formar part dels catalans més vigilats per la policia durant el franquisme.
Al 1969 també va participar en la tancada d'intel·lectuals a Montserrat, i durant la transició va participar activament en la campanya per que es distingís Lluís Maria Xirinacs amb el Premi Nobel de la Pau. Al 1977 va tornat a la universitat, on es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Des de 1986, a més, es va implicar en la causa independentista, creant la Convenció per la Independència Nacional. Al 2009 va ser un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.
Amb una vintena d'obres publicades, mossèn Dalmau també ha estat distingit amb diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1996) i el Premi Església Plural per la trajectòria persona (2014).
Mossèn Josep Dalmau, en una entrevista a TV3. Foto: TV3
Carta de comiat
Mossèn Dalmau ha redactat una carta de comiat, en què expressa els motius de la seva marxa:
"Benvolguts conciutadans i feligresos. Faig 90 anys i 65 com rector de Gallifa. Ara degut a l’edat i al meu estat de salut (agreujat per la bactèria que m’han encomanat a l’hospital), el senyor bisbe de Vic ha trobat oportú nomenar un nou rector per aquest poble situant-me a mi com a rector emèrit.
Segons m’ha comunicat el responsable del bisbat, Mn. Oliva, el nou rector serà l’actual rector de Sant Feliu de Codines, Mn. Marti Kabamba. Des d’aquí li dono la més cordial benvinguda. Han estat molts anys entre vosaltres i n’he gaudit molt.
Com a tot arreu mai es fa al gust de tothom, en especial quan un té criteri propi i defensa les seves idees. I en aquest sentit, ja sabeu, que sempre he estat en contra de les imposicions i de les dictadures. Us dono les gràcies a tots i espero que ens anirem veient per Gallifa".
Acte d'homenatge
El passat mes de novembre, el Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia de Gallifa va acollir l'acte d'aniversari per commemorar els seus 90 anys, amb la lectura de fragments d'alguns dels llibres que el mossèn ha escrit i la participació dels antics cantaires de Sant Feliu de Codines i Gallifa. En aquella ocasió es va inaugurar una escultura de l'artista Jaume Rodi en homenatge a Dalmau.
L'acte va comptar amb el cant de Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, i ca cloure amb el cant dels Segadors.