Soriano assegura que només va fer de mitjancer a Can Xupa sense compensació

 
L’exportaveu del grup municipal del PP a Sabadell, Jordi Soriano, nega que s’enriquís fent de mitjancer entre l’Ajuntament i un grup d’empresaris. Soriano ho ha dit davant la jutgessa que instrueix el cas Mercuri de presumpta corrupció i tràfic d’influències, citat avui en qualitat d’imputat per la peça 6 i que es centra en uns abocaments de runa als terrenys de Can Xupa.
 
Soriano considera que la jutgessa no té arguments convincents per culpar-lo de res, donat que en cap moment s’ha trobat cap suma de diners ni moviments sospitosos en els seus comptes corrents, analitzats de dos anys enrere de l’esclat del cas Mercuri. A més, considera que les acusacions es basen en unes converses enregistrades fins a quatre i sis anys enrere i que s’han tergiversat: “Se n’han tret conclusions completament errònies, són aberracions”, ha explicat Soriano en sortir dels Jutjats.
 
Soriano assegura que només va fer de representant del propietari d’uns terrenys en què s’hi volien fer uns abocaments de terres, per la qual cosa van demanar una llicència que l’Ajuntament va concedir i cobrar la taxa corresponent. De la mateixa manera, defensa que només s’hi van dipositar terres procedents d’obres, però mai runa, tot i que si que s’hi va ubicar uns blocs que segons els tècnics eren necessaris per evitar possibles esllavissades.
 
“En cap moment es va excedir el que marca la llicència, es va fer el que contemplava el projecte”, assegura. Soriano diu, a més, que tot ho va fer entre juny i juliol de l’any 2011, és a dir, després de deixar l’acta de regidor a l’Ajuntament, per la qual cosa fins i tot podria haver cobrat per fer aquesta feina, tot i que no en va veure ni un cèntim.
 
De la mateixa manera, reconeix que va demanar a l’actual alcalde, Joan Carles Sánchez, agilitat a l’hora de fer els tràmits de concessió de la llicència: “Li vaig demanar flexibilitat perquè anàvem endarrerits, l’ACA i l’OGAU van anar més ràpids que l’Ajuntament”, puntualitza.
 
Tergiversació de les converses
 
Soriano manté que les converses poden ser reals, tot i que no les ha pogut escoltar, però assegura que s’han tergiversat per intentar-lo acusar. De la mateixa manera, la defensa ha demanat que s’anul·lin com a prova, igual que ja es va demanar en la peça separada de Montcada, petició que no es va acceptar.
 
L’exportaveu del PP assegura que acceptaria una multa per delicte mediambiental, per a ell o per les empreses responsables dels abocaments: “Però això no és ni de bon tros un cas de corrupció”, manté, donat que només va voler donar un cop de mà de manera desinteressada a un conegut, sense que es volgués cobrar cap taxa als camions que dipositessin terres ni res que es pugui semblar a aquest argument.

 
El cas de Can Xupa

Els agents rurals van detectar l’abocament incontrolat de terres i per aquest motiu van decidir redactar una acta per recollir la situació, que podia incórrer en delictes contra l’administració en tractar-se d’un possible cas de corrupció, i contra el medi ambient perquè s’estava tapant una riera en els terrenys de Can Xupa. Segons fonts de l’acusació, entre els materials hi havia terres procedents de runes, restes corresponents a obres i àrids de les obres de l’alta velocitat a l’estació de la Sagrera de Barcelona, dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell i de la construcció del centre comercial Ikea, també a Sabadell.
 
Els mateixos agents van trucar la Policia Municipal per alertar dels fets i poc després, segons l’acusació, va aparèixer el llavors ja exregidor portaveu del PP a l’Ajuntament, Jordi Soriano, intentant posar-hi pau. Tot i això, els agents van redactar l’acte i la van traslladar al departament d’Urbanisme, que llavors liderava el regidor socialista Joan Manau, i es va comunicar als superiors jeràrquics de l’acció.